Selim II

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSelim II
II Selim.jpg
Detall d'un arbre genealògic representant Selim II
Nom original سليم ثانى
 Soldà de l'Imperi Otomà
Osmanli-nisani.svg
1566 – 1574
Dades biogràfiques
Naixement 28 de maig de 1524
Constantinoble
Mort 12 de desembre de 1574(1574-12-12) (als 50 anys)
Constantinoble
Sepultura Santa Sofia
Religió Sunnisme
Activitat professional
Ocupació Polític
Dades familiars
Casa reial Dinastia Osman
Cònjuge Nurbanu Sultan
Selimiye Sultan
Fills
Pares Solimà I i Roxelana
Germans
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'imperi Otomà des de 1566 fins a la seva mort.

Joventut[modifica]

Era fill de Solimà el Magnífic (152066) i la seva esposa favorita Roxelana (Hürrem Sultan), sent el tercer fill mascle i el quart dels sis fills i filles de Solimà.

El seu primer càrrec el va rebre el 1542 quan tenia divuit anys, sent nomenat sandjakbegi de Karaman amb seu a Konya. El 1548 fou enviat a Edirne. El seu germà gran Mustafà va morir el 1553 i el va seguir un altre germà, Jahangir; Selim i el seu germà més jove Baiazet van quedar com els únics prínceps mascles de Solimà I. La seva mare Hürrem Sultan va morir el 1558 i llavors els dos prínceps es van disputar la successió. Amb suport de tropes enviades per Solimà manades pel tercer visir el serbi Sokollu Mehmed Pasha (Mehmed-paša Sokolović), Selim va derrotar a les forces del seu germà petit a la batalla de Konya (1559), i el vençut va fugir a Pèrsia on finalment foren assassinats a petició de Solimà el 1562. Selim mentre fou nomenat governador del sandjak de Kutahya on va restar fins a la mort de Solimà a Szigetvar (Hongria) el setembre de 1566. L'ara gran visir Sokollu Mehmed Pasha va amagar la seva mort unes setmanes per donar temps a Selim a presentar-se a la capital. D'allí va anar a Belgrad on fou aclamat per l'exèrcit. Per aquells dies el kapudan pasha Piyale Pasha va conquerir Sakiz (Quios) als genovesos encara sota Solimà, però no es va saber a la capital fins que ja havia estat coronat Selim.

Soldanat[modifica]

Selim II es va convertir llavors en soldà, sent el primer de l'Imperi Otomà que mancava de qualsevol interès en els afers militars i estava decidit a deixar tot el poder en mans dels seus ministres, sempre que no li posessin problemes a continuar amb les seves contínues orgies i bacanals. Per aquest motiu fou conegut dels turc com Selim l'Oliós (Sari Selim) i dels europeus com Selim el Borratxo (en turc: Sarhoş Selim). El seu Gran Visir, Sokollu Mehmed (que va ser gran visir tot el seu regnat i encara després fins al 12 d'octubre de 1579) va tenir el control de la majoria dels afers d'estat, i dos anys després de la coronació de Selim va aconseguir firmar a Constantinoble un tractat amb l'emperador del Sacre Imperi (17 de febrer de 1568) pel qual aquest es comprometia a fer-li un "regal" anual de 30.000 ducats i reconeixia l'autoritat dels otomans sobre Moldàvia i Valàquia. El 1567 els otomans van reprimir un aixecament de tribus àrabs a Bàssora, però al mateix temps l'aixecament zaydita al Iemen va suposar la pèrdua de Sanà.

Selim II rebent ambaixadors a Edirne

El primer encontre entre l'Imperi Otomà i el seu futur rival del nord Rússia va acabar de forma més desfavorable per Selim. Per tal de dur a terme un projecte d'unir el Volga i el Don mitjançant un canal, l'estiu de 1569 una força nombrosa de geníssers i cavalleria, acompanyada de la flota otomana, va ser enviada a posar setge a Àstrakhan i iniciar les obres del canal. Però una sortida de la guarnició d'Àstrakhan va trencar el setge, l'exèrcit de reserva rus va dispersar els treballadors del canal i la flota va ser destruïda per una tempesta; el canal només es va construir en una tercera part i les obres ja no es van reprendre mai més. A principis del 1570 els ambaixadors del tsar Ivan IV de Rússia van acordar un nou tractat a Istanbul que restablia les relacions amistoses entre el soldà i el tsar. L'expansió per mar va ser reeixida amb les expedicions a Hijaz i el Iemen (1568-1570) inicialment sota comandament d'Özdemiroğlu Osman Pasha i després del governador d'Egipte Koca Sinan Pasha, que van suposar la recuperació del Iemen que va formar un eyalat (abans eren dues províncies). El 1571 els otomans manats per Lala Mustafà Pasha van conquerir Xipre als venecians, i fou constituïda en beglerbegilik; aquesta conquesta va donar accés a Selim al seu vi preferit. La flota otomana va patir una greu derrota a Lepant l'octubre de 1571 davant la flota del Papa, Venècia i catalana-castellana manada per Joan d'Àustria, que va suposar un fre a l'expansió naval otomana i va acabar amb l'activitat corsària a la Mediterrània, però la flota va poder ser reconstruïda durant l'hivern de 1571-1572 (en sols 6 mesos ja estava formada de 150 galeres i 8 galions). A finals del 1572 els catalans-castellans van ocupar la fortalesa d'Halk al-Wadi (La Goulette) prop de Tunis, però els otomans la van recuperar l'agost de 1574 manats pèr Koca Sinan Pasha i Tunis i dependències van formar un nou beglerbegilik. La flota otomana fou demanada de diversos llocs com la mar Roja i fins i tot des de Sumatra per ajudar a lluitar contra els portuguesos.

Mort[modifica]

Va morir el 13 de desembre de 1574 a Istanbul d'una caiguda al hammam (bany) del palau. El va succeir el seu fill gran Murat III que va tenir amb la veneciana Khasseki Nur Banu. Els altres cinc fills foren executats i enterrats a la mateixa tomba que el seu pare a la mesquita de Santa Sofia (Aya Sofya); tres filles es van casar amb visirs al mateix temps el 1562: una de nom Ismikhan amb Sokoluu Mehmed; una altra de nom Gewherkhan amb el kapudan pasha Piyales Pasha; i la tercera, Shah, amb Hasan Pasha (i més tard casada novament amb Dal Mahmud Pasha).

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selim II Modifica l'enllaç a Wikidata