Anapa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaAnapa
Анапа
Bandera d'Anapa Escut d'Anapa
Flags of Anapa Tradueix
Anapa. Administration.JPG
Edifici de l'administració

Localització
44° 53′ 40″ N, 37° 19′ 00″ E / 44.894444444444°N,37.316666666667°E / 44.894444444444; 37.316666666667
EstatRússia
Territoriterritori de Krasnodar
Districte urbàAnapa Urban Okrug Tradueix
Capital de
Població
Total 73410 hab. (2016)
• Densitat 1.835,25 hab/km²
Geografia
Superfície 40 km²
Altitud 20 m
Història
Fundació 1781
Identificador descriptiu
Codi postal 353417–353457
Zona horària UTC+4
Prefix telefònic +7 86133
Identificador OKTMO 03703000001
Identificador OKATO 03403000000
Altre
Agermanament amb Hòmiel

Lloc web http://www.anapa-official.ru/
Modifica dades a Wikidata

Anapa -Анапа (rus)- és una ciutat de Rússia, antic port de la tribu natkhuai dels circassians i avui dins el territori de Krasnodar. Està a la costa nord de la mar Negra prop de la mar d'Azov. És un centre de vacances a la mar Negra junt amb Sotxi, amb platges i molt de sol, però poca infraestructura per a visitants europeus. Disposa d'aeroport.

Història[modifica]

Gorgippia i altres colònies gregues a la mar Negra

La zona estava poblada pels sindi, i la regió fou anomenada Sindica pels grecs; la capital era el port de Sinda. Al segle VI aC els grecs procedents de les colònies del Pont van construir la colònia de Gorgippia, nom que va agafar d'un rei del Bòsfor Cimmeri. Va florir als segles III i II aC. Arqueòlegs russos hi han trobat una magnífica estàtua de Neocles, un notable local fill d'Heròdor.

Gorgippia va romandre habitada fins al segle III, quan fou assolada per tribus nòmades, entre les quals els natkhuaj dels circassians, que es van establir a la regió.

Al segle XVIII els russos la van anomenar Anapa. En aquest segle va passar a domini otomà i el 1781 Abdul Hamid I hi va fer construir una fortalesa per enginyers francesos; fou atacada pels russos el 1787, però foren rebutjats. Un nou atac rus fou refusat el 1790. Finalment el 1791 la va prendre per assalt el general Gudivitch, però pel tractat de Jasi (Yasi) fou retornada a Turquia. El 1812 els russos la van conquerir altre cop, però la van retornar amb la pau del 1812. El 1828 el príncep Menshikov i l'almirall Greig la van assetjar i finalment fou cedida a Rússia pel tractat d'Adrianòpolis el 1829 (article 4). La ciutat va quedar molt malmesa pels atacs de 1828-1829.

El 1846 els russos van fundar la vila d'Anapa, que van destruir i evacuar el 1855 durant la Guerra de Crimea, però la van recuperar el 1856; els habitants locals circassians foren expulsats o, quan es resistien, foren deportats cap a les àrees tribals a Temruk; a la caiguda de Circàssia i amb les matances russes del 1864, la major part de les tribus van haver de sortir de la zona cap a l'Imperi otomà, junt amb altres indígenes com els txetxens, diversos pobles del Daguestan, balkars i d'altres. Aquests actes són considerats un genocidi.[1]

La ciutat va caure en mans dels bolxevics al començament del 1918. Al juny els alemanys es van acostar a la regió; els alemanys van prohibir la bandera russa i el govern regional titella de Crimea, dirigit per general Sulkevich, va agafar una bandera blanca amb creu de sant Andreu vermella, però els vaixells que unien el port de Kertx amb el d'Anapa, sota control bolxevic, no podien utilitzar el pavelló rus no reconegut ni tampoc la bandera vermella, tampoc reconeguda pels alemanys ni pel govern regional i van haver d'hissar als vaixells la bandera tricolor russa de cap per avall, amb el vermell a la part superior. El govern titella de Crimea es va enfonsar el novembre de 1918. Els alemanys van ocupar la ciutat del 1942 al 1943 durant la II Guerra Mundial.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anapa Modifica l'enllaç a Wikidata