Circàssia

Infotaula de geografia políticaCircàssia
Circassian flag.svg 1857 gerb Cherkasskikh i Gornykh knjazej.jpg

Localització
Ориентировочная территория Черкессии на начало XIX века.png Modifica el valor a Wikidata
 43° 35′ 07″ N, 39° 43′ 13″ E / 43.585278°N,39.720278°E / 43.585278; 39.720278
Població
Idioma oficialllengües circassianes Modifica el valor a Wikidata
ReligióCircassian paganism (en) Tradueix, cristianisme i islam Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creacióc. 1500
Dissolució21 maig 1864 Modifica el valor a Wikidata

La Circàssia és una regió de la Rússia europea meridional, situada als vessants septentrionals del Caucas i compresa entre la mar Negra a l'oest i la mar Càspia a l'est.[1] Tot i que actualment no correspon a cap divisió política, en el passat formà part dels antics territoris de Tèrek i Kuban.[2]

Geografia[modifica]

La Circàssia és una regió de la Rússia europea meridional, situada als vessants septentrionals del Caucas i compresa entre la mar Negra a l'oest i la mar Càspia a l'est. Està limitada al nord pels rius Tèrek i Kuban, i s'allarga pel sud fins a Mingrèlia. El terreny és en part molt trencat, assoleix una considerable altura, que culmina en el mont Elbrús (5.646 m). L'elevació mitjana de la serralada excedeix de 3.000 m, i té ramificacions laterals en sentit transversal que l'enllacen a una sèrie de contraforts paral·lels de menys altura.

La part oriental és més baixa que l'occidental, però més trencada. Les aigües es dirigeixen per la part septentrional de la regió als mars Negra i Càspia pels citats rius Kuban i Tèrek, els quals descriuen una gran corba en sentit oposat i presenten les seves ribes en la part inferior del seu curs, cobertes de vegetació.

El Kuma i altres rius de la regió central es filtren en les estepes sense arribar al mar. L'Ingur i el Rion porten les aigües del Caucas occidental al mar Negra pel vessant contrari.

No obstant la fertilitat del sol, l'agricultura està força endarrerida. Els productes principals són el blat de moro, civada, tabac, arròs, cànem i la vinya.

Als vessants del Caucas hi ha uns magnífics boscs, els quals subministren una fusta excel·lent per la construcció.

La Circàssia no correspon a cap divisió política, actualment, formant part dels antics territoris de Tèrek i Kuban.

Història[modifica]

Mapa de Circàssia

Les primeres dades que es tenen dels circassians es remunten al segle vi aC abans de Crist, època en la qual eren designats pels romans amb el nom d'ant. En el segle v de la nostra era la Circàssia fou devastada pels huns, després va passar al domini dels khàzars. A la caiguda d'aquests, van dependre de l'imperi selèucida de Pèrsia i posteriorment del regne de Geòrgia.

Al voltant del segle x començaren les irrupcions dels russos al Caucas i es van establir relacions de parentiu amb les principals famílies d'aquesta regió. En el segle xiii s'apoderà d'aquesta Batu Khan, fill de Jöči i net de Genguis Khan, i forma una de les províncies occidentals de l'imperi mogol. En acabar el segle xiv passà al domini de Tamerlà i els seus descendents. En aquesta època la major part dels seus habitants van abraçar l'islam.

Ivan Vasilievich, gendre d'un príncep circassià, defensà el territori enfront de les pretensions del kanat de Crimea, del qual en passà més tard a dependre la Circàssia, fins que el 1708 es revoltà, i es va posar sota la protecció de Turquia. El tractat de Belgrad (1739) i el de Küčük Kaynardja (1774) permeteren als txerkesos, encara que per poc temps, gaudir d'alguna llibertat fins que Pere el Gran de Rússia realitzà diferents temptatives per estendre els seus dominis pel Caucas.

El Kuban constituïa abans del tractat d'Adrianòpolis de 1829 la frontera entre russos i txerkesos, però en virtut d'aquest tractat foren agregades a Rússia totes les possessions otomanes del Caucas. Els circassians es negaren a reconèixer la validesa de l'estipulat. Llavors va originar una lluita terrible, que acabà amb el genocidi circassià i la dispersió dels pocs supervivents d'aquell poble.

Des de 1858 a 1864 més de 3000.000 txerkesos abandonaren les seves llars i es van establir a llocs diversos de Turquia, emigració que tornà a repetir després de la guerra russoturca de 1877. Una part del poble circassià vaa cercar refugi a l'Anatòlia.

Referències[modifica]

  1. «Circàssia». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 19 setembre 2022].
  2. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). 13, Ci - Cold. 1978 facsímil de l'edició de 1912. Madrid: Espasa-Calpe, 1912, p. 350. ISBN 84-239-4513-8. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Circàssia