Abdul Hamid I
 Abdülhamit I |
|
|---|---|
| Sultà Otomà Califa |
|
 |
|
| Retrat d'Abdülhamid I | |
| Regnat | 1774–1789 |
| Predecessor | Mustafà III |
| Successor | Selim III |
Abdülhamit I (turc otomà: عبد الحميد اول `Abdü'l-Ḥamīd-i evvel) (20 de març de 1725 – 7 d'abril de 1789) va ser soldà de l'imperi Otomà. Era fill d' Ahmet III (1703–30) i va succeir el seu germà Mustafà III (1757–74) el 21 de gener de 1774.
Biografia[modifica | modifica el codi]
Com era costum a la família reial otomana, Abdulhamit va estar reclós al Palau de Topkapi durant els seus primers quaranta-tres anys de vida en què regnaren el seus cosins Mahmut I i Osman III i els seu germà gran Mustafà III. Durant el confinament va ser educat per la seva mare Rabia Semi.
A la mort del seu germà va heretar el tron i una guerra contra Rússia, que havia conquerit Crimea i els Principats del Danuvi. La guerra fou desfavorable pels otomans, que es veieren obligats a firmar el tractat de Küçük-Kaynarca (1774).
Com que havia passat gran part de la seva vida reclòs, era aliè a molts dels afers d'estat i depenia dels seus consellers. Va intentar reformar l'administració, l'exèrcit i l'educació. Va sanejar les finance, establí un cens dels geníssers i millorà la marina turca. També va reprimir nombroses revoltes locals, especialment la d'Egipte (1786-87).
El 1787 es va reprendre la guerra contra Rússia, que aquest cop comptava amb el suport d'Àustria. Suècia i Prússia van entrar al conflicte a favor de l'Imperi, però van proveir poca ajuda. Tot i això els otomans van plantar cara durant un temps, tot i que eventualment retrocediren i perderen la ciutat d'Ochakov el 1788. Abdülhamit morí quatre mesos més tard als 64 anys.
Tot i els fracassos militars, era tingut en gran estima pels otomans. Era de natura pacífica i profundament religiós, i la seva conducta li féu guanyar l'apel·latiu de "celi" (sant).
Família[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abdul Hamid I |
- Esposes: Ayse Sine-perver, Haseki, Hatice Ruh-xa, Huma Xa, Ayse, Binnaz, Dilpezir, Mehtabe, Misl-i Na-yab, Mu'teber, Nevres, i Mihriban
- Fills: Mustafà IV (1807–08) (fill d'Ayse Sine-perver), Mahmut II (1808–39), Murat, Nusret, Mehmet, Ahmet, i Solimà.
- Filles: Esma, Emine, Rabia, Saliha, Alimsah, Durusehvar, Fatma, Meliksah, Hibetullah i Zekiye
|
||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
