Mostel·lària

Mostel·lària
Mostellaria
Tipus	obra literària
Autor	Plaute
Llengua	llatí
Gènere	fabula palliata
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica	49q

Mostel·lària és una comèdia escrita pel comediògraf romà Plaute.^[1] El títol traduït al català és La comèdia del fantasma i, de vegades, La mansió encantada.

Es creu que l'obra és una adaptació d'una comèdia perduda del poeta atenenc Filemó anomenada Fasma (el Fantasma).[1] Està ambientada en un carrer de la ciutat d'Atenes.^[2]

L'acció té lloc a Atenes, en un carrer davant de la casa de Teopròpides i Simó.

Personatges principals

Teopròpides: mercader atenès.
Filòlaques: el fill de Teopròpides.
Tranió: esclau de Teopròpides.
Filemàcia: cortesana comprada per Filòlaques.
Cal·lidàmates: amic de Filòlaques.
Simó: veí de Teopròpides.
Misarguirides: prestador.

Argument

Un jove anomenat Filòlaques (nom que significa 'L'aficionat al joc') aprofita durant tres anys l'absència del seu pare, Teopròpides (que viatja per negocis) per a donar-se la gran vida. Filòlaques, a més, ha demanat un elevat préstec per comprar la llibertat de l'esclava que estima, dilapidant la fortuna familiar. Un dia, mentre està celebrant una festa que ja dura uns quants dies amb uns amics, el seu esclau Tranió anuncia l'arribada imprevista del pare. Entre el pànic general, Tranió té una idea: tancar Filòlaques i els seus amics dins la casa i fer creure al pare que la casa està encantada i és perillós entrar-hi.^[2]

Lamentablement, en aquell moment, un prestador arriba per reclamar els diners que ha prestat a Filòlaques. Tranió pensa ràpidament i fingeix que els diners van ser prestats per comprar la casa del costat, propietat del veí Simó. Teopròpides retorna els diners al prestador, tot content per veure que per fi el seu fill té iniciativa per als negocis. Teopròpides insisteix, però, a veure la seva compra com més aviat millor, i Tranió es troba de nou en un embolic; amb quin pretext pot fer entrar el seu amo a casa del veí? L'esclau convenç el veí Simó que Teopròpides vol entrar a casa seva només per admirar el seu pati, ja que ha sentit que està molt ben construït i en vol copiar l'estil.^[2]

Aviat, l'engany queda al descobert, però Filòlaques i l'esclau se salven in extremis gràcies a Cal·lidàmates, un amic del primer que es presta a reemborsar el deute.^[2]

Estructura

Les obres de Plaute es divideixen tradicionalment en cinc actes; aquí es fa referència a aquests per conveniència, ja que moltes edicions els utilitzen. Tanmateix, no es creu que es remuntin a l'època de Plaute, ja que cap manuscrit no els conté abans del segle XV. A més, els actes en si no sempre coincideixen amb l'estructura de les obres, cosa que es demostra més clarament per la variació en els metres.^[2]

Les diferents escenes de l'obra es diferencien clarament per canvis de mètrica. El patró habitual és començar cada secció amb senaris iàmbics (que es recitaven sense música), i després una escena de música en diversos metres. Cada secció es completa amb septenaris trocaics animats, que aparentment es recitaven o cantaven amb l'acompanyament de tíbies (un parell de flautes de canya). Moore anomena això la successió mètrica "ABC".^[3] En aquesta obra, el patró varia d'ABC, ABC... de la manera següent: ABBC, BC, AB(C), ABC, BC, AC. C. W. Marshall, però, que veu les seccions mètriques (o "arcs") com a sempre començant amb senaris iàmbics, divideix l'obra en només quatre seccions de la manera següent:[5]

ABBCBC, AB(C), ABCBC, AC.^[4]

L'obra conté cinc cançons: tres d'elles polimètriques, utilitzant una gamma de mètriques diferents, que impliquen joves i esclaus; i una de cretic i una de bàquic, que impliquen els vells Simo i Teòpropides. També hi ha una secció de 90 versos de septenari iàmbic (una mètrica sovint associada amb prostitutes) quan la prostituta Filematium xerra amb la seva criada Scapha.^[3]

Adaptacions

Mostellaria és una de les diverses obres de Plaute que s'han utilitzat com a inspiració per al musical de Stephen Sondheim, Burt Shevelove i Larry Gelbart de 1962 A Funny Thing Happened on the Way to the Forum (Golfus de Roma).^[5]

Traduccions catalanes

Plaute, Mostel·lària, una de fantasmes. Traducció d'Esther Artigas. Martorell: Adesiara Editorial, maig 2023.

Referències

↑ «Plaute | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 gener 2026].
1 2 3 4 5 Plautus, Titus Maccius. Titi Macci Plauti Mostellaria. London : MacMillan ; New York : Collier-MacMillan, 1972, p. XVIII. ISBN 978-0-333-08453-3.
1 2 Moore, Timothy J. Music in Roman Comedy (en anglès). Cambridge University Press, 2012, p. 185, 237-242, 253-258, 305-308, 367-371.
↑ Marshall, C.W.. The Stagecraft of Roman Comedy (en anglès). Cambridge University Press, 2006, p. 218.
↑ «A Funny Thing Happened on the Way to the Forum (1ª parte)» (en castellà). Radio Sefarad, 18 juny 2018. [Consulta: 4 gener 2026].

[1] «Plaute | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 gener 2026].

[:0-2] 1 2 3 4 5 Plautus, Titus Maccius. Titi Macci Plauti Mostellaria. London : MacMillan ; New York : Collier-MacMillan, 1972, p. XVIII. ISBN 978-0-333-08453-3.

[:1-3] 1 2 Moore, Timothy J. Music in Roman Comedy (en anglès). Cambridge University Press, 2012, p. 185, 237-242, 253-258, 305-308, 367-371.

[4] Marshall, C.W.. The Stagecraft of Roman Comedy (en anglès). Cambridge University Press, 2006, p. 218.

[5] «A Funny Thing Happened on the Way to the Forum (1ª parte)» (en castellà). Radio Sefarad, 18 juny 2018. [Consulta: 4 gener 2026].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]