Abdülâziz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAbdülâziz I
Abdul-aziz.jpg
Retrat d'Abdül Aziz
Nom originalعبد العزيز (turc otomà)
Biografia
Naixement9 febrer 1830 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1876 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentIstanbul Modifica el valor a Wikidata
Coat of arms of the Ottoman Empire (1882–1922).svg  Soldà de l'Imperi Otomà
25 de juny de 1861 – 30 de maig de 1876
Dades personals
ReligióSunnisme
Activitat
OcupacióGovernant i compositor Modifica el valor a Wikidata
Família
Casa reialDinastia Osman
CònjugeHayranıdil Kadınefendi (en) Tradueix
Edadil Kadın Efendi (en) Tradueix
Dürr-i Nev Kadın Efendi (en) Tradueix
Neşerek (Nesrin) Haseki Kadın Efendi (en) Tradueix
Gevheri Kadınefendi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAbdülmecit II
Nazime Sultan (en) Tradueix
Emine Sultan (en) Tradueix
Saliha Sultan (en) Tradueix
Esma Sultan (en) Tradueix
Yusuf Izzettin Efendi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesMahmut II i Pertevniyal Sultan
GermansAdile Sultan (en) Tradueix i Abdülmecit Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Tughra of Abdülaziz.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of the Ottoman Empire (1882–1922).svg Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: bd216a6b-532a-47f1-9dfb-f67b585af006 Modifica els identificadors a Wikidata

Abdülâziz (Istanbul, 9 de febrer de 18304 de juny de 1876) va ser soldà de l'Imperi Otomà, regnant entre el 25 de juny de 1861 i el 30 de maig de 1876. Era fill del soldà Mahmut II i va succeir el seu germà Abdülmecit.

Abdülâziz va rebre una educació otomana, però va ser un admirador del desenvolupament d'Europa. Les occidentalitzants reformes Tanzimat que havia albirat el seu pare i havia començat implantar el seu germà, van ser continuades durant el regnat d'Abdülâziz sota la direcció dels seus ministres principals: Fuat Paixà i Alí Paixà.

El seu regnat fou marcat per la situació als Balcans amb revoltes a Montenegro, Sèrbia, Bòsnia i (des de 1876) Bulgària, i per la revolta a Creta, que van provocar la intervenció de les potències. En aquest moment predominà la influència francesa. Tot i aquestos problemes la política reformista anomenada "tanzimat" no fou abandonada.

El 1867 es va promulgar la llei dels vilayats amb una reorganització administrativa calcada de la francesa. També es va intentar reformar la institució dels wakis. El 1867 els estranger van obtindre el dret d'adquirir propietats immobiliàries. El 1868 es va instituir un consell d'estat (shura-i devlet) amb musulmans i cristians, i un consell de justícia (diwan-i ahkam-i adliye). L'educació també fou reformada segons el model francès, i es va obrir un liceu a Galatasaray (1868) amb classes en francès, i una universitat (dar-ül funün). També es van reorganitzar l'exèrcit i la marina.

Retrat d'Abdülâziz

.

Va cultivar bones relacions amb França i Gran Bretanya i va ser el primer soldà otomà a visitar Europa Occidental, el 1867. Durant la seva estada a Anglaterra va ser ordenat Cavaller de la Garrotera per la reina Victòria. El 1869 va rebre la visita de l'Emperadriu Eugènia de França i d'altres sobirans estrangers que visitaren Istanbul de pas cap a la inauguració del Canal de Suez. Mantenia interès en la literatura i era un compositor de música clàssica.

A partir de 1870 la influència russa fou predominant, exercida per mitjà del general Ignatief, que imposava els seus punts de vista al gran visir Mahmut Nadim Paixà. El 1873 hi va haver una molt mala collita que no van aturar les ostentoses despeses del soldà en la construcció de palaus i en les forces navals, el que va atiar el descontentament públic.

El 1876 el dèficit públic arribà als 112 milions i el govern no hi podia fer front, i per consell d'Ignatief va reduir a la meitat el pagament d'interessos del deute extern i es va declarar en fallida.

Un cop d'estat el va deposar el 30 de març de 1876, i en el seu lloc el proclamà soldà el seu nebot Murat V. La seva mort uns dies després es va atribuir al suïcidi.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abdülâziz