Oleksandr Turtxínov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOleksandr Turtxínov
Acting Ukrainian President Turchynov (cropped2).jpg
Nom original (uk) Олександр Валентинович Турчинов
Biografia
Naixement 31 març 1964 (55 anys)
Dnipró
  Diputat al Parlament d'Ucraïna 

27 novembre 2014 – 14 gener 2015
  President d'Ucraïna 

22 febrer 2014 – 7 juny 2014
← Volodýmyr Rybak TradueixPetrò Poroixenko →
  President de la Rada Suprema 

22 febrer 2014 –
← Volodýmyr Rybak Tradueix
  Diputat al Parlament d'Ucraïna 

12 desembre 2012 – 27 novembre 2014
Lesser Coat of Arms of Ukraine.svg  Primer ministre d'Ucraïna 

3 març 2010, 4 març 2010 – 11 març 2010
← Iúlia TimoixenkoMykola Azarov →
  Viceprimer ministre d'Ucraïna 

desembre 2007 – 3 novembre 2010
  Diputat al Parlament d'Ucraïna 

23 novembre 2007 – 19 desembre 2007
  Diputat al Parlament d'Ucraïna 

25 maig 2006 – 15 juny 2007
  Diputat al Parlament d'Ucraïna 

14 maig 2002 – 7 juliol 2005
  Diputat al Parlament d'Ucraïna 

12 maig 1998 – 14 maig 2002
Dades personals
Religió Moviment carismàtic, Livets Ord Tradueix, Església Baptista i diaca
Formació National Metallurgical Academy of Ukraine Tradueix
Activitat
Ocupació Economista, enginyer, polític, guionista i sacerdot
Ocupador ArcelorMittal Kryvyi Rih Tradueix
Partit Hromada
Partit Comunista de la Unió Soviètica
Unió Panucraïnesa "Pàtria"
People's Front Tradueix
Participà en
valor desconegutAdhesió de Crimea i Sebastòpol a la Federació de Rússia
22 febrer 2014EuroMaidan
Família
Cònjuge Hanna Turchynova Tradueix
Premis
Signatura

Lloc web Lloc web
Facebook: oleksandr.turchynov Twitter: turchynov Youtube: UCAVR5MowJdaZeMbVATRvRSg Flickr: 47003264@N05
Modifica les dades a Wikidata

Oleksandr Valentínovitx Turtxínov (en ucraïnès: Олександр Валентинович Турчинов)[1] (nascut el 31 de març 1964) és un polític, guionista i Doctor en Ciències Econòmiques ucraïnès. Va ser President d'Ucraïna després que Víktor Ianukóvitx fos destituït del seu càrrec el 21 de febrer del 2014.[2][3][4] És el primer vicepresident del partit polític Unió Panucraïnesa "Pàtria".[5][6][7] Turtxínov fou ex officio Primer Ministre, així com Primer Vice Primer Ministre en absència d'un primer ministre després que el govern de Iúlia Timoixenko fos rebutjat el 3 març 2010;[8] mentre la Verkhovna Rada (Parlament ucraïnès) nomenava Mikola Azàrov com a Primer Ministre l'11 de març del 2010.[9][10]

Biografia[modifica]

Oleksandr Turtxínov va néixer a Dnipropetrovsk. Es va graduar a l'Institut Metal·lúrgic de Dnipropetrovsk el 1986, després d'això va treballar a Krivorijstal.[11] És un vell aliat de Iúlia Timoixenko. En 1993 va ser nomenat assessor en temes econòmics del Primer Ministre Leonid Kutxma.[11] Al desembre de 1993, va co-fundar i va esdevenir vicepresident de la Unió Ucraïnesa d'Industrials i Empresaris de. El 1994 va crear el partit polític Hromada juntament amb Pavló Lazarenko.[11] També va ser director de l'Institut de Reformes Econòmiques entre gener de 1994 març de 1998 i va ser director de l'Acadèmia Nacional d'Ucraïna, del Laboratori d'Investigació de l'Economia Submergida de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna.[12][13]

Vida política[modifica]

A les eleccions al Parlament d'Ucraïna de 1998 fou elegit diputat al Parlament com a membre del Hromada però després de l'escàndol relacionat amb Pavló Lazarenko, va deixar el grup i el partit (durant el maig del 1999) juntament amb el partit Unió Panucraïnesa "Pàtria" de Iúlia Timoixenko. Fou reelegit diputat el 2002 i el 2006 aquest cop dins del Bloc Iúlia Timoixenko.

El 4 de febrer de 2005, Turtxínov va ser nomenat i va exercir com a primer cap civil del Servei de Seguretat d'Ucraïna (SBU). Al febrer de 2006 els fiscals de l'estat va obrir una causa penal contra Turtxínov i el seu vicedirector a l'SBU Andrii Kojemiakin per destruir un arxiu sobre Semion Moguilévitx, un dels fugitius més buscats per l'FBI, a l'arxiu de l'SBU. El cas va ser desestimat quatre mesos després.[14]

A la primavera del 2008, fou candidat pel Bloc Iúlia Timoixenko i el Bloc la Nostra Ucraïna-Autodefensa Popular candidate[15] per a les eleccions a l'alcaldia de Kíev del 2008, on va quedar segon amb 218,600 vots (19,13% del total de vots).[16]

Al desembre de 2009 durant la campanya de les eleccions presidencials ucraïneses de 2010, Turtxínov acusà el President Víktor Iúsxenko i el líder de l'oposició Víktor Ianukóvitx de coordinar les seves accions en els seus intents d'enderrocar el Segon Govern de Timoixenko.[17]

El 4 de març del 2010, després de la caiguda del segon govern de Timoixenko, l'anterior Primera Ministra Iúlia Timoixenko va dimitir del seu càrrec el 4 de març del 2010[8] i Turtxínov fou facultat per complir els deures del primer ministre fins que formés un nou govern.[18] L'11 de març era elegit el Govern Azàrov[19] i Mikola Azàrov fou nomenat Primer Ministre el mateix dia.[9][10]

A les eleccions al Parlament d'Ucraïna del 2012 fou reelegit diputat en la llistes del partit Unió Panucraïnesa "Pàtria".[20]

El 22 de febrer del 2014 fou elegit president de la Verkhovna Rada[4] i, a més fou designat President d'Ucraína en funcions i Primer Ministre en funcions després de la destitució de Víktor Iaunkóvitx.[21]

Controvèrsia[modifica]

A l'agost de 2007, Turtxínov va respondre a l'acusació que la seva postura sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe és normalment conservadora, "no estic d'acord. Si un home té punts de vista normals, llavors l'etiqueteu de conservador, però els que usen drogues o promouen la sodomia els etiqueteu com a persones progressistes Tot això són perversions ". [22]

Alguns documents de Wikileaks asseguren que Turtxínov, llavors cap del SBU d'Ucraïna, hauria destruït documents que implicarien Iúlia Timoixenko en suposades connexions amb el cap del crim organitzat Semion Moguilévitx.[23]

Activitats no oficials[modifica]

El 2004, Turtxínov va publicar un llibre titulat "Il·lusió de la por".[11] El 2005 ell també va escriure un guió per a la pel·lícula del mateix nom basada en el llibre.[24] La pel·lícula va ser estrenada a Ucraïna el setembre de 2008 i va ser presentada per Ucraïna per optar a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.[25]

Referències[modifica]

  1. En alguns mitjans catalans es pot trobar transcrit com a "Turxínov". Tanmateix, la lletra Ч, tant en rus com en ucraïnès, es transcriu en català com a "tx", i la lletra Ш es transcriu com a "i/ix" (so "xeix")
  2. «Oleksandr Turtxínov, president interí d'Ucraïna» (en català). 324.cat, 24-02-2014. [Consulta: 24 febrer 2014].
  3. «El Parlament ucraïnès nomena president en funcions Aleksandr Turtxínov» (en català). El Periódico de Catalunya, 23-02-2014. [Consulta: 24 febrer 2014].
  4. 4,0 4,1 «Alexander Turchinov elected as speaker of Ukrainian Parliament». Voice of Russia, 22 febrer del 2014.
  5. «Turchynov is summoned for interrogation to SBU today – BYUT». UNIAN, 20 setembre del 2010.
  6. «Batkivschyna to nominate Tymoshenko for presidency, Yatseniuk heads party’s political council». Interfax-Ucraïna. Kyiv Post, 14 juny del 2013.
  7. «BYT-Batkivschyna replaces its leader». Interfax-Ucraïna. Kyiv Post, 7 desembre del 2011.
  8. 8,0 8,1 «Press secretary: Tymoshenko vacates premier's post». Interfax-Ucraïna. Kyiv Post, 04-03-2010.
  9. 9,0 9,1 «Ukrainian President Viktor Yanukovych forms coalition». BBC News, 11 març del 2010.
  10. 10,0 10,1 «Azarov became Prime Minister». UNIAN, 11 març del 2010.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 «Turchynov campaign draws scrutiny». Kyiv Post, 24 abril del 2008.
  12. Lloc web oficial del Bloc Iúlia Timoixenko; biografia de membres del Bloc Iúlia Timoixenko
  13. «Who Is Who in Tymoshenko’s Government?». Ukraïnska Pravda, 23 desembre del 2007.
  14. Peter Byrne «New and conflicting details emerge over Mogilevich’s alleged involvement in nation». Kyiv Post, 10 desembre del 2010.
  15. «Тимошенко и Луценко объявили Турчинова единым кандидатом от коалиции» (en (rus)). Korrespondent.net, 22 maig del 2008. [Consulta: 19 juny del 2008].
  16. Agència de notícies UNIAN
  17. «Western Information Agency: Yushchenko and Yanukovych are playing ball». Kyiv Post, 4 desembre del 2009.
  18. «Cabinet: Turchynov will fulfill premier's duties until new government is formed». Kyiv Postwork=Interfax-Ucraïna, 4 març del 2010.
  19. «Ukraine's new government puts final nail in coffin of the Orange Revolution». The Guardian, 11 març del 2010.
  20. «Список депутатів нової Верховної Ради» (en (ucraïnès)). Ukraïnska Pravda, 11 novembre del 2012.
  21. «Ukraine's Parliament Appoints Opposition Leader Acting PM - Novinite.com - Sofia News Agency». Novinite.com. [Consulta: 22 febrer del 2014].
  22. «Overview of Lesbian and Gay rights in Eastern Europe». The Lesbian & Gay Foundation.
  23. http://www.kyivpost.com/content/ukraine/new-and-conflicting-details-emerge-over-mogilevich-92521.html
  24. «“Illusion of Fear” from Turchynov». Kyiv Post, 22 maig del 2008.
  25. «Ukraine submits 'Illusion' for Oscar race». UNIAN, 16 octubre del 2008.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oleksandr Turtxínov Modifica l'enllaç a Wikidata