Oleksandr Turtxínov
Oleksandr Valentínovitx Turtxínov (ucraïnès: Олександр Валентинович Турчинов)[1] (nascut el 31 de març 1964) és un polític, guionista i Doctor en Ciències Econòmiques ucraïnès. Va ser President d'Ucraïna després que Víktor Ianukóvitx fos destituït del seu càrrec el 21 de febrer del 2014.[2][3][4] És el primer vicepresident del partit polític Unió Panucraïnesa "Pàtria".[5][6][7] Turtxínov fou ex officio Primer Ministre, així com Primer Vice Primer Ministre en absència d'un primer ministre després que el govern de Iúlia Timoixenko fos rebutjat el 3 març 2010;[8] mentre la Verkhovna Rada (Parlament ucraïnès) nomenava Mikola Azàrov com a Primer Ministre l'11 de març del 2010.[9][10]
Biografia
[modifica]Oleksandr Turtxínov va néixer a Dnipropetrovsk. Es va graduar a l'Institut Metal·lúrgic de Dnipropetrovsk el 1986, després d'això va treballar a Krivorijstal.[11] És un vell aliat de Iúlia Timoixenko. El 1993 va ser nomenat assessor en temes econòmics del Primer Ministre Leonid Kutxma.[11] Al desembre de 1993, va co-fundar i va esdevenir vicepresident de la Unió Ucraïnesa d'Industrials i Empresaris de. El 1994 va crear el partit polític Hromada juntament amb Pavló Lazarenko.[11] També va ser director de l'Institut de Reformes Econòmiques entre gener de 1994 març de 1998 i va ser director de l'Acadèmia Nacional d'Ucraïna, del Laboratori d'Investigació de l'Economia Submergida de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna.[12][13]
Vida política
[modifica]A les eleccions al Parlament d'Ucraïna de 1998 fou elegit diputat al Parlament com a membre del Hromada però després de l'escàndol relacionat amb Pavló Lazarenko, va deixar el grup i el partit (durant el maig del 1999) juntament amb el partit Unió Panucraïnesa "Pàtria" de Iúlia Timoixenko. Fou reelegit diputat el 2002 i el 2006 aquest cop dins del Bloc Iúlia Timoixenko.
El 4 de febrer de 2005, Turtxínov va ser nomenat i va exercir com a primer cap civil del Servei de Seguretat d'Ucraïna (SBU). Al febrer de 2006 els fiscals de l'estat va obrir una causa penal contra Turtxínov i el seu vicedirector a l'SBU Andrii Kojemiakin per destruir un arxiu sobre Semion Moguilévitx, un dels fugitius més buscats per l'FBI, a l'arxiu de l'SBU. El cas va ser desestimat quatre mesos després.[14]
A la primavera del 2008, fou candidat pel Bloc Iúlia Timoixenko i el Bloc la Nostra Ucraïna-Autodefensa Popular candidate[15] per a les eleccions a l'alcaldia de Kíev del 2008, on va quedar segon amb 218,600 vots (19,13% del total de vots).[16]
Al desembre de 2009 durant la campanya de les eleccions presidencials ucraïneses de 2010, Turtxínov acusà el President Víktor Iúsxenko i el líder de l'oposició Víktor Ianukóvitx de coordinar les seves accions en els seus intents d'enderrocar el Segon Govern de Timoixenko.[17]
El 4 de març del 2010, després de la caiguda del segon govern de Timoixenko, l'anterior Primera Ministra Iúlia Timoixenko va dimitir del seu càrrec el 4 de març del 2010[8] i Turtxínov fou facultat per complir els deures del primer ministre fins que formés un nou govern.[18] L'11 de març era elegit el Govern Azàrov[19] i Mikola Azàrov fou nomenat Primer Ministre el mateix dia.[9][10]
A les eleccions al Parlament d'Ucraïna del 2012 fou reelegit diputat en la llistes del partit Unió Panucraïnesa "Pàtria".[20]
El 22 de febrer del 2014 fou elegit president de la Verkhovna Rada[4] i, a més fou designat President d'Ucraína en funcions i Primer Ministre en funcions després de la destitució de Víktor Iaunkóvitx.[21]
Controvèrsia
[modifica]L'agost de 2007, Turtxínov va respondre a l'acusació que la seva postura sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe és normalment conservadora: "no hi estic d'acord. Si un home té punts de vista normals, llavors l'etiqueteu de conservador, però els que usen drogues o promouen la sodomia els etiqueteu com a persones progressistes. Tot això són perversions ". [22]
Alguns documents de Wikileaks asseguren que Turtxínov, llavors cap del SBU d'Ucraïna, hauria destruït documents que implicarien Iúlia Timoixenko en suposades connexions amb el cap del crim organitzat Semion Moguilévitx.[23]
Activitats no oficials
[modifica]El 2004, Turtxínov va publicar un llibre titulat "Il·lusió de la por".[11] El 2005 ell també va escriure un guió per a la pel·lícula del mateix nom basada en el llibre.[24] La pel·lícula va ser estrenada a Ucraïna el setembre de 2008 i va ser presentada per Ucraïna per optar a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.[25]
Referències
[modifica]- ↑ En alguns mitjans catalans es pot trobar transcrit com a "Turxínov". Tanmateix, la lletra Ч, tant en rus com en ucraïnès, es transcriu en català com a "tx", i la lletra Ш es transcriu com a "i/ix" (so "xeix")
- ↑ «Oleksandr Turtxínov, president interí d'Ucraïna». 324.cat, 24-02-2014. [Consulta: 24 febrer 2014].
- ↑ «El Parlament ucraïnès nomena president en funcions Aleksandr Turtxínov». El Periódico de Catalunya, 23-02-2014. [Consulta: 24 febrer 2014].
- ↑ 4,0 4,1 «Alexander Turchinov elected as speaker of Ukrainian Parliament». Voice of Russia, 22-02-2014. Arxivat 2008-12-01 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-12-01. [Consulta: 23 febrer 2014].
- ↑ «Turchynov is summoned for interrogation to SBU today – BYUT». UNIAN, 20-09-2010.
- ↑ «Batkivschyna to nominate Tymoshenko for presidency, Yatseniuk heads party’s political council». Interfax-Ucraïna. Kyiv Post, 14-06-2013.
- ↑ «BYT-Batkivschyna replaces its leader». Interfax-Ucraïna. Kyiv Post, 07-12-2011.
- ↑ 8,0 8,1 «Press secretary: Tymoshenko vacates premier's post». Interfax-Ucraïna. Kyiv Post, 04-03-2010.
- ↑ 9,0 9,1 «Ukrainian President Viktor Yanukovych forms coalition». BBC News, 11-03-2010.
- ↑ 10,0 10,1 «Azarov became Prime Minister». UNIAN, 11-03-2010.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Turchynov campaign draws scrutiny». Kyiv Post, 24-04-2008.
- ↑ «Lloc web oficial del Bloc Iúlia Timoixenko; biografia de membres del Bloc Iúlia Timoixenko». Arxivat de l'original el 2008-01-26. [Consulta: 23 febrer 2014].
- ↑ «Who Is Who in Tymoshenko’s Government?». Ukraïnska Pravda, 23-12-2007. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-12-01. [Consulta: 23 febrer 2014].
- ↑ Peter Byrne «New and conflicting details emerge over Mogilevich’s alleged involvement in nation». Kyiv Post, 10-12-2010.
- ↑ «Тимошенко и Луценко объявили Турчинова единым кандидатом от коалиции» (en (rus)). Korrespondent.net, 22-05-2008. Arxivat de l'original el 28 de maig del 2008. [Consulta: 19 juny 2008].
- ↑ Agència de notícies UNIAN
- ↑ «Western Information Agency: Yushchenko and Yanukovych are playing ball». Kyiv Post, 04-12-2009.
- ↑ «Cabinet: Turchynov will fulfill premier's duties until new government is formed». Kyiv Postwork=Interfax-Ucraïna, 04-03-2010.
- ↑ «Ukraine's new government puts final nail in coffin of the Orange Revolution». The Guardian, 11-03-2010.
- ↑ «Список депутатів нової Верховної Ради» (en (ucraïnès)). Ukraïnska Pravda, 11-11-2012.
- ↑ «Ukraine's Parliament Appoints Opposition Leader Acting PM - Novinite.com - Sofia News Agency». Novinite.com. Arxivat de l'original el 23 de febrer del 2014. [Consulta: 22 febrer 2014].
- ↑ «Overview of Lesbian and Gay rights in Eastern Europe». The Lesbian & Gay Foundation. Arxivat de l'original el 2008-12-01. [Consulta: 24 febrer 2014].
- ↑ «New and conflicting details emerge over Mogilevich’s alleged involvement in nation - Dec. 10, 2010», 09-12-2010. [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ «“Illusion of Fear” from Turchynov». Kyiv Post, 22-05-2008.
- ↑ «Ukraine submits 'Illusion' for Oscar race». UNIAN, 16-10-2008.
Enllaços externs
[modifica]
- Biografia per CIDOB Arxivat 2014-03-07 a Wayback Machine.
Leonid Kravtxuk (1991-1994) · Leonid Kutxma (1994-2005) · Víktor Iúsxenko (2005-2010) · Víktor Ianukòvitx (2010-2014) · Oleksandr Turtxínov (2014-2014) · Petrò Poroixenko (2014-2019) · Volodímir Zelenski (2019-) |  | |
