Armavir (Rússia)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Armavir».
Infotaula de geografia políticaArmavir
Армавир
Bandera d'Armavir Escut d'Armavir
flag of Armavir
Армавир 2011 (0006).jpg
Església d'Sviato-Nikolski

Localització

45° 00′ 00″ N, 41° 07′ 00″ E / 45°N,41.116666666667°E / 45; 41.116666666667
Estat Rússia
Territori Territori de Krasnodar
Districte urbà Q4307500
És capital de Q4307500
Població
Total 190.871 (2017)
• Densitat 681,68 hab/km²
Geografia
Superfície 280 km²
Altitud 190 m
Història
Fundació 1839
Indicatius
Codi postal 352900
Fus horari UTC+4
Prefix telefònic +7 86137
Codi OKTMO 03705000001
Altres dades
Agermanament Armavir

Web http://www.armawir.ru/
Modifica dades a Wikidata

Armavir - Армавир (rus) - és una ciutat del territori de Krasnodar, a Rússia. Es troba als vessant septentrionals del Gran Caucas, a la vora esquerra del riu Kuban. És a 164 km a l'est de Krasnodar, la capital del territori.

La ciutat més propera és Novokubansk, a 12 km al nord-oest, i també es troba molt a prop de la frontera amb el territori de Stàvropol.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1897* 1926* 1939* 1959* 1970* 1979*
6 100 74 400 83 700 111 000 144 000 161 539
1989* 1998 2002* 2009 2010 2014
160 983 167 300 193 964 188 286 188 832 191 799

Història[modifica]

Detall de l'església d'Sviato-Nikolski.
Escut de la ciutat del 1974.

La ciutat fou fundada com l'aül d'Armianski el 1839 com a lloc de reassentament de famílies armènies de les muntanyes de l'actual República de Karatxai-Txerkèssia, per por de la creixent islamització des de finals del segle XVIII d'altres pobles de la muntanya, cosa que va motivar els armenis cristians a reassentar-se demanant la protecció russa al general Grigori Zass. L'assentament va créixer ràpidament a causa de la creixent arribada de la població armènia i dels muntanyesos locals. El 1848 fou reanomenat Armavir, en honor a l'antiga capital armènia.

El desenvolupament de la vila va gaudir d'un creixement significatiu amb l'arribada del ferrocarril cap a Vladikavkaz el 1875. El 1876 l'aül va rebre l'estatus de poble. La població, cada cop amb un component rus més ampli, prosperava amb el comerç de cereals. El 1888 Armavir fou designada centre administratiu de l'otdel de Labinsk, a la província de Kuban. A començaments del segle XX el poble era ja la segona població més gran de la regió del Kuban, després del port de Novorossiïsk, a la mar Negra. El 1908 s'inicià la construcció del ferrocarril Armavir-Tuapsé. El 23 de març del 1914 va rebre finalment l'estatus de ciutat.

Durant la Guerra Civil Russa i la Triple Entesa (1918-1922, la regió d'Armavir fou l'escenari de nombrosos combats, i va canviar de mans tres vegades. El 16 de març del 1920 finalment el poder soviètic fou restablert. Del 1920 al 1930 fou centre administratiu del raion d'Armavir dins de la província de Kuban-Mar Negra i del territori del Caucas Nord. El 7 d'agost del 1930 la ciutat va quedar sota la subordinació directa del territori. Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada des de l'agost del 1942 fins al gener del 1943 per la Wehrmacht de l'Alemanya Nazi.

Cultura i llocs d'interès[modifica]

Parc de la vila.
Monument a Lenin.

Cal destacar d'Armavir l'Església Apostòlica Armènia de Sant Astvatsatsin (Santa Mare de Déu, inici de la construcció el 1843, consagrada el 1861), la mesquita tàtara, l'església Sviato Nikolski, diversos monuments artístics i d'història militar, el Teatre de Drama i Comèdia (1908), la casa-museu de l'escriptor Sava Dangúlov, el monument a Vladímir Lenin a la plaça central, el monument a la novel·la de Mikhaïl Bulgàkov El mestre i Margarida i el Museu d'Armavir.

Estació de ferrocarril d'Armavir.

Ciutats agermanades[modifica]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armavir (Rússia) Modifica l'enllaç a Wikidata