Protestes prorusses a Ucraïna de 2014

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentProtestes prorusses a Ucraïna de 2014
2014 pro-Russian unrest in Ukraine.png
Tipus desordre civil, insurgència, protesta i secessió
Data 23 febrer 2014 –
Lloc Ucraïna Oriental, Crimea i Ucraïna Meridional
Part de Revolució Ucraïnesa de 2014
Conseqüència Adhesió de Crimea i Sebastòpol a la Federació de Rússia
Participants United Armed Forces of Novorossiya, Forces Armades de Rússia, Servei de Seguretat d'Ucraïna, Ministry of Internal Affairs i Forces Armades d'Ucraïna
Modifica dades a Wikidata

Les protestes prorusses a Ucraïna fan referència a una sèrie de manifestacions, disturbis i episodis de desordre civil esdevinguts a les regions de l'est i sud d'aquest país a partir del 22 de febrer de 2014, com a reacció al EuroMaidan i en paral·lel a la crisi de Crimea al mateix país. Amb posterioritat les protestes es van intensificar, qualificant-se de conflicte social o «insurrecció separatista», i donant pas al conflicte armat en l'est d'Ucraïna de 2014 a partir, aproximadament, del 12 d'abril.[1][2]

Alguns mitjans russos s'han referit al fen rus: Русская веснаomen com la «Primavera Russa» (en rus Русская весна).[3][4] D'altra banda, va ser detectada la presència de ciutadans russos participant en tals protestes, mentre que l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) va denunciar que Ucraïna ha prohibit l'entrada al país a periodistes russos.[5][6][7]

Les protestes van ocórrer en almenys onze ciutats, com Donetsk, Khàrkov, Odessa, Lugansk, Mikolàiv, Dnipropetrovsk, Mariupol, Melitòpol, i Kherson[3][5][8][9][10][11]

Durant les protestes, molts activistes van utilitzar banderes de Rússia i banderes amb bandes taronja i negre, és a dir, colors de l'Orde de Sant Jordi, que en forma de llaços solidaris s'utilitzen per commemorar el Dia de la Victòria en la Gran Guerra Pàtria i altres accions patriòtiques russes.[8][12]

El 7 d'abril, activistes prorussos autoproclamaren la República Popular de Donetsk i la República Popular de Khàrkov.[13] El 8 d'abril, activistes estaven planejant la proclamació de la República Parlamentària de Lugansk.[14]

El 13 d'abril, les autoritats de Kíev van engegar una operació especial contra l'est del país amb la participació de les Forces Armades, en el que era l'inici del conflicte armat en l'est d'Ucraïna de 2014.[15][16] Segons el deposat president d'Ucraïna Víktor Ianukòvitx, això deixa a Ucraïna a la «vora d'una guerra civil».[17] El Ministeri d'Exteriors de Rússia també va qualificar de «criminal» i va condemnar les accions del govern ucraïnès.[15]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

En l'Alta Edat Mitjana, les tribus d'eslaus de l'est ocupaven el territori comprès entre el Llac Làdoga, passant pel riu Dnièper, fins al mar Negre, sent la porció sud vassalls dels khàzars, i la nord objecto de colonització víking. Durant la segona meitat del segle IX i el transcurs del segle X, els víkings suecs o varegos unifiquen una federació entorn del principat de Kíev després d'una sèrie d'aliances per enfrontar els atacs de khàzars i altres clans turcs provinents del Caucas Nord i Àsia Central. Després amb el debilitament de la dinastia Rúrika, el territori és envaït per hordes turcomongoles al segle XIII i queda sotmesa, poques dècades després del cisma entre catòlics i ortodoxos.. Al segle XIV els pobladors de les zones ara conegudes com a Polònia i Lituània s'annexionen la zona corresponent a les actuals Bielorússia i Ucraïna (oest i centre); el domini d'aquests durant almenys 3 segles va contribuir a la divisió de la llengua parlada pels antics russos, encara que aquests últims van preservar la seva fe ortodoxa, encara que va haver-hi intents de convertir-los al catolicisme.[18] Mentrestant, aquelles zones corresponents a l'actual sud i est d'Ucraïna van ser turquificades.

Nova Rússia[modifica | modifica el codi]

Expansió de l'Estat rus. (en rus)
Adquisicions i pèrdues territorials en la República Socialista Soviètica d'Ucraïna de 1922 a 1954. (en anglès)

Històricament el sud del territori ucraïnès va formar part de Nova Rússia (en rus: Новоро́ссия, Novoróssiya), també coneguda com a Novorrusia, una subdivisió de l'Imperi rus.[18] La part occidental de Nova Rússia (entre els rius Dnièster i Dnièper) era coneguda com a Yedisàn pels otomans, la qual havia estat anteriorment habitada, juntament amb la part central, per l'Horda Nogai.

El segle XV va estar marcat per dos esdeveniments: la consolidació de la independència del nord rus del jou mongol amb Moscou com a capital, i fiançament del domini turc sobre les estepes del sud.

Als segles posteriors Rússia s'enfrontaria a Polònia pel control sobre la Rússia Blanca i Rússia Menor (aconseguint en 1685 que el cap dels cosacs ucraïnesos signés l'acord de reunificació amb el tsar de Rússia), i amb Turquia a causa de les incessants incursions dels turcs tàrtars i otomans, per capturar desenes de milers de russos i esclavitzar-los.[18] Per al tsar de Moscou va esdevenir una prioritat protegir la seva frontera en el sud. L'Imperi rus va ser guanyant control sobre aquesta zona gradualment en tractats de pau amb l'Imperi otomà després de les guerres rus-turques de 1735–1739, 1768–1774, 1787–1792 i 1806–1812. La colonització de la terra, a la fi del segle XVIII, va ser dirigida pel príncep Potiomkin a qui l'emperadriu Catalina "la Gran" va atorgar poders de governació absoluts sobre el territori. Les terres es van concedir generosament a la noblesa russa (dvoryanstvo) i van ser repoblades amb camperols gran-russos (russos) i petit-russos (malorrussos o ucraïnesos), en règim de servitud, per conrear el que fins llavors era una estepa escassament poblada. També van arribar colons estrangers convidats per Catalina "la Gran" d'Alemanya, Polònia, Itàlia, Grècia, Sèrbia i altres països.

En 1922, després del triomf dels bolxevics en la Guerra Civil Russa, la nova dirigència comunista transfereix els territoris de Nova Rússia de Rússia a la nova república d'Ucraïna (antiga Malorrússia).[18][19]

Russos a Ucraïna[modifica | modifica el codi]

Mapa que indica les subdivisions d'Ucraïna i el percentatge de persones que es va indicar el rus com la seva llengua materna en l'últim cens local.

L'idioma rus és la llengua bàsica de comunicació a les regions del sud i les orientals d'Ucraïna, la segona llengua per la difusió a les seves regions centrals i occidentals i la segona llengua més difosa entre la població no rusoparlant d'Ucraïna. Conforme a la informació oficial del cens del 2001 uns 14,273 milions de ciutadans ucraïnesos tenen el rus com a llengua materna, representant el 29,6% de la població del país. D'ells, ètnicament russos són solament el 56%, mentre que la resta representen altres nacionalitats.[20][21] La llengua russa és la que té major difusió a les regions de l'Est i Sud, on és més habitual que el propi ucraïnès pel 92% dels ciutadans.[22] De les dades de l'Institut Internacional Sociològic de Kíev, la població russoparlant està en absoluta majoria a les regions del sud i orient d'Ucraïna:[23]

Encara que l'idioma rus no és l'idioma oficial, el 48-52% dels ciutadans d'Ucraïna creuen que hagués de ser-ho.[24] En 2006, en Járkov, el consell municipal va ser el primer a declarar l'idioma rus com a llengua oficial en el nivell local. Després, gairebé tots els consells regionals del Sud i Orient han incorporat la mateixa declaració, així com els consells municipals de les grans ciutats de la regió. Segons el sondeig del "Research and Branding Group" de juny del 2006, la majoria dels ucraïnesos han aplaudit la decisió dels consells locals que han declarat l'idioma rus com a oficial en el nivell local. El 52% de població (inclòs el 69% de població de l'Orient i el 56% del Sud) està a favor i el 34% en contra, mentre el 9% «la recolza o la rebutja parcialment» i el 5% no opina.[25]

Euromaidan[modifica | modifica el codi]

La nit del 21 de novembre de 2013, a Kíev, van tenir lloc les primeres manifestacions d'índole europeista a causa de la suspensió de la signatura de l'Acord d'Associació i l'Acord de Lliure Comerç entre Ucraïna i la Unió Europea.[26]

Després de diversos mesos de protestes i disturbis i després de l'anomenat Dijous Negre (20 de febrer de 2014) en el qual van morir més de 60 manifestants en aquest marc de tensió, el 22 de febrer, al matí, els manifestants opositors van prendre les regnes del país i van ocupar les principals institucions amb seu a Kíev.[27][28] La Rada Suprema va prendre el control del país i Oleksandr Turchínov va assumir la coordinació del Govern i la presidència del Parlament, caient així el govern de Víktor Yanukóvich.[29]

Intent d'abolició de la Llei de Llengües Cooficials[modifica | modifica el codi]

Després del desplaçament de Yanukóvich del poder per segona vegada en nou anys (en la primera ocasió com a primer ministre), el Congrés de diputats i governadors regionals de l'Est i Sud d'Ucraïna va fer una crida a la resistència i va acusar a l'oposició d'incomplir l'acord de pau que havia estat signat el 21 de febrer amb el destituït president.[30] Mentrestant, la Rada Suprema va votar l'abolició de la llei sobre les llengües de les minories, que establia que en els raions on un determinat idioma anés parlat per almenys el 10% dels habitants, aquest idioma podia adquirir el rang de llengua cooficial. No obstant això, el president en funcions de la Rada Suprema Oleksandr Turchínov no va accedir a ratificar aquesta abolició.[31] L'abrogació de la Llei aprovada en 2012 hagués perjudicat als parlants de rus (cooficial en tot l'est i sud d'Ucraïna,[nb 4] a més d'alguns raiones en Kirovogrado, Chernígov, Sumi i Zhitomir), hongarès (cooficial en alguns raiones de Transcarpatia) i romanès (cooficial en alguns raiones de Transcarpatia, Chernivtsi i Odesa).[32]

Opinió pública[modifica | modifica el codi]

Percentatge de ciutadans ucraïnesos que creuen que Ucraïna (o la seva regió) ha d'unir-se amb Rússia en un país, segons dades de l'Institut Internacional de Sociologia de Kíev (KIIS), per a febrer de 2014 (fet abans de la caiguda del govern de Yanukóvich). Els districtes amb més suport eren Crimea (41%), Donetsk (33%), Lugansk i Odesa (24%).

Una enquesta realitzada per l'Institut Internacional de Sociologia de Kíev en la primera meitat de febrer de 2014 (abans de la caiguda del govern de Yanukóvich) va avaluar a Ucraïna el suport a una unió amb Rússia. Es va trobar que, en general, el 12% dels enquestats afavoria la unió amb Rússia, sent major en els óblasts del sud-est ucraïnès:[33]

En una altra enquesta d'opinió duta a terme entre el 14 i 26 de març per l'Institut Republicà Internacional, va dir que el 26-27% dels enquestats del sud-est ucraïnès va veure les protestes del Euromaidán com un «cop d'estat». Només el 5% dels enquestats en l'est d'Ucraïna va considerar que parla russa estaven «definitivament» sota pressió o amenaça. El 43% dels russos ètnics va recolzar la decisió de la Federació Russa d'enviar als seus militars per protegir als ciutadans de parla russa d'Ucraïna. En l'enquesta, el 22% del sud d'Ucraïna, i el 26% de l'est d'Ucraïna van recolzar la idea de la federalización del país; un 69% del Sud i el 53% de l'est van recolzar a Ucraïna com un Estat unitari; mentre que un 2% dels del sud i el 4% de l'est van recolzar el separatisme.[34]

Entre gener i febrer de 2014 uns 675 000 ucraïnesos s'han exiliat a Rússia a causa de la inestabilitat patida per Ucraïna, segons el Servei de la Guàrdia de Frontera de Rússia; la majoria ho ha fet a la fronterera ciutat de Bélgorod.[35][36] Pel 5 de març, més de 5.500 ucraïnesos havien sol·licitat la ciutadania russa, segons va afirmar el Servei Federal de Migració de Rússia.[37]

Context[modifica | modifica el codi]

En vermell, principals focus d'activitat prorrusa en països de la zona cap a 2014.

Després del Euromaidán, s'inicien unes sèries de protestes en contra del govern interí de Kíev en la península de Crimea. Després de diversos dies d'enfrontaments armats entre milicians sense identificació i forces ucraïneses, l'11 de març, la República Autònoma de Crimea i Sebastopol van declarar la seva independència, proclamant l'Estat sobirà de la República de Crimea. El 16 de març, tenen lloc referends sobre l'estatus polític en Crimea i Sebastopol. Una majoria aclaparant vota per l'adhesió de la península a la Federació de Rússia. Finalment, el 18 de març, els representants de Crimea i Sebastopol i Vladímir Putin signen l'acord d'adhesió. La península passa a formar part de Rússia, conformant-se els subjectes federals de la República de Crimea i la Sebastopol.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Mitín prorruso en Járkov el 23 de febrer. La cinta taronja i negra es va convertir en un símbol del moviment separatista.
Bandera russa en el front del Consell Regional de Lugansk.
Manifestació pro-russa en Donetsk.
Bandera amb les bandes de l'Ordre de Sant Jordi, usades durantes les marxes prorrusas.[38]
La bandera de la República Socialista Soviètica de Donetsk-Krivoy Rog va ser utilitzada també durant les marxes prorrusas en Donetsk.[38]

23-26 de febrer[modifica | modifica el codi]

El 23 de febrer de 2014, enmig de manifestacions europeistes, el parlament ucraïnès realitza un judici polític amb el qual destitueix al president Yanukóvich per «abandonar el seu càrrec». El parlament assumeix el poder Executiu i deroga la llei sobre la cooficialitat dels idiomes de les minories a nivell municipal i provincial, la qual cosa causa gran malestar en la població del sud d'Ucraïna, predominantment de parla russa.[32] El Congrés de diputats i governadors regionals de l'Est i Sud d'Ucraïna va fer una crida a la resistència i va acusar a l'oposició d'incomplir l'acord de pau que havia estat signat el 21 de febrer amb el destituït president.[30] A més, algunes províncies de l'oest ucraïnès, suprimeixen al otrora oficialista Partit de les Regions i el Partit Comunista d'Ucraïna.[39]

1-9 de març[modifica | modifica el codi]

Crema de literatura del partit feixista Sector Dret (Pravy Sektor) en una plaça de Járkov l'1 de març.
Protestes en Lugansk, prop del monument a Tarás Shevchenko.
Manifestants en Odesa el 3 de març en contra la repressió política i a favor de la federalización d'Ucraïna.

L'1 de març, les manifestacions contra el nou govern ucraïnès es van ser estenent a la regió industrial del Donbás, en el sud-est d'Ucraïna, on gairebé el 50% de la població és d'ètnia russa i l'idioma rus és parlat per almenys tres cambres de la població; uns 10 mil manifestants es van congregar en Donetsk —el bressol de Yanukóvich— al crit de «Rússia, Rússia!», van hissar la bandera russa, i van escollir a Pável Gúbarev, capdavantera d'una milícia popular, com a nou governador de la província; mentre que uns 20 mil manifestants prorrusos van exigir en Járkov la «federalización d'Ucraïna» i l'arxivament de les causes penals contra els policies que van complir el seu haver de durant les manifestacions europeistes.[40][41][42][42][43] També hi ha hagut manifestacions pro-russes en Odesa, Dnepropetrovsk, Lugansk, Melitopol, Eupatoria, Zaporiyia i Kerch, entre altres; en totes aquestes ciutats les banderes ucraïneses van ser arriades dels edificis públics i en el seu lloc onegen banderes russes.[44][44]

L'Ajuntament de Donetsk va exhortar al seu Parlament regional perquè assignés una data per realitzar un referèndum sobre «el futur de la regió del Donbás», que inclogués la possibilitat de considerar l'idioma rus com a llengua oficial al costat de l'ucraïnès, a Rússia com un mediador estratègic de la regió i una major autonomia.[45][46] Mentre que en el Óblast de Lugansk es va votar a favor de l'estatus de l'idioma rus com a segona llengua oficial, desarmar a les unitats d'autodefensa del Maidán i la prohibició d'un nombre d'organitzacions polítiques com Svoboda i UNA- ONURS. Es va amenaçar a les autoritats ucraïneses centrals que es reservava el dret a «sol·licitar l'ajuda del germà poblo de la Federació Russa».[47]

El president deposat d'Ucraïna Viktor Yanukovich va escriure una carta a Vladímir Putin demanant-li que usés les forces armades russes para restableixes la legitimitat, la pau, la llei i l'ordre, l'estabilitat i per defensar al poble d'Ucraïna. Aquesta comanda va ser citada per Vitali Churkin, l'ambaixador rus davant l'ONU, en la tercera reunió d'emergència del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre Ucraïna.[48]

Una manifestació en Járkov va reunir desenes de milers de persones que van envair la seu de l'administració regional i van obligar als partidaris del govern central a demanar disculpes. La Càmera Municipal de Mariupol va ser presa per manifestants.[3] També va haver-hi protestes en Lugansk,[nb 5] que van reunir prop de 10 000 persones demanant la realització d'un referèndum.[49] A més, una manifestació contra el feixisme i la violència, i favorable a la unió d'Ucraïna amb Rússia i Bielorússia i la realització d'un referèndum va reunir més de 400 persones en Jersón.[11]

El 2 de març el Consell Regional de Lugansk va adoptar posicions semblants a les de la Càmera Municipal de Donetsk, i va declarar il·legítimes a les noves autoritats executives ucraïneses, va sol·licitar el desarmament dels grups armats il·legals, la prohibició d'organitzacions pro-feixistes i neo-feixistes, i es va reservar el dret a sol·licitar ajuda al poble germano de la Federació Russa.[50] Poc després, una manifestació dirigida per la Guàrdia de Lugansk va exigir que els diputats sol·licitessin a Vladímir Putin l'enviament de tropes, i durant les protestes, van ocupar l'edifici del Consell Regional.[3]

El 3 de març un grup de persones armades va començar a assaltar edificis administratius en Donetsk, onejant banderes de Rússia i al crit de «Rússia!» i «Berkut són herois!».[51] En la nit del 4 de març es va realitzar una manifestació pacífica de més de 2000 persones demanant pau i recolzant a Ucraïna.[52]

A la ciutat de Járkov van ocórrer incidents relacionats amb marxes pro-russes. A l'edifici del parlament local es va hissar la bandera russa, que va ser arriada hores més tard, quan la policia va començar a custodiar el lloc. També va haver-hi destrosses a l'edifici.[53][54] A més, al voltant d'entre 200 i 500 manifestants amb banderes russes van irrompre a l'edifici administratiu del óblast de Odesa.[55] Exigien un referend sobre l'establiment d'una «República Autònoma de Odesa».[56][57]

Durant una reunió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, el representant rus Vitaly Churkin va reiterar que el líder legítim d'Ucraïna era Viktor Yanukovich, i no el president interí Olexander Turchynov.[58]

El 5 de març, agents del Servei de Seguretat d'Ucraïna van arrestar al autoproclamado governador de la regió de Donetsk, Pável Gúbarev, portant-ho a un lloc desconegut.[37] Anteriorment, simpatitzants del govern interí d'aquesta regió havien pres el control dels edificis administratius, entre ells la Tresoreria i l'administració regional, on van hissar la bandera russa. A més, Gúbarev va declarar que la regió s'estava preparant per comptar amb el seu propi govern provisorio, per després anunciar noves eleccions, i va parlar sobre la realització d'un referèndum sobre l'estatus de Donetsk.[59] El 6 de març van ser detingudes diverses desenes de manifestants.[60][61]

El 8 de març, més de 3000 persones es van concentrar al centre de Járkov, demanant la dimissió de les autoritats locals i la celebració d'un referèndum sobre l'estatus de la seva regió.[37] El mateix dia, l'exèrcit rus va entrar al territori del poble de Chonhar, en el Raión de Genichesk, Óblast de Jersón[62] i guàrdies fronterers ucraïnesos van iniciar un desplegament especial al llarg de la frontera amb Moldàvia, a l'àrea de Transnistria, amb la finalitat d'evitar qualsevol provocació per part d'activistes prorrusos en el Óblast de Odesa.[63]

El 9 de març uns 1500 activistes prorrusos van sol·licitar a les autoritats locals de Donetsk la realització d'una consulta popular sobre la seva incorporació a Rússia. Mentre que, en Lugansk, centenars de manifestants van ocupar l'edifici de l'administració regional i van hissar la bandera de Rússia. A més van ocórrer enfrontaments amb activistes proucranianos. Unes 7000 persones també van manifestar en Simferópol, en Crimea.[64]

11-16 de març[modifica | modifica el codi]

L'11 de març, el Consell Nacional de Radi i Televisió d'Ucraïna va ordenar als proveïdors ucraïnesos que a partir de les 15:00 GMT deixessin d'emetre programes dels principals canals russos. Això va provocar reaccions a Rússia, on el ministre d'Afers exteriors va enviar un comunicat a la OSCE denunciant una «violació a la llibertat d'expressió». En hores de la tarda, cinc cadenes russes van deixar d'emetre en territori ucraïnès.[65][66]

En aquesta mateixa jornada, l'alcalde de la ciutat de Járkov, Guennadi Kernes, va ser citat per la Fiscalia General d'Ucraïna, acusat d'amenaça d'homicidi, tortures, privació de la llibertat i segrest de persones.[66]

El 13 de març un defensor del règim ucraïnès[nb 6] va morir a les mans de militants prorusos en els disturbis després de la concentració en la Plaza Lenin de Donetsk. També va morir un manifestant prorruso i va haver-hi diversos ferits.[66][67][68][69][70][71][72] Aquest mateix dia, més de 40 000 residents de la ciutat de Járkov van sortir als carrers per mostrar el seu suport a l'alcalde Gennadi Kernés, que ha estat citat per la Fiscalia General d'Ucraïna, acusat d'amenaces, tortura i segrest. A més, unes 40 000 persones es van manifestar a diverses ciutats de Rússia en suport a la població rusoparlante d'Ucraïna.[66] Mentre, un tribunal de Kíev va ordenar posar a l'alcalde de la ciutat de Járkov, Gennadi Kernés, sota arrest domiciliari parcial, obligant-ho a quedar-se a casa des de les 21:00 de la nit fins a les 7:00 del matí.[66]

El 14 de març dues persones van morir en Járkov, per trets de nacionalistes ucraïnesos.[67][73] A la nit, les manifestacions en Járkov es van tornar violentes, quan una sèrie de trets va deixar com a saldo dos morts i cinc ferits, entre policies i activistes prorrusos. També es va reportar que desconeguts van llançar des d'un edifici granades d'atordiment i còctels molotov.[74] El ministeri de l'Interior ucraïnès va responsabilitzar al grup ultranacionalista Pravy Sektor d'haver començat el tiroteig mortal que es va produir en Járkov, en l'est del país; una trentena de pistolers pertanyents a aquesta agrupació van ser detinguts.[75][76][76][77][77]

El 15 de març, després de tres morts en les protestes en Donetsk i Járkov, el president interí d'Ucraïna, Oleksandr Turchínov, parlant al parlament, va afirmar que el govern rus estava organitzant i finançant protestes en l'est d'Ucraïna i va alertar sobre l'amenaça d'una invasió russa de l'est del país. D'altra banda, Sergei Lavrov va afirmar que les autoritats russes estaven analitzant les sol·licituds d'actuar en defensa de ciutadans residents a Ucraïna, en un context en el qual el president Vladímir Putin va ser autoritzat pel parlament per implantar forces armades a Ucraïna per protegir als russos ètnics i de llengua russa. Malgrat això, Lavrov també va afirmar que «Moscou no pot i no té plans per envair l'est d'Ucraïna».

Aquest mateix dia manifestants prorrusos van atacar un edifici de serveis de seguretat en Donetsk (on van hissar la bandera russa), exigint l'alliberament de Pavel Gubarev i el dret a decidir per mitjà d'un referèndum la separació d'Ucraïna i l'adhesió a Rússia.[67] Més tard van assaltar la seu regional del Ministeri de l'Interior.[66] L'endemà es va informar que un grup de residents va detenir en Lugansk un tren amb tropes ucraïneses que es dirigia cap a la frontera rus-ucraïnesa per efectuar exercicis militars. Un tribunal municipal de la ciutat de Járkov va decretar l'arrest de 25 participants dels enfrontaments del 14 de març.[66]

El 16 de març, en Donetsk, manifestants que portaven banderes russes i amb colors de cinta de Sant Jordi (taronja i negre), van marxar i van exigir la dimissió del gabinet ministerial i la formació d'un govern nacional de coalició, aprovat per «el poble». Van entrar a l'edifici de la Fiscalia i van hissar la bandera russa. Van exigir un referend sobre l'estatus del óblast de Donetsk com a subjecte de la Federació Russa i van sol·licitar l'oficialitat de l'idioma rus.[78]

Aquest mateix dia les ciutats de Donetsk i Lugansk es van celebrar al mateix temps mítings i manifestacions de suport al referend sobre la federalización d'Ucraïna i en suport als referends de Crimea i Sebastopol. En Donetsk van marxar unes 3000 persones. En govern local de Lugansk va informar als 300 manifestants que marxaven que estava prohibit organitzar esdeveniments públics de tot tipus fins al 30 de març. En Járkov, les autoritats locals van prohibir per raons de seguretat l'organització a la plaça principal d'un mítin sobre el tema de la federalización d'Ucraïna.[78] Un grup de manifestants en Járkov es van dirigir i van saquejar l'edifici on es trobaven les oficines d'agrupacions de dreta. També van cremar símbols i llibres.[66]

18-23 de març[modifica | modifica el codi]

El primer ministre d'Ucraïna Arseniy Yatsenyuk va dir el 18 de març que el govern estava treballant en una «descentralització de l'administració», en la qual se li donarà a les regions, ciutats i districtes «amplis poders i finançament necessaris per al desenvolupament d'aquestes àrees». Aquests canvis es veurien reflectits en una nova constitució.[79] També va dir que s'han recollit proves convincents sobre la participació dels serveis secrets russos en disturbis en l'est ucraïnès.[80]

Aquest mateix dia, membres d'una manifestació amb banderes russes van irrompre a l'Ajuntament de Mariupol. Van exigir que l'Alcalde realitzés una sessió especial del Consell de la Ciutat per fer front a la qüestió de la celebració d'un referèndum.[81] També el mateix dia, al fronterer país de Moldàvia es van reproduir ressons de les protestes ucraïneses: Transnistria (regió reclamada com a part de Moldàvia) va enviar una sol·licitud per unir-se a la Federació de Rússia, seguint l'exemple de Crimea i en compliment de les disposicions de la Llei d'Adhesió.[82][83][84] Aquesta petició va ser enviada pel seu president, Mijaíl Burla, al president de la Duma Estatal. En 2006 s'havia celebrat un referèndum similar al de Crimea, on es va imposar per majoria el mateix resultat de l'adhesió a Rússia.[85] Després, el president de Moldàvia va instar a Rússia a no considerar l'annexió de Transnistria de la mateixa forma que ho va fer amb Crimea.[86] La regió de Gagauzia també va sol·licitar la seva adhesió a Rússia.[87][88]

El 22 de març es va produir una manifestació en Melitopol sense caràcter separatista, encara que defensava la realització d'un referèndum perquè els ciutadans poguessin decidir si desitgen estrènyer llaços amb la Unió Europea o amb Rússia i si Ucraïna ha de convertir-se en una federació.[10]

El 23 de març es va realitzar una manifestació en Donetsk en defensa de la realització d'un referèndum el dia 25 de maig, perquè la regió de Donbass pogués signar un acord d'unió duanera amb Rússia.[89]

29-31 de març[modifica | modifica el codi]

El 29 de març prop de 300 persones van participar en una manifestació antifeixista en Melitopol sense caràcter separatista, encara que defensava l'amistat amb Rússia.[90]

Els habitants de la zona de Arabátskaya —una petita franja de terra del Óblast de Jersón que s'estén des de la península de Crimea fins a Ucraïna continental, en la costa del mar de Azov— van decidir el 31 de març després d'una reunió desplaçar la frontera amb Ucraïna per formar part de Rússia. El cap del consell de la localitat de Strelkóvoye va ser acusat d'«abús de poder» i va ser portat davant l'oficina local del Servei de Seguretat Ucraïnès, on va explicar que en realitat prentendían creen una «zona neutral» entre tots dos països.[91] Alguns habitants d'aquesta localitat creuen que haurien de formar part de Rússia.[92]

6-7 d'abril: sorgiment de les Repúbliques Populars de Donetsk i Járkov[modifica | modifica el codi]

Protestes en Odesa del 6 d'abril.
La República Popular de Jarkov es va proclamar en el vestíbul de l'edifici de l'Administració Regional.

El 6 d'abril milers de persones es van congregar a diverses ciutats ucraïneses en protesta contra el Govern interí de Kíev. En Donetsk, els manifestants van trencar el cordó policial, van assaltar un edifici de l'administració regional i van retirar la bandera ucraïnesa, col·locant en el seu lloc una bandera russa. En aquesta ciutat, prop de 2000 persones s'havien congregat a la plaça de Lenin amb banderes russes i pancartes antigubernamentales demanant la federalización d'Ucraïna i estatus d'oficialitat de l'idioma rus. En Járkov, manifestants van acudir a la plaça de la Llibertat demanant la celebració d'un referèndum sobre la federalización d'Ucraïna. Algunes persones portaven banderes russes.[93] També van ocórrer protestes en Odesa (on es van armar barricades), Mykolaiv i Lugansk. En aquesta última ciutat un assalt a l'Adreça provincial del Servei de Seguretat va deixar vuit ferits.[94]

República Popular de Donetsk[modifica | modifica el codi]

El 7 d'abril, en un edifici de l'administració regional a la ciutat de Donetsk, manifestants van proclamar la República Popular de Donetsk. La mateixa va ser proclamada per unanimitat en una reunió celebrada a la seu de l'Administració regional de Donetsk. Es va declarar que la nova república s'estableix dins dels límits de la regió de Donetsk, que se celebrarà un referèndum abans de l'11 de maig i es va decidir la creació d'un Consell Popular. Es va informar d'un atac i intent d'assalt a les oficines de la televisora local. L'ambaixador dels Estats Units davant la OSCE, Daniel Baer, va declarar que el seu país no reconeixerà ni la república ni al referéndo.[95][96] La nova república també ha demanat que Rússia defensi dels «embats criminals» d'Ucraïna al poble rus resident.[97]

República Popular de Járkov[modifica | modifica el codi]

Escut de la República Popular de Járkov.

Un grup de diputats regionals de Járkov va assumir el control de les institucions governamentals i va proclamar la República Popular de Járkov (en rus: Харьковская Народная Республика) anunciant que es preveia la realització d'un referèndum. Segons els manifestants, la república es convertiria en un Estat sobirà, que «establirà relacions amb altres Estats d'acord amb el dret internacional». A més s'han dirigit al president deposat d'Ucraïna, Víctor Yanukóvich, perquè legalitzi la iniciativa i a Rússia perquè actuï d'intermediària i garant en el referend.[98]

A la nit, manifestants van calar foc la seu de l'Administració de Járkov.[94] Al llarg de la tarda del mateix 7 d'abril, Ucraïna va llançar una operació per desallotjar l'edifici del Govern regional de Járkov pres per activistes prorrusos i prop de 70 independentistes van ser detinguts l'endemà, segons va informar el ministre ucranio d'Interior, Arsen Avakov.[99][100][101]

7 d'abril-11 d'abril: reacció ucraïnesa[modifica | modifica el codi]

Manifestants prorrusos ocupant l'edifici de l'Administració de l'Estat de Donetsk el 7 d'abril.
Policia custodiant l'edifici de l'Administració de l'Estat de Járkov el 8 d'abril.
Un mapa de Donetsk a l'edifici ocupat amb la paraula russa Россия (‘Rússia’).

En la Rada Suprema va ser presentat un projecte de llei sobre la imposició de l'estat d'emergència a les regions de Lugansk, Donetsk i Járkov. L'ex primera ministra d'Ucraïna Yulia Timoshenko va arribar a Donetsk, on va oferir una roda de premsa. A més, es va reportar que Kíev va enviar militars a les zones en conflicte.[94]

Per la seva banda, el primer ministre interí, Arseni Yatseniuk, va acusar directament a Rússia d'engegar «un pla per desmembrar Ucraïna». Mentre que el president interí Alexandr Turchínov, va dir que Rússia intentava crear en l'est del país un «escenari crimeo» i va advertir que el Govern prepara operacions antiterroristes contra els manifestants.[13]

El 8 d'abril manifestants van irrompre en l'oficina de la Fiscalia regional en Lvov. Mentrestant, l'Administració regional de Dnepropetrovsk va signar un acord de cooperació amb els activistes prorrusos els qui es van comprometre a abstenir-se de la incitació al separatisme.[94]

República Parlamentària de Lugansk[modifica | modifica el codi]

Aquest mateix dia també va ser pres l'edifici administratiu regional del Servei de Seguretat d'Ucraïna en Lugansk i els manifestants van formar barricades. Més tard es va informar que havien aproximadament 60 ostatges a l'edifici i els separatistes que ocupaven l'edifici tenien explosius, un arsenal de més de 300 metralladores i un grup proruso va anunciar la proclamació de la República Parlamentària de Lugansk (en rus: Луганская парламентская республика).[14][102] Els separatistes també van prendre l'edifici de l'administració del óblast de Lugansk i planejaven establir el «Exèrcit Popular del Sud-est Ucraïna» amb altres grups d'activistes d'altres ciutats de la regió.[103] El 10 d'abril, el líder de la insurrecció, Alekséi Mozgovoi, va visitar Moscou i es va reunir amb el polític d'extrema dreta, Vladímir Zhirinovski i Sergueí Mirónov demanant el seu suport.[104][105]

El 28 d'abril, en el óblast de Lugansk els federalistes van proclamar la «República Popular de Lugansk», En la localitat de Schastie els ciutadans van detenir a 20 membres d'un «batalló policial especial de supressió del separatisme» juntament amb el seu comandant i els van lliurar a les forces de seguretat de la República Popular de Lugansk a la capital de la regió.[106][107][108] El 29 d'abril, prop de 3000 persones van participar conjuntament amb milicians de la República Popular de Lugansk en l'ocupació de la seu de l'administració del óblast de Lugansk. Els federalistes també van prendre l'ajuntament de la ciutat de Pervomaisk.[109]

Noves reaccions i protestes[modifica | modifica el codi]

El govern ucraïnès va prometre el 9 d'abril posar fi a les protestes en l'est del país en el transcurs de 48 hores. Segons el ministre d'Interior d'Ucraïna, Arsén Avakov, la situació serà resolta durant 48 hores «per mitjà de negociacions o per mitjà de la força». També va prometre delegar més poder a les regions i va donar garanties que l'idioma rus «no es restringirà de cap manera».[110] A més, les forces policials van deixar d'acordonar l'edifici de l'Administració Regional de Járkov després d'una operació policial en la qual van ser detinguts 64 manifestants que recolzaven la federalización d'Ucraïna. A més, en els suburbis de les ciutats de Donetsk i Lugansk, va haver-hi gent formant barreres humanes per obstaculitzar el pas de militars ucraïnesos.[94] Per la seva banda, les autoproclamadas autoritats del Govern de la República Popular de Donetsk van anunciar el 9 d'abril que publicarien els seus decrets i controlarien totes les ciutats de la regió. El 10 d'abril van anunciar la creació d'un «Exèrcit Popular».[94]

Aquest mateix 10 d'abril el president interí d'Ucraïna va prometre amnistiar als manifestants que van ocupar els edificis administratius en l'est del país si abandonaven els edificis i lliuraven les armes. La Cort regional de Járkov va decretar un arrest de 60 dies per a quatre dels 65 manifestants que van ocupar l'Administració regional de Járkov. En Odesa van ocórrer enfrontaments entre prorrusos i partidaris del Euromaidán que van retenir en un hotel al candidat presidencial Oleg Tsariov. Els diputats del Consell regional de Lugansk van promoure la convocatòria d'un referend sobre la federalización d'Ucraïna amb garanties per a la seva integritat territorial i van exigir dotar a l'idioma rus de l'estatus de segona llengua oficial. En Sebastopol (en Crimea) milers de persones es van reunir en un míting de suport al sud-est d'Ucraïna, especialment a les regions del Donbass i Lugansk.[94]

Aquest mateix dia, els manifestants de Donetsk i el governador provincial, Serguéi Taruta, van negociar sense arribar a cap acord. Taruta proposava patrulles mixtes entre la policia, la guàrdia de tràfic i els manifestants, el desallotjament de l'edifici de l'Administració (amb possibilitat per als separatistes d'instal·lar-se a un altre edifici diferent), creació d'un grup mixt per reformular els plantejaments d'un referèndum al maig, sessions mixtes entre el Parlament regional i el Consistori municipal i amnistia per als ocupants de l'edifici. Els homes van respondre que consideraven possibles les patrulles mixtes i que estaven disposats a cedir dos pisos de l'edifici de l'Administració perquè poguessin treballar els funcionaris necessaris per al pagament de pensions, subvencions i sous i van demanar l'alliberament dels acusats de separatisme, com Pável Gubárev. El govern regional no va acceptar la contrapropuesta.[111]

Per la seva banda, els separatistes de Donetsk van votar decidint establir llaços amb Rússia, Kazakhstan, Bielorússia i les institucions internacionals com les Nacions Unides per trencar amb Ucraïna.[112] Es van reportar atacs de grups separatistes a periodistes bielorusos per parlar idioma bielorús, i no rus.[113] Les autoritats van construir barricades en les entrades de la ciutat de Zaporizhia per evitar que els manifestants i els separatistes russos i prorrusos entressin a la ciutat.[114] Les autoritats regionals de Donetsk (designades a Kíev) anunciarion que estaven disposades a celebrar un referèndum sobre l'estatus de la regió, amb la condició que s'alliberés l'edifici de l'administració.[94]

El cap del Govern ucranio va mantenir l'11 d'abril, en una breu visita a les zones de l'Est ucraïnès, una reunió amb polítics, funcionaris i empresaris en Donetsk. Allí Rinat Ajmétov, magnat amo de la primera fortuna del país i resident de Donetsk, va dir que la situació de la regió «és molt difícil» i el que «la gent vol que s'escolti la veu de Donbás» i «una vida millor». Va sentenciar que és necessari una negociació amb els prorrusos per arribar a un acord. El magnat va afirmar que recolza la cooficialitat del rus amb el ucranio i la descentralització del poder i que a la nit del 7 d'abril va visitar l'edifici pres per manifestants.[111]

12 d'abril-actualitat: enfrontaments armats[modifica | modifica el codi]

A partir del 12 d'abril, s'inicien enfrontaments armats que van incloure combats de diferents proporcions i la captura de presoners de tots dos bàndols en el conflicte armat en l'est d'Ucraïna de 2014.[115][116][117]

El 30 d'abril, el president interí ucraïnès va reconèixer que les forces de seguretat sota les ordres de Kíev «no són capaces de controlar la situació en Donetsk i Lugansk».[118] Una font de l'Estat Major ucraïnès va informar a més que l'assalt a les seus públiques i llocs fortificats que els milicians controlen s'iniciaria el 2 de maig, com en efecte va ocórrer en Sloviansk[119] i Kramatorsk.[120][121][122]

Protestes en Odesa del 13 d'abril.

Primer de maig i 2 de maig: manifestacions i massacre en Odesa[modifica | modifica el codi]

Una multitud va marxar pels carrers del centre de Odesa el Primer de Maig amb pancartes que resaven «Odesa és una ciutat heróica», «Referèndum!» i «El feixisme no passarà». La desfilada va arribar fins a Camp Kulikovo, on els activistes d'Alternativa Popular tenen un campament per recollir signatures en suport d'un referèndum sobre la descentralització del poder, l'oficialitat de la llengua russa i l'adreça de la política exterior del país. Els manifestants van anunciar que no abandonaran el lloc fins que les autoritats ucraïneses compleixin amb les exigències d'un referèndum i l'alliberament dels seus companys detinguts pel Servei de Seguretat d'Ucraïna.[123]

El 2 de maig, també en Odesa, quatre persones van morir després d'enfrontaments entre partidaris i opositors del govern de Kíev.[124][125] Es trobava hospitalitzat per traumatismes el regidor provincial Alexéi Alba, un dels organitzadors de la recollida de signatures a favor d'un referèndum sobre l'organització territorial federal.[126]

Posteriorment, en la mateixa jornada, 46 persones van morir en un incendi intencionalmente provocat per militants del moviment ultranacionalista i pro-Euromaidán Sector Dret, a la «casa dels sindicats». Més de 30 persones van morir asfixiades pel fum dins de l'edificació i 8 en llançar-se per les finestres per tractar d'escapar del foc. Entre els supervivents va haver-hi 214 ferits, dels quals 50 d'ells van ser hospitalitzats, incloent 10 policies.[127] Les persones que aconseguien escapar de l'edifici en flames eren copejades a les portes de l'edifici pels atacants de Sector Dret.[126][128][129] Un militant de Sector Dret partícip de l'atac contra l'edifici, Vitali Umanets, va publicar en YouTube el vídeo dels fets amb el títol «Fum als separatistes».[126] També es va informar sobre un grup d'unes 50 persones atrapades en el terrat de l'edifici que es negaven sortir per la seva seguretat.[126][130] A més, es van reportar 144 detinguts.[127]

Estats Units i Rússia van condemnar la massacre. El Ministeri de Relacions Exteriors de Rússia va responsabilitzar al govern ucraïnès per l'incident.[131] Les autoritats locals van decretar tres dies de dol.[127]

El 4 de maig sengles manifestacions de residents Odessa es van expressar enfront de la seu de la representació del ministeri de l'Interior on estaven presos part dels 200 activistes d'Alternativa Popular detinguts per autoritats ucraïneses. Davant els manifestants, 67 activistes van ser posats en llibertat. Entre els alliberats hi ha diversos supervivents del mortífero incendi del 2 de maig. Una multitud de residents d'Odessa, que va incloure a moltes dones i persones d'edat avançada va aplaudir i va abraçar als activistes alliberats, però els manifestants van declarar tan bon punt van a mantenir la seva protesta fins que siguin alliberats tots els activistes detinguts.[132][133]

24 de maig: Estat de Nova Rússia[modifica | modifica el codi]

El 24 de maig les autoproclamadas repúbliques populars de Lugansk i Donetsk van anunciar la creació de l'Estat Federal de Nova Rússia, l'objectiu últim de la qual és l'associació amb la Federació Russa.[cita requerida] Pável Gúbarev va declarar que es planeja l'entrada d'altres sis regions d'Ucraïna a aquest nou Estat: Dnepropetrovsk, Zaporozhie, Odesa, Mykolaiv, Jersón i Járkov.[134] Al seu torn, la separació d'aquestes regions es duria a terme mitjançant referèndums.[135]

Líders[modifica | modifica el codi]

  • Pável Gubárev: propietari d'una empresa de publicitat de Donetsk, fundador de la Milícia Popular i «governador del poble» de la regió del Donbás, pres per les autoritats ucraïneses el dia 6 de març.[5][136]
  • Robert Donia: «sotsgovernador del poble» de la regió de Donetsk.[67]
  • Artiom Oljin: coordinador de la Unió dels Ciutadans Ucraïnesos en Donetsk.[4]
  • Alexander Jaritonov: líder de l'organització separatista «Guàrdia de Lugansk», que el 9 de març de 2014 va dirigir la presa de l'Administració Estatal Regional en Lugansk i va forçar al governador regional, Mikhail Bolotskih, a signar la seva dimissió, a part d'això la «Guàrdia de Lugansk» també va participar de tots els actes anteriors en els quals va haver-hi destrucció de símbols ucraïnesos, i de la invasió del canal de televisió independent Irta; el 14 de març es trobava detingut i va ser enviat a Kíev.[49][137]
  • Evgeni Dinianski: cap de l'organització no governamental «Iniciativa del Sud-est».[72]
  • Vladímir Prokopenko: rus, capdavanter de la Unió de la Joventut d'Euràsia en Rostov del Do que va incentivar i va ajudar a organitzar grups de ciutadans russos perquè creuessin la frontera disfressats de turistes, amb la finalitat de recolzar les protestes.[6][138]
  • Oleg Tsarev: diputat i candidat a la presidència d'Ucraïna. El 10 d'abril va dir que la federalización del país permetrà «conservar a Ucraïna, tan diferent, a les seves fronteres; perquè en ella visquin persones que parlen dos idiomes semblants però diversos, el rus i l'ucraïnès, i són feligresos esglésies diferents: la catòlica o les ortodoxes de Moscou o de Kíev». També va afirmar que la Rada Suprema es troba actualment «sota pressió».[139]

Manifestants[modifica | modifica el codi]

Mapa de les protestes Ciutat Manifestants Data Ref.
2014 Pro-Russian protests in Ukraine es.png Donetsk 2000-15 000 6 d'abril [140][141]
Odesa 5000-20 000 1 de març [142][143]
Járkov 1000-15 000 6 d'abril [144][145][146]
Lugansk 10 000 9 de març [147]
Mykolaiv 5000-6000 2 de març [148]
Zaporiyia 1000-5000 1 de març [149][150]
Mariupol + de 2000 1 de març [151]
Sebastopol[nb 7] + de 2000 23 de febrer [152]
Simferópol[nb 8] + de 2000 26 de febrer [153]
Dnipropetrovsk 1000-3000 1 de març [154]
Jersón 400 2 de març [155]
Kerch 200 24 de febrer [156]

Reaccions[modifica | modifica el codi]

  •  Rússia: en un discurs televisat enfront d'ambdues càmeres del Parlament el president rus Vladímir Putin va declarar el 18 de març que Rússia «no vol una Ucraïna dividida» i que «sempre protegiria als milions de parlants de la llengua russa en aquest país».Flag of Russia.svg També va dir que l'actual govern és «il·legítim i sota el control dels radicals» i que nacionalistes acusats, neonazis, rusofóbicos i antisemites estan darrere del «cop d'estat» a Ucraïna. També va parlar sobre la votació de la Rada Suprema del 23 de febrer de 2014 que va derogar una llei sobre política lingüística dirigida a les llengües minoritàries, dient que es «va violar directament els drets de les minories nacionals».[157][158][159][160]
En el matí del 8 d'abril el titular del Ministeri d'Exteriors rus, Serguéi Lavrov va emetre un comunicat cridant a «a cessar immediatament tot preparatiu militar, que té el risc de desencadenar una guerra civil», afirmant que en les operacions «participen en l'operació al voltant de 150 especialistes nord-americans del grup militar privat Greystone».[100] El govern rus culpa a la Unió Europea i als Estats Units de «desestabilitzar Ucraïna» i va afirmar que Rússia «està fent tot el possible per promoure la ràpida estabilització a Ucraïna».[161][162][163]
El Ministre d'Afers exteriors de Rússia va acusar a les autoritats ucraïneses de «culpar» al govern rus per tots els seus problemes, i va afirmar que «els ucraïnesos volen obtenir una resposta clara de Kíev a totes les seves preguntes. És hora d'escoltar aquestes demandes legals».[164][165] Així mateix, va declarar que estava «observant acuradament» els esdeveniments en l'est i el sud d'Ucraïna, i va demanar una reforma constitucional «real que convertiria a Ucraïna en una federació».[161] El Ministeri d'Exteriors rus també va manifestar la seva preocupació per l'arribada a l'est del país de l'Exèrcit ucraïnès i va demanar un «cessament immediat dels preparatius militars que podrien deslligar una guerra civil».[94]
El cap de la diplomàcia russa va afirmar que Rússia «no planeja en cap cas» annexionar-se les regions del sud-est d'Ucraïna perquè això «contravé els interessos de la Federació Russa».[166] El 12 d'abril, durant una conversa telefònica amb el seu homòleg ucraïnès, Andréi Deschitsa, Lavrov, va assenyalar que «no hi ha agents russos a Ucraïna» i que Moscou «considera inacceptable que Kíev amenaci amb assaltar els edificis ocupats per manifestants en Donetsk i Lugansk». El canceller rus també va instar al govern ucraïnès a «apostar pel diàleg i prendre en consideració les demandes legítimes de les regions del sud-est d'Ucraïna, incloent la participació de les mateixes en la reforma constitucional».[167]
Un organisme públic dels tàrtars de Crimea va expressar el seu suport l'11 d'abril als manifestants del sud-est ucraïnès.[168]
  •  Estats Units: el Secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry va dir el 7 d'abril que el conflicte en Járkov, Donetsk, Lugansk i Mariupol era una campanya «acuradament orquestrada amb suport rus».Flag of the United States.svg[169] La secretària d'Estat adjunta, Victoria Nuland, va dir que «Estats Units no té cap dubte que els russos estaven darrere de les preses de possessió dels edificis del govern en l'est d'Ucraïna».[170] Kerry també va afirmar al canceller rus el 9 d'abril que Washington està tractant d'«encoratjar» a Kíev per establir «un diàleg nacional que tracti de normalitzar la situació en el sud-est d'Ucraïna».[94]
John Kerry també va dir que els fets «no semblaven ser espontanis» i van instar a Rússia a «repudiar públicament les activitats dels separatistes, saboteadores i provocadors» en una trucada telefònica al seu homòleg rus, Sergei Lavrov.[164] L'ambaixador dels Estats Units davant l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), Daniel Baer, va declarar que el seu país no reconeixeria ni les repúbliques populars ni els referends.[171] El portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney, va advertir a Rússia que no intervingui en l'est d'Ucraïna i va amenaçar amb imposar més sancions i altres mesures similars. També li va demanar al president rus, Vladímir Putin, al fet que «cessi tots els seus esforços per desestabilitzar Ucraïna».[172]
  •  República Txeca: el president de la República Txeca, Milos Zeman, va afirmar que «no hi haurà res maliciós en la federalización d'Ucraïna.Flag of the Czech Republic.svg Bé existeixen com a estats federats Alemanya, Estats Units, Suïssa» i que certa descentralització i autonomia podrien calmar la situació a Ucraïna.[173] El president txec també va dir que està a favor d'una «acció eficaç i en molts casos fins i tot preventiva» de l'OTAN, a causa de la «possible intromissió» de Rússia en la crisi a les regions del sud-est d'Ucraïna. Va expressar les seves esperances que «la UE i l'OTAN tinguin valor» per dur a terme actes d'intimidació orientats a Rússia.[174]
  •  Alemanya: el 9 d'abril, el Ministeri d'Exteriors d'Alemanya va recomanar als seus ciutadans a «evitar viatges a Ucraïna i a la península de Crimea per motius de seguretat».Flag of Germany.svg El Ministeri també va recomanar als alemanys que es trobaven a Ucraïna, evitar acudir a manifestacions i mítings, i que els residents al país eslau es registressin a la pàgina web de l'ambaixada alemanya.[175]
  •  Finlàndia: el 3 de maig, el ministre d'Afers exteriors finlandès, Erkki Tuomioja, va dir que la situació a Ucraïna «és ingovernable» i les noves sancions contra Rússia «no arreglaran la situació».Flag of Finland.svg També es va referir a la massacre en Odesa, afirmant que mostren que a Ucraïna «hi ha forces que no obeeixen ni a Moscou ni a Kíev» i que espera que, malgrat la situació en aquesta ciutat, Rússia s'abstingui d'«emprendre qualsevol acció militar a Ucraïna i tracti de resoldre la situació pacíficament».[176]

Acusacions de la presència de l'exèrcit rus a la frontera ucraïnesa[modifica | modifica el codi]

L'OTAN va mostrar el 10 d'abril vint imatges de satèl·lit de bases amb tropes de l'Exèrcit Rus acampant a la rodalia de la frontera amb Ucraïna, calculant que hi ha entre 35.000 i 40.000 soldats amb tancs i avions de combat «llests» per actuar i que podrien avançar en l'est d'Ucraïna «en hores». «És inusual una concentració militar tan gran i tan ràpida en aquesta zona», va assegurar el director del Centre de Gestió de Crisi i Operacions Gary Deakin. Les fotografies van ser preses suposadament els dies 26 i 27 de març i 2 d'abril i l'organització va assegurar que hi ha «més de cent bases temporals». Algunes de les imatges van ser capturades prop de les ciutats de Kuzminka, Belgorod i Buturlinovka, entre altres del óblast de Rostov.[177][178]

Per la seva banda, l'Estat Major General de Rússia va declarar «que les fotos preses per satèl·lits de l'OTAN de tropes russes suposadament desplegades prop de la frontera ucraïnesa van ser obtingudes en realitat per l'Aliança Atlàntica a l'agost de 2013», quan es realitzaven exercicis militars. A més, la cancelleria russa va declarar en reiterades ocasions que Rússia no duu a terme a la frontera ucraïnesa cap activitat militar «inusual o imprevista».[179]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Armed pro-Russian insurgents in Luhansk say they are ready for police raid». Kyiv Post. [Consulta: 15 abril 2014].
  2. «Ukraine to deploy troops to quash pro-Russian insurgency in the east». AP. [Consulta: 15 abril 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «"Русская весна" на Юго-Востоке Украины» (en ruso). http://rian.com.ua/,+03-03-2014.+[Consulta: 24 març 2014].
  4. 4,0 4,1 «"Русская весна" восточной Украины» (en ruso). Svpressa, 02-03-2014. [Consulta: 31 març 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 «From Russia, ‘Tourists’ Stir the Protests» (en anglès). New York Times, 03-03-2014. [Consulta: 27 març 2014].
  6. 6,0 6,1 «#BBCtrending: Russian site recruits 'volunteers' for Ukraine» (en anglès). BBC, 05-03-2014. [Consulta: 28 març 2014].
  7. «Denuncian más de 20 casos de denegación de entrada en Ucrania a periodistas rusos». RIA Novosti, 10-04-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  8. 8,0 8,1 «Pro-Russia Protesters Storm Donetsk Offices» (en anglès). NBC, 23-03-2014.
  9. «Ukraine accuses Russia of invasion in Crimea» (en anglès). The Hindu, 16-03-2014. [Consulta: 23 març 2014].
  10. 10,0 10,1 «Мелитопольцы встретили «Русскую весну» и собрали подписи за референдум. Фото» (en ruso). Reporter.ua, 23-03-2014.
  11. 11,0 11,1 «В Херсоне прошел пророссийский митинг» (en ruso). news.liga.net, 28-03-2014.
  12. «Акция "Георгиевская ленточка 2010". "Я помню! Я горжусь!"» (en ruso). RIA Novosti. [Consulta: 16 abril 2014].
  13. 13,0 13,1 «Los prorrusos proclaman la independencia de dos regiones del este de Ucrania y Kiev culpa a Moscú». Radiotelevisión Española (RTVE), 07-04-2014. [Consulta: 7 abril 2014]. Error de citació: Invalid <ref> tag; name "rtve" defined multiple times with different content
  14. 14,0 14,1 «There's Violence on the Streets of Ukraine—and in Parliament A news roundup for April 8». New Republic, 08-04-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  15. 15,0 15,1 «Rusia: La orden de Kiev de utilizar al Ejército para sofocar las protestas es criminal». RT. [Consulta: 13 abril 2014].
  16. «Ucrania comienza una operación antiterrorista contra las milicias prorrusas». Antena 3 Noticias, 15-04-2014.
  17. «Yanukovich: «Ucrania tiene un pie a las puertas de la guerra civil»». La Voz de Galicia, 14-04-2014.
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 Olga Novikova. «La crisis de Ucrania: ¿hacia una nueva guerra fría?». El País, 10-12-2004. [Consulta: 25 maig 2014].
  19. «Putin firma la anexión de Crimea a Rusia». El País, 18-03-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  20. Error en el títol o la url.«» (en ucraniano). Ukrcensus.gov.ua. [Consulta: 13 abril 2014].
  21. «Ukrcensus.gov.ua» (en ucraniano). [Consulta: 13 abril 2014].
  22. «El porqué ocurren las políticas de división en Ucrania». Falta indicar la publicació.
  23. «Retrato del electorado de Yushchenkko y Yanukovych (Портрет электоратов Ющенко и Януковича)», 18 de gener de 2005. [Consulta: 10 abril 2014].
  24. Паніна Н.В. Українське суспільство 1994-2005: соціологічний моніторинг - Київ: ТОВ "Видавництво Софія", 2005. - с. 68.
  25. «Informe del "Research and Branding Group" de junio del 2006» (en ruso). Ura-inform.com. [Consulta: 13 abril 2014].
  26. «Ukraine drops EU plans and looks to Russia». Al Jazeera, 21-11-2013 [Consulta: 24 novembre 2013].
  27. «Ucrania vive día más violento». El Universal, 21-02-2014.
  28. «Los rebeldes toman el Parlamento y la sede de la Presidencia de Ucrania». Público.
  29. El Mundo. «Los opositores ucranianos toman el control ante el vacío de poder», 22-02-2014.
  30. 30,0 30,1 «Diputados del Este rusófilo y de Crimea llaman a la resistencia al Maidán» (html) (en castellà). Faro de Vigo, 23-02-2014 [Consulta: 23 febrer 2014]. Error de citació: Invalid <ref> tag; name "FaroDeVigo" defined multiple times with different content
  31. JORDI VAQUER.
  32. 32,0 32,1 «Ukraine abolishes law on languages of minorities, including Russian» (en anglès). Interfax. Russia Beyond The Headlines, 23-02-2014 [Consulta: 24 febrer 2014]. Error de citació: Invalid <ref> tag; name "abolicion-lenguas-minorias" defined multiple times with different content
  33. «How relations between Ukraine and Russia should look like? Public opinion polls’ results». Kyiv International Institute of Sociology. [Consulta: 10 abril 2014].
  34. «Public Opinion Survey Residents of Ukraine». Instituto Republicano Internacional. [Consulta: 10 abril 2014].
  35. «Rusia entra en Crimea y Kerry viaja a Ucrania». Agencia EFE / Associated Press. Univisión, 02-03-2014 [Consulta: 3 març 2014].
  36. «Ciento cuarenta y tres mil personas huyen de Ucrania hacia Rusia». La Voz de Rusia [Consulta: 1 març 2014].
  37. 37,0 37,1 37,2 «Minuto a minuto: Ucrania, ante la amenaza de la división». RT en español, 09-03-2014. [Consulta: 9 abril 2014].
  38. 38,0 38,1 «Ukraine crisis: What do the flags mean?». BBC News, 06-03-2014 [Consulta: 9 abril 2014].
  39. «Thousands mourn Ukraine protester amid unrest». Al Jazeera, 26-01-2014.
  40. «Más de 10.000 manifestantes prorrusos en Donetsk contra las nuevas autoridades ucranianas». AFP. Terra, 01-03-2014 [Consulta: 1 març 2014].
  41. «Protesters raise Russian flag in two east Ukrainian cities» (en anglès). Reuters, 01-03-2014 [Consulta: 1 març 2014]. «Protests against the new authorities also took place on Saturday in other cities, including Odessa, Dnipro and Donetsk, Yanukovich's home town and power base. The Russian flag was raised over the regional government building in Donetsk by several thousand pro-Russia activists waving the Russian tricolour and chanting "Russia! Russia!, witnesses said.»
  42. 42,0 42,1 «Varios heridos en los choques entre prorrusos y europeístas en Járkov». Agencia EFE, 01-03-2014 [Consulta: 1 març 2014].
  43. «Des manifestations prorusses massives dans l’est de l’Ukraine» (en francès). Le Monde, 01-03-2014 [Consulta: 1 març 2014].
  44. 44,0 44,1 «Thousands protest against new govt in eastern Ukraine, raise Russian flags (PHOTOS)» (en anglès). RT, 01-03-2014 [Consulta: 1 març 2014].
  45. «В Харькове митингующие ворвались в здание областной администрации» (en ruso). [Consulta: 28 març 2014].
  46. «Ukraine turmoil LIVE UPDATES» (en anglès). RT, 01-03-2014. [Consulta: 1 març 2014].
  47. «Облсовет Луганская угрожает разоружить Майдан руками "братской" России». Gazeta.ua. [Consulta: 2 març 2014].
  48. «Yanukóvich pidió a Putin enviar las Fuerzas Armadas de Rusia a Ucrania.». RT en español, 03-03-2013. [Consulta: 4 març 2014].
  49. 49,0 49,1 «В Луганске прошел десятитысячный митинг против новой власти на Украине. ФОТО» (en ruso). Polemika. [Consulta: 28 març 2014].
  50. «Облсовет Луганска угрожает разоружить Майдан руками "братской" России» (en ruso). Gazeta. [Consulta: 28 març 2014].
  51. «В Донецке несколько сотен радикалов с криками "Россия" штурмуют ОГА». Gazeta, 03-03-2014.
  52. «В центре Донецка прошел митинг за единую и мирную Украину – видео/фото» (en ruso). News of Donbass, 04-03-2013.
  53. «From Russia, 'Tourists' Stir the Protests». The New York Times, 04-03-2014.
  54. «Tide of opinion turns against Russia in Ukraine's east». Reuters (via Reuters Foundation), 04-03-2014.
  55. «Митингующие под флагами России штурмуют Одесскую ОГА» (en ucraniano). Gazeta.ua, 03-03-2014.
  56. «В Одессе накалились страсти: противники киевской власти осадили ОГА. К ним вышел Скорик (фоторепортаж)» (en ruso). Info-Center.od.ua, 03-03-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  57. «Активисты в Одессе пошли штурмом на здание облсовета» (en ruso). Lifenews, 03-03-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  58. «Ukraine's Yanukovych asked for troops, Russia tells UN» (en anglès). BBC, 04-03-2014. [Consulta: 24 març 2014].
  59. «La región de Donetsk deja de pagar impuestos a Kiev y forma nuevo gobierno». RT en español, 06-03-2014. [Consulta: 9 març 2014].
  60. «Ukrainian city of Donetsk epitomizes country's crisis» (en anglès). CBS, 06-03-2014. [Consulta: 27 març 2014].
  61. «Ukraine police on alert as violence erupts at pro-Russia demo» (en anglès). Euronews, 07-03-2014. [Consulta: 27 març 2014].
  62. «Russian Military Forces Come Into Chonhar Village, Kherson Region». Ukrainian News, 08-03-2014. [Consulta: 8 març 2014].
  63. «Украинские пограничники проводят спецоперацию на приднестровском сегменте госграницы во избежание возможных провокаций» (en ruso). Interfax Ukraina, 08-03-2014. [Consulta: 8 març 2014].
  64. «Multitudinarias manifestaciones en Ucrania Oriental a favor del referéndum». RT en español, 09-03-2014. [Consulta: 9 març 2014].
  65. «Las nuevas autoridades de Ucrania prohíben programas de los principales canales rusos». RT en español, 11-03-2014. [Consulta: 11 març 2014].
  66. 66,0 66,1 66,2 66,3 66,4 66,5 66,6 66,7 «Minuto a minuto: Ucrania, a un paso de la desintegración». RT en español, 22-03-2014. [Consulta: 9 abril 2014].
  67. 67,0 67,1 67,2 67,3 «Russia vetoes UN resolution on Crimea referendum» (en anglès). RTE, 15-03-2014. [Consulta: 24 març 2014].
  68. «Дві людини загинуло під час сутичок між учасниками мітингів у Донецьку» (en ucraniano). Pravda, 13-03-2014. [Consulta: 24 març 2014].
  69. «На мітингу в Донецьку загинула людина, 10 у лікарнях» (en ucraniano). Ukrinform, 13-03-2014. [Consulta: 24 març 2014].
  70. «Дві людини загинуло під час сутичок між учасниками мітингів у Донецьку» (en ucraniano). Pravda, 13-03-2014. [Consulta: 27 març 2014].
  71. «One dead in Ukraine clash in eastern city» (en anglès). Reuters, 13-03-2014. [Consulta: 27 març 2014].
  72. 72,0 72,1 «Euromaidan protestors start fight with pro-Russia activists in Donetsk» (en anglès). Voice of Russia, 13-03-2014. [Consulta: 28 març 2014].
  73. Two Killed in Ukraine as Protesters Clash in Kharkiv, en inglés, consultado el 24 de marzo de 2014.
  74. «Video: Miembros del Sector Derecho abren fuego contra los activistas en Járkov». RT en español, 14-03-2014. [Consulta: 14 març 2014].
  75. «Interior de Ucrania responsabiliza a los radicales del tiroteo en Járkov». RIA Novosti. RIA Novosti [Kiev], 15-03-2014 [Consulta: 15 març 2014].
  76. 76,0 76,1 «Confirmed: Right Sector nationalists behind deadly shooting in Kharkov» (en anglès). RT, 15-03-2014 [Consulta: 15 març 2014].
  77. 77,0 77,1 «Rusia veta la resolución de la ONU contra el referéndum de Crimea y China se abstiene». Agencia EFE. RTVE, 15-03-2014 [Consulta: 16 març 2014].
  78. 78,0 78,1 «Otras regiones de Ucrania miran de reojo a Crimea y se cuestionan su autonomía». RT en Español, 16-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  79. «Ukraine will conduct decentralization - Yatseniuk». Interfax-Ukraine, 18-03-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  80. «Law enforcers collect evidence of Russian services' involvement in unrest in eastern Ukraine - Yatseniuk». Interfax-Ukraine, 18-03-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  81. «Mariupol protesters stormed the City Council». Новости Украины. [Consulta: 10 abril 2014].
  82. «Transnistria wants to merge with Russia». Vestnik Kavkaza. [Consulta: 20 març 2014].
  83. «Moldova's Trans-Dniester region pleads to join Russia». BBC. [Consulta: 20 març 2014].
  84. «Dniester public organizations ask Russia to consider possibility of Transnistria accession». En.itar-tass.com. [Consulta: 20 març 2014].
  85. «Transnistria (entre Moldavia y Ucrania del este) solicita la anexión a Rusia». La República, 20-03-2014. [Consulta: 20 març 2014].
  86. «El presidente de Moldavia insta a Rusia a no considerar la anexión de Transnistria después de Crimea». Europa Press, 18-03-2014. [Consulta: 20 març 2014].
  87. «Transnistria y Gagauzia solicitan su unión a Rusia». Tercera Información, 21-03-2014. [Consulta: 21 març 2014].
  88. «Alături de Crimeea, Transnistria şi Găgăuzia pot întregi triunghiul separatist rus» (en rumano). EVZ, 19-03-2014. [Consulta: 21 març 2014].
  89. «В Донецке участники пророссийского митинга требуют проведения референдума 25 мая» (en ruso). Reporter.ua, 23-03-2014. [Consulta: 31 març 2014].
  90. «В Мелитополе прошел антифашистский митинг. Фото» (en ruso). Reporter.ua, 31-03-2014. [Consulta: 31 març 2014].
  91. «Una aldea ucraniana intenta huir del país llevándose sus tierras y casas». RT en español, 31-03-2014. [Consulta: 31 març 2014].
  92. «Indecisión en Ucrania: una aldea fronteriza debate si seguir los pasos de Crimea». RT en español, 04-04-2014. [Consulta: 6 abril 2014].
  93. «Protestas contra el Gobierno autoproclamado recorren ciudades de Ucrania». RT Actualidad, 06-04-2014. [Consulta: 6 abril 2014].
  94. 94,0 94,1 94,2 94,3 94,4 94,5 94,6 94,7 94,8 94,9 «Minuto a minuto: Protestas prorrusas recorren las ciudades del este de Ucrania». RT Actualidad, 07-04-2014. [Consulta: 7 abril 2014].
  95. «Ucrania: Se proclama la creación de la República Popular de Donetsk». RT Actualidad, 07-04-2014. [Consulta: 7 abril 2014].
  96. «Donetsk quiere celebrar en un mes un referéndum para unirse a Rusia». RIA Novosti, 07-04-2014. [Consulta: 7 abril 2014].
  97. «La Asamblea Popular de Donetsk insta a introducir en la región fuerzas de paz rusas». RIA Novosti, 07-04-2014. [Consulta: 7 abril 2014].
  98. «Manifestantes proclaman la creación de la República Popular de Járkov». RT Actualidad, 07-04-2014. [Consulta: 7 abril 2014].
  99. «Ukraine says it retakes building seized by protesters». CNN, 07-04-2014. [Consulta: 8 abril 2014].
  100. 100,0 100,1 «Kiev intenta recuperar el control en el este del país». El País, 08-04-2014. [Consulta: 8 abril 2014].
  101. «La policía ucraniana desaloja la sede gubernamental en Járkov 'tomada' por prorrusos». El Mundo, 08-04-2014. [Consulta: 8 abril 2014].
  102. Сепаратисти в луганській СБУ вирішили стати "парламентом" en: Українська правда.
  103. «SBU demands separatists release hostages, defuse bombs in its office in Luhansk region». Interfax-Ukraine, 09-04-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  104. «On the Barricades of Donetsk. The armed Russian protesters in Eastern Ukraine aren’t leaving any time soon and that could lead to war.». www.foreingpolicy.com. [Consulta: 13 abril 2014].
  105. «Lugansk militia leader visits Moscow». La Voz de Rusia. [Consulta: 13 abril 2014].
  106. «В Луганске провозглашена "народная республика"». Vesti, 28-04-2014.
  107. Odnako. «Гражданская война: в Луганской области граждане поймали главного вербовщика в «карательную милицию». Константиновка укрепляет баррикады», 28-04-2014.
  108. Odnako. «Гражданская война: подстреленный мэр Харькова эвакуирован в Израиль, «карательные спецбатальоны» кончают не начав», 28-04-2014.
  109. «Los manifestantes anti-Kiev toman el edificio de la Administración regional en Lugansk», 29-04-2014.
  110. «Grupos pro rusos toman control de varias comisarías en el este de Ucrania». BBC Mundo, 12-04-2014.
  111. 111,0 111,1 «Ucrania ofrece autonomía por paz». El País, 11-04-2014. [Consulta: 12 abril 2014].
  112. «Pro-Russians fortify barricade of gubernatorial building in Donetsk» (en anglès). Kyivpost, 10-04-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  113. «Донецькі сепаратисти нападають на білоруських та російських журналістів - ЗМІ» (en ruso). Pravda, 10-04-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  114. «Запорожці будують блокпости, щоб захиститися від сепаратистів» (en ruso). Pravda, 10-04-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  115. «Аваков: В Славянске неизвестные захватили здания милиции» (en ruso). Komsomolskaya Pravda. [Consulta: 12 abril 2014].
  116. «Сторонники федерализации захватили здание горадминистрации Славянска» (en ruso). Life News. [Consulta: 12 abril 2014].
  117. «Над зданием милиции в Славянске водрузили российский флаг» (en ruso). Life News. [Consulta: 12 abril 2014].
  118. «Minuto a minuto: La guerra civil fragmenta Ucrania». RT. [Consulta: 30 abril 2014].
  119. «Kiev comienza una operación militar a gran escala en la ciudad ucraniana de Slaviansk», 02-05-2014.
  120. «Fijan para el 2 de mayo el asalto a las sedes públicas ocupadas en el este de Ucrania», 01-05-2014.
  121. «Украинская Нацгвардия штурмует Краматорск» (en ruso). RIA Novosti, 02-05-2014.
  122. «Врач: счет убитых и раненых в ходе штурма Краматорска идет на десятки» (en ruso). RIA Novosti, 02-05-2014.
  123. «Thousands of people in Odessa rally against Kiev’s actions». ITAR-TASS, 1° mayo 2014.
  124. «Brutal enfrentamiento en Odesa entre partidarios y opositores del gobierno de Kiev». RT, 02-05-2014.
  125. «Четыре человека погибли, 37 ранены в результате беспорядков в Одессе» (en ruso). RIA Novosti, 02-05-2014.
  126. 126,0 126,1 126,2 126,3 «Ucrania: 46 personas mueren en Odesa en un edificio incendiado por el Sector Derecho». RT, 02-05-2014.
  127. 127,0 127,1 127,2 «“Rusia lleva a cabo una guerra no declarada contra Ucrania”». Deutsche Welle, 03-05-2014.
  128. «38 die in fire lit by Right Sector radicals at Odessa trade union council building», 02-05-2014.
  129. «При пожаре в Доме профсоюзов в Одессе погибли 38 человек» (en ruso). RIA Novosti, 02-05-2014.
  130. «В Одессе объявлен трехдневный траур» (en ucraniano). Odessa.ua, 02-05-2014.
  131. «FF. AA. de Ucrania continúan ofensiva contra separatistas». Deutsche Welle, 03-05-2014.
  132. «Odessa police release 67 anti-govt activists after crowd surrounds police HQ», 04-05-2014.
  133. «La policía de Odesa suelta a activistas detenidos el 2 de mayo», 04-05-2014.
  134. «Donetsk y Lugansk se unen en "Nueva Rusia"». Deutsche Welle, 25-05-2014.
  135. «Las regiones de Lugansk y Donetsk se unen en Novorossia», 24-05-2014.
  136. «Tide of opinion turns against Russia in Ukraine's east» (en anglès). Trust.org, 05-03-2014. [Consulta: 28 febrer 2014].
  137. «В Луганске задержан лидер сепаратистов Александр Харитонов» (en ruso). News.liga.net, 14-03-2014. [Consulta: 23 març 2014].
  138. «В Ростовской области началась запись активистов, готовых отправиться в Украину» (en ruso). Novaya Gazeta, 24-03-2014. [Consulta: 28 març 2014].
  139. «La federalización permitirá conservar a Ucrania en sus fronteras». RIA Novosti. [Consulta: 14 abril 2014].
  140. «В Донецке и Харькове сепаратисты вышли на митинг» (en ruso). news.liga.net. [Consulta: 11 abril 2014].
  141. «Ukraine: Pro-Russian protesters storm buildings in cities close to Russia border». Euronews. [Consulta: 11 abril 2014].
  142. «Russian Nationalists Protest in Ukraine». Ukrainian Policy. [Consulta: 11 abril 2014].
  143. «UN security council in emergency meeting after Russian parliament approves use of military against Ukraine- live updates». theguardian.com. [Consulta: 13 abril 2014].
  144. «В центре Харькова – одновременно три митинга (дополнено)» (en ruso). SQ. [Consulta: 11 abril 2014].
  145. «В Харькове около 2 тысяч человек устроили митинг в поддержку Донецка и Луганска» (en ruso). news.mail.ru. [Consulta: 11 abril 2014].
  146. «Харьков: избитых боевиков "Правого сектора" заставили ползти по коридору позора (ВИДЕО)» (en ruso). Topnews. [Consulta: 11 abril 2014].
  147. «По «коридору позора». Жители Луганска захватили ОГА и отправили в отставку назначенного из Киева губернатора» (en ruso). Ruskline. [Consulta: 11 abril 2014].
  148. «В Николаеве на месте памятника Ленину установили российский флаг и флаг города» (en ruso). Mukola. [Consulta: 11 abril 2014].
  149. «Митинг в Запорожье: Мы не признаем хунту, захватившую власть вооруженным путем» (en ruso). reporter-ua.com. [Consulta: 11 abril 2014].
  150. «В Запорожье начался митинг против сноса памятника Ленину» (en ruso). 061.ua - Новости Запорожья. [Consulta: 11 abril 2014].
  151. «Мариупольцы поддерживают Севастополь» (en ruso). Mariupol Life. [Consulta: 11 abril 2014].
  152. «Ukraine crisis fuels secession calls in pro-Russian south». The Guardian. [Consulta: 11 abril 2014].
  153. «Stones, bottles thrown as pro-, anti-Russian protesters clash in Crimea». RT News. [Consulta: 11 abril 2014].
  154. «В Днепропетровске состоялись два митинга: за и против новой власти» (en ruso). Ukrinform. [Consulta: 11 abril 2014].
  155. «В Херсоне прошел пророссийский митинг» (en ruso). news.liga.net. [Consulta: 11 abril 2014].
  156. «В Керчи митингующие сорвали украинский флаг и мэрии и повесили российский : Новости УНИАН» (en ruso). Unian.net. [Consulta: 11 abril 2014].
  157. «Ukraine crisis: Putin signs Russia-Crimea treaty». BBC News, 18-03-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  158. «Summary - Vladimir Putin speech». The Guardian, 18-03-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  159. «Vladimir Putin signs treaty to incorporate Crimea into Russian federation». Euronews, 18-03-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  160. «Acting Ukraine President compares Vladimir Putin to ‘fascists of last century’». Euronews, 18-03-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  161. 161,0 161,1 «Ukraine crisis escalates as pro-Russia activists declare independence in Donetsk». The Guardian, 07-04-2014. [Consulta: 10 abril 2014]. Error de citació: Invalid <ref> tag; name "GopL74" defined multiple times with different content
  162. «Sergei Lavrov: It's not Russia that is destabilising Ukraine». The Guardian, 07-04-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  163. «Ukraine crisis: Bid to retake buildings seized by separatists». BBC News, 08-04-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  164. 164,0 164,1 «Ukraine crisis: Protesters declare Donetsk 'republic'». BBC World, 07-04-2014. [Consulta: 7 abril 2014].
  165. «Russia trying to 'dismember' Ukraine through protests, Kiev says». CNN, 07-04-2014. [Consulta: 7 abril 2014].
  166. «Lavrov: Rusia no tiene planes de anexionar las regiones del sureste de Ucrania». RT, 11-04-2014. [Consulta: 11 abril 2014].
  167. «Rusia a Kiev: No hay agentes rusos en Ucrania». RT. [Consulta: 12 abril 2014].
  168. «Crimean Tatar public organization supports protesters in southeast Ukraine». ITAR-TASS. [Consulta: 11 abril 2014].
  169. «Daily Press Briefing». Gobierno de Estados Unidos, 07-04-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  170. «Senior U.S. diplomat: no doubt Russians involved in Ukraine unrest». Reuters. [Consulta: 10 abril 2014].
  171. «Ucrania: Se proclama la creación de la República Popular de Donetsk». RT Actualidad, 07-04-2014. [Consulta: 7 abril 2014].
  172. «Nuevas amenazas de Estados Unidos a Rusia». Diario Crónica, 07-04-2014. [Consulta: 7 abril 2014].
  173. «El presidente checo pide aceptar la reunificación de Crimea con Rusia». RT, 07-04-2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  174. «El presidente checo propone a la OTAN lanzar una acción intimidatoria contra Rusia». RT, 11-04-2014. [Consulta: 12 abril 2014].
  175. «Alemania recomienda a sus ciudadanos a evitar viajes a Ucrania y Crimea». La Voz de Rusia, 09-04-2014. [Consulta: 24 abril 2014].
  176. «Ministro de Exteriores finlandés: "Las sanciones a Rusia no ayudarán a Ucrania"». RT, 03-05-2014.
  177. «OTAN revela fotos del Ejército ruso en la frontera ucraniana: "Podrían invadir en minutos"». Infobae. [Consulta: 13 abril 2014].
  178. «Pruebas fotográficas de la acumulación de fuerzas rusas cerca de Ucrania». BBC Mundo. [Consulta: 13 abril 2014].
  179. «Rusia: Las fotos de tropas rusas cerca de Ucrania fueron hechas por la OTAN en 2013». RT en español. [Consulta: 13 abril 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Protestes prorusses a Ucraïna de 2014 Modifica l'enllaç a Wikidata