Eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2007

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca


Eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2007
450 escons a la Rada Suprema
30 de setembre de 2007
1a candidatura 2a candidatura 3a candidatura
Víktor Ianukòvitx Iúlia Timoixenko Manca imatge
Cap de llista Víktor Ianukòvitx Iúlia Timoixenko Viatxeslav Kirilenko
Candidatura PR/ПP BYuT/БЮТ NSNU/НCНУ
Escons aconseguits 175 156 72
Variació escons -11 +27 -9
Vots 8.013.895 7.162.193 3.301.282
Percentatge 34,37% 30,71% 14,15%
4a candidatura 5a candidatura
Petró Simonenko Volodímir Litvín
Cap de llista Petró Simonenko Volodímir Litvín
Candidatura KPU/КПУ BL/БЛ
Escons aconseguits 27 20
Variació escons +6 +20
Vots 1.257.291 924.538
Percentatge 5,39% 3,96%
Ukrainian parliamentary election, 2007 (first place results).PNG
2006 Flag of Ukraine.svg 2011

Les Eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2007 es van dur a terme el 30 de setembre de 2007. La data de les eleccions va ser decidida mercè un acord entre el President Víktor Iúsxenko, el primer ministre Víktor Ianukòvitx i el President de la Rada Suprema (Parlament ucraïnès) Oleksandr Moroz el 27 de maig de 2007, en un intent de resoldre la crisi política ucraïnesa iniciada el 2 d'abril de 2007 amb el decret presidencial de dissolució del parlament ucraïnès.[1]

D'acord amb el sistema electoral vigent a Ucraïna, els 450 escons estaran repartits entre tots els partits que a nivell nacional superin el 3% dels sufragis. El nombre d'escons s'assignaran a cada partit que superin el llindar del 3% es calcularà amb el mètode de la resta major.[2] Una aliança entre dos blocs electorals associats a la Revolució Taronja han aconseguit una atapeïda victòria.[3]

Crisi política[modifica | modifica el codi]

L'origen de la dissolució del parlament està en les contínues friccions i enfrontaments entre el president i el parlament.[4] En el curs del conflicte entre poders governants, la Coalició d'Unitat Nacional i l'oposició donada pel president Víktor Iúsxenko, tenia com a resultat que freqüentment l'oposició boicotejava les sessions plenàries. La lluita pel poder va tenir el seu clímax quan el partit de l'oposició, el Bloc Iúlia Timoixenko va donar suport al govern en l'aprovació de la legislació relativa a permetre al Consell de Ministres anul·lar el poder de veto presidencial.

Abans del decret presidencial del 2 d'abril, pel qual dissol el parlament d'Ucraïna, onze membres de l'oposició van donar suport al govern de Coalició d'Unitat Nacional (anteriorment Coalició Anti-Crisi). El president d'Ucraïna, Víktor Iúsxenko, s'adonà que la coalició governant podria aconseguir la majoria necessària dels dos terços dels escons que capacitaria al parlament per a eliminar el seu poder de veto, amb el suport de l'oposició, però que el dret individual dels membres d'una facció parlamentària de donar suport a la coalició governant era contrària al disposat en l'article 83, clàusula 6 de la Constitució, on es refereix comunament com el mandat imperatiu de provisió d'estat: "D'acord amb els resultats electorals, i sobre la base d'un acord comú entre diverses posicions polítiques, una coalició de faccions parlamentàries serà formada en la Verkhovna Rada d'Ucraïna que inclogui a la majoria dels diputats d'Ucraïna dintre de la composició constitucional de la Verkhovna Rada d'Ucraïna".[5]

El mandat imperatiu disposat en la Constitució Ucraïnesa és posat en dubte per l'Assemblea de Parlamentaris del Consell d'Europa com antidemocràtic.[6] L'Assemblea de Parlamentaris, en el seu memoràndum explicatiu, emfatitza que tot i que: entén que Ucraïna, a causa de les seves raons històriques, evita l'acumulació del poder dintre de les mans d'una força política, no obstant això, ha de considerar-se en el curs de les futures esmenes constitucionals si no seria millor per al país el canviar a un sistema parlamentari ple, amb els adequats controls i balanços i garanties parlamentàries d'oposició i competició. En un tema independent, alguns polítics van expressar la seva preocupació sobreel fet que les targetes identificatives de votació canviessin de mans,[7] així que molts parlamentaris no hi assisteixen, en una clara violació de l'article 84 de la Constitució[8]

Resultats[modifica | modifica el codi]

El primer districte electoral va obrir les seves posades en les ambaixades d'Ucraïna a Austràlia i Japó. Els districtes electorals es van obrir des de les 7 del matí fins a les 10 de la nit, hora local. D'acord amb les informacions preliminars emeses per la Comissió Central Electoral d'Ucraïna, el 63,22% dels votants registrats van participar en les eleccions.[9] D'acord amb la llei electoral ucraïnesa, perquè una elecció sigui vàlida hi haurà de votar almenys el 50% del cens electoral.

Va haver-hi retards en el resultat de recompte de vots a les regions que tradicionalment donen suport al Partit de les Regions. El President Víktor Iúsxenko va ordenar una immediata investigació d'aquests retards.[10][11]

Cinc partits van rebre el 3% mínim necessari del total de vots per a entrar a la Rada Suprema.

Resultat de les eleccions parlamentàries:
Aliniament polític 2007
Percentatge de vots del 2006 al 2007 (Els sis partits més votats)
Oscil·lació entre 2006 i 2007 (Els sis partits més votats)

Resum de les eleccions del 30 de setembre de 2007 a la Rada Suprema

Partits i blocs Vots % Escons +/–
Partit de les Regions (Партія регіонів) 8,013,895 34.37 175 –11
Bloc Iúlia Timoixenko (Блок Юлії Тимошенко) 7,162,193 30.71 156 +27
Bloc la Nostra Ucraïna-Autodefensa Popular (Блок Наша Україна–Народна Самооборона) 3,301,282 14.15 72 –9
Partit Comunista d'Ucraïna (Комуністична партія України) 1,257,291 5.39 27 +6
Bloc Litvín (Блок Литвина) 924,538 3.96 20 +20
Partit Socialista d'Ucraïna (Соціалістична партія України) 668,234 2.86 0 –33
Partit Socialista Progressista d'Ucraïna (Прогресивна соціалістична партія України) 309,008 1.32
Unió Panucraïnesa "Llibertat" (Всеукраїнське об'єднання "Свобода") 178,660 0.76
Partit Verd d'Ucraïna (Партія Зелених України) 94,505 0.40
Bloc Electoral de Liudmyla Suprun – Actiu Regional Ucraïnès (Виборчий блок Людмили Супрун — Український регіональний актив) 80,944 0.34
Partit Comunista d'Ucraïna (renovat) (Комуністична партія України (оновлена)) 68,602 0.29
Partit dels Demòcrates Lliures (Партія Вільних Демократів) 50,852 0.21
Bloc del Partit dels Pensionistes d'Ucraïna (Блок партії пенсіонерів України) 34,845 0.14
Partit del Desenvolupament Econòmic Nacional d'Ucraïna (Партія національно-економічного розвитку України) 33,489 0.14
Bloc Nacional Ucraïnès (Український Народний Блок) 28,414 0.12
Bloc Camperol "Ucraïna Agrària" (Селянський Блок "Аграрна Україна") 25,675 0.11
Bloc Cristià (Християнський блок) 24,597 0.10
Bloc Electoral de Partits Polítics "KUTXMA" (Виборчий блок політичних партій «КУЧМА») 23,676 0.10
Bloc "Comunitat Panucraïnesa" (Блок "Всеукраїнська громада") 12,327 0.05
Partit Panucraïnès de la Confiança Popular (Всеукраїнська партія Народної Довіри) 5,342 0.02
Contra tots 637,185 2.73
Vots invàlids 379,658 1.62
Total (votants 62,02%) 23,315,257 100 450
Font: Comissió Electoral Central d'Ucraïna (anglès)


Anàlisi regional de les eleccions parlamentàries[modifica | modifica el codi]

Mapes amb els percentatges regionals dels sis partits més votats
Partit de les Regions (34,37%)
Bloc Iúlia Timoixenko (30.71%
Bloc la Nostra Ucraïna-Autodefensa Popular (14,15%)
Partit Comunista d'Ucraïna (5,39%)
Partit Bloc Litvín (3,96%)
Partit Socialista d'Ucraïna (2,86%)
Major percentatge per regió (Percentatge per vot nacional)
Resultats regionals (Percentatge del total nacional)
Vots (Percentatge per regió electoral)
Variació entre 2006 i 2007 (Percentatge per regió electoral)
Regió Participació % PoR BYuT OU-PSD CPU BL SPU
Ucraïna 37185882 62.02 34.4 30.7 14.2 5.4 4.0 2.9
Est 63.8 66.5 7.5 3.4 7.3 2.2 4.9
Província de Donetsk 3620888 66.0 76.0 4.5 2.0 6.8 1.0 1.3
Província de Luhansk 1898637 66.3 73.5 5.1 1.7 8.5 2.4 1.3
Província de Khàrkiv 2282993 58.3 49.6 16.4 8.1 8.3 4.6 2.6
Sud 57.0 54.6 13.6 6.5 7.7 4.6 3.4
República Autònoma de Crimea 1568070 55.8 61.0 6.9 8.2 7.6 3.9 1.9
Província de Zaporíjia 1515832 61.4 55.5 14.7 4.7 8.3 5.5 2.3
Província de Mikolàiv 971038 57.6 54.4 16.6 5.8 7.2 4.5 1.9
Província d'Odessa 1851868 54.5 52.2 13.7 6.5 6.2 5.1 7.2
Província de Kherson 3442 55.5 43.2 23.1 9.1 9.1 3.7 2.5
Sebastòpol 308928 59.7 64.5 5.0 2.3 10.3 2.5 2.7
Centre 60.5 30.6 34.8 11.8 6.4 4.7 2.4
Província de Vínnytsia 1342608 64.5 12.6 50.0 18.6 5.0 3.1 2.5
Província de Dnipropetrovsk 2810168 58.9 48.7 20.8 6.2 7.6 5.0 1.3
Província de Kirovohrad 614832 57.9 27.0 37.6 11.7 6.4 5.5 2.8
Província de Poltava 1250952 61.9 24.8 37.9 14.5 6.5 4.9 3.0
Província de Txerkassy 1095058 60.1 15.5 47.0 15.3 4.9 4.9 4.3
Nord 62.5 16.7 45.5 16.1 4.9 5.7 2.1
Província de Jitòmir 1044852 62.5 22.4 37.0 15.1 5.8 8.3 2.5
Província de Kýiv 1679197 61.9 13.0 53.4 15.1 3.0 5.1 2.2
Província de Sumi 990575 62.0 15.7 44.5 20.8 5.8 3.3 2.0
Província de Txerníhiv 939072 61.8 20.7 41.9 14.9 6.7 4.2 2.9
Ciutat de Kíev 2151576 63.5 15.0 46.2 15.8 4.6 6.6 1.6
Oest 68.4 8.3 48.9 29.1 1.8 3.2 1.6
Província de Volínia 801557 71.0 6.7 57.6 20.0 2.7 4.6 1.9
Transcarpàcia 946525 52.1 19.8 28.9 31.1 1.8 6.0 3.5
Província d'Ivano-Frankivsk 1080296 72.6 3.0 50.7 36.8 0.8 1.0 0.8
Província de Lviv 2002372 73.9 4.2 50.4 36.0 1.0 1.1 0.6
Província de Rivne 865092 68.7 10.4 51.0 20.8 2.4 6.1 2.1
Província de Ternópill 870214 76.5 3.0 51.6 35.2 0.7 1.6 1.1
Província de Khmelnitski 1083968 66.3 14.1 48.2 18.4 4.0 6.6 1.7
Província de Txernivtsí 705272 58.2 16.8 46.2 20.3 2.3 2.5 3.8
Ambaixades a l'estranger 431142 6.0 26.5 33.1 25.5 1.6 2.3 1.2

Formació de la Coalició Governant[modifica | modifica el codi]

Parlament 2007

Després de l'anunci dels resultats electorals preliminars, els partits van expressar les seves posicions quant a la formació de coalicions. El Partit de les Regions s'autoproclamà guanyador de les eleccions, i afirmà haver iniciat negociacions per a la formació d'una coalició governant. El partit no expressa el desig d'estar en l'oposició. El bloc de Timoixenko es dirigeix a aliar-se amb La Nostra Ucraïna, i possiblement amb el Bloc Litvín. Iúlia Timoixenko s'oposa fermament a qualsevol coalició amb el Partit de les Regions o els comunistes. Ella afirma que el seu partit estarà en l'oposició si aquesta coalició es formés. El president Iúsxenko va expressar la necessitat de millors relacions entre la coalició i l'oposició. Això podria aconseguir-se entre l'oposició amb representació en el parlament i el govern. El Bloc Litvín va rebre les proposicions de tots els principals partits per a formar coalició. El dirigent del Bloc afirma que la decisió es prendria en l'assemblea del seu partit. S'esperava que el Bloc Iúlia Timoixenko i Bloc la Nostra Ucraïna-Autodefensa Popular, que està associada al president Viktor Iúsxenko, formessin govern en coalició. Ambdós partits van estar aliats en la Revolució Taronja.

El 29 de novembre de 2007 s'estableix una coalició entre el Bloc Iúlia Timoixenko i Bloc la Nostra Ucraïna-Autodefensa Popular del president Iúsxenko. Per llei, el parlament requereix dos terços dels diputats per a funcionar. Això significa que si qualsevol dels dos principals partits marxa, el parlament esdevé il·legítim. Oleksandr Moroz, líder del Partit Socialista d'Ucraïna, reconeix la seva derrota el 4 d'octubre de 2007 i dóna suport Timoixenko en la seva candidatura a primera ministra.

Observadors internacionals[modifica | modifica el codi]

El 7 de setembre de 2007, 349 observadors internacionals estaven oficialment enregistrats per a fer el seguiment dels comicis. Els representants del Consell d'Europa, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i les organitzacions per a les Eleccions Netes havien registrat als seus representants al Comitè Central Electoral. La OSCE havia treballat estretament amb els funcionaris ucraïnesos en la designació, administració i direcció dels comicis. El Congrés Ucraïnès Canadenc també va presentar un gran nombre d'observadors.

Reacció Russa[modifica | modifica el codi]

El 3 d'octubre de 2007, el proveïdor estatal rus Gazprom va amenaçar de tallar l'aprovisionament del gas natural a Ucraïna, afirmant que li devia a Gazprom 1,3 mil milions de dòlars.[12] The Guardian va especular que l'amenaça era un senyal del disgust de Rússia davant del possible nou govern encapçalat per Iúlia Timoixenko.[13] El vice-primer ministre ucraïnès i ministre de finances va dir amb anterioritat que el seu país no tenia deutes per l'aprovisionament de gas natural rus. Vull declarar inequívocament.... que Ucraïna no té deutes amb Gazprom, va dir Mykola Azarov. El monopoli de gas natural rus va explicar després que eren els consumidors ucraïnesos qui devien el deute.[14] La disputa russo-ucraïnesa pel gas va esclatar originàriament quan Ucraïna va estar governada pels partits associats a la Revolució Taronja, i semblava oblidada durant el govern del primer ministre Víktor Ianukòvitx.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ukraine leaders agree on poll date». Secretariat of President of Ukraine, 27-05-2007.
  2. Llei 1665-IV Elecció dels diputats populars d'Ucraïna 25 de març de 2004. Article 96.
  3. «Orange bloc edges to poll victory». BBC News, 03-10-2007 [Consulta: 3 octubre 2007].
  4. «President dissolves parliament». Press office of President Victor Yushchenko, 02-04-2007. Arxivat de l'original el 2007-04-23.
  5. Yushchenko, Viktor. «Ukraine's crisis needs a firm response». Financial Times, 04-04-2007.
  6. «Functioning of democratic institutions in Ukraine», 17-04-2007.
  7. «Verkhovna Rada become a bourse?» (en rus). UNIAN, 27-03-2007.
  8. Chuvokunya, Víktor «Akhmetov. "Ukrainian Berluskoni", which does not present» (en rus). Ukrayinska Pravda, 27-10-2006. Història de com va anar a votar la targeta d'Akhmétov.
  9. «ПЕРШІ ДАНІ ЦВК». Pravda, 01-10-2007 [Consulta: 1 octubre 2007].
  10. «Ukraine president demands vote count investigation». Thomson Financial, 01-10-2007 [Consulta: 1 octubre 2007].
  11. «Ukraine probes ballot count delay». BBC News, 02-10-2007 [Consulta: 1 octubre 2007].
  12. Clifford V., Levy «Ukraine: Tense Vote Count Continues». The New York Times, 03-10-2007.
  13. Harding, Luke «Russia issues gas ultimatum to Ukraine». The Guardian, 03-10-2007 [Consulta: 3].
  14. «Ukraine starts reducing gas consumption - Gazprom-1». RIA Novosti, 04-10-2010.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Eleccions a Ucraïna Bandera d'Ucraïna
Eleccions presidencials 1991 · 1994 · 1999 · 2004 · 2010 · 2014
Eleccions parlamentàries 1990 · 1994 · 1998 · 2002 · 2006 · 2007 · 2012 · 2014