Els resultats de les eleccions van ser validats per observadors de l'OSCE i el Consell d'Europa.[1] Tanmateix, Timoixenko es negà a reconèixer els resultats i presentà una apel·lació davant la Cort Suprema Ucraïnesa[2] El 20 de febrer va retirar la seva apel·lació, aplanant el camí a la presa de poder de Ianukòvitx, al·legant que les accions de la cort "no tenien res en comú amb la justícia". El President sortint, Víktor Iúsxenko, sí que va felicitar Ianukòvitx per la seva victòria. Per la seva banda, Ianukòvitx, qui va assumir la presidència el 25 de febrer, va demanar la renúncia de Timoixenko, amb l'objectiu que ell pogués formar el seu propi gabinet. Davant la negativa de la primera ministra, va assolir que la Rada Suprema emetés un vot de censura contra Timoixenko el 3 de març.
En total es van presentar a la primera ronda divuit candidats a la primera ronda de les eleccions el 17 de gener de 2010, però només dos candidats, Víktor Ianukòvitx i Iúlia Timoixenko, van obtenir prou resultat per a passar a la segona ronda.
La segona ronda va tenir lloc el 7 de febrer amb només aquests dos candidats. El 14 de febrer, amb tots els vots comptats a la segona ronda, Ianúkovitx va ser declarat oficialment guanyador de les eleccions amb el 48,95%, enfront del 45,47% de Timoixenko.[3]
Resum del resultat de les eleccions presidencials d'Ucraïna de 17 de gener i 7 de febrer de 2010
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
