Moviment Emaús
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització  | ||||
| Camp de treball | caritat | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1947 | ||||
| Fundador | Abat Pierre | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | emmaus-international.org | ||||
 
| |||||
Emaús (francès: Emmaüs) és un moviment internacional de solidaritat fundat a París el 1949 pel sacerdot catòlic i frare caputxí Abbé Pierre per combatre la pobresa i ajudar les persones sense llar. Des de 1971, les iniciatives regionals i nacionals s'agrupen sota una organització matriu, Emmaus International, dirigida per un Consell d'Administració de 24 membres repartits entre continents, que representa a 350 grups de 37 països que ofereixen diversos serveis de beneficència.
Emaús és una organització secular, però les comunitats de tot el món han mantingut el nom a causa del seu simbolisme. La història bíblica que es troba a l'evangeli de Lluc descriu com dos homes, un d'ells deixeble de Jesús van veure el mateix Jesús ressuscitat a la carretera cap a la ciutat d'Emaús, i així van recuperar l'esperança. El principi de l'organització es troba al Manifest Universal d'Emmaús Internacional:
Serveix a aquells més pobres que tu mateix abans que a tu mateix. Serviu primer als més necessitats.[1]
Història
[modifica]La primera Comunitat d'Emmaús va ser fundada pel pare Henri-Antoine Groues (conegut com a Abat Pierre) a París el 1949. L'antic membre de la Resistència també va ser un diputat que va lluitar per proporcionar allotjament a les persones sense llar de París. Va ser ajudat per una altra antiga membre de la Resistència, Lucie Coutaz.[2]
L'abat Pierre també va assumir el primer company d'Emaús, un antic condemnat anomenat Georges que havia intentat suïcidar-se al Sena. George va ajudar a construir cases temporals per als que ho necessitaven (inicialment al jardí del sacerdot) i, després, a qualsevol terreny que poguessin obtenir.
Groues volgué des del bell començament que el moviment fos obert a totes les nacionalitats i orígens ètnics, sense distinció cap per motiu de conviccions polítiques, espirituals o religioses entre les persones que acull.
Des del Parlament, el 1951, l'abat Pierre es va dedicar a la causa sense llar. Va lluitar per pagar a Georges i als primers 18 membres de la comunitat d'Emaús. En els seus començaments, Emaús es finançava amb el sou de diputat de l'Abbé Pierre, però en 1951 va renunciar a la seva acta. En faltar els diners, l'Abbé Pierre comença a pidolar pels carrers de París. Els altres membres de el grup proposen llavors que tots es dediquin a buscar a les escombraries, per recuperar i vendre tot allò que serveixi.
A la seva església, el sacerdot va ser reprovat per demanar als restaurants i va organitzar "recollidors de drap" per recollir els articles no desitjats per a la seva revenda. Això va constituir la base de les comunitats d'Emaús aconseguint recaptar fons i utilitzar beneficis per ajudar els altres.
El dur hivern de 1954 va provocar diverses morts de persones sense llar i l'abat Pierre va fer una crida a través dels diaris i a la ràdio per fer donacions. Llançà el seu cèlebre missatge a Ràdio Luxembourg: "Amics, una crida de socors. Una dona acaba de morir congelada aquesta nit a la vorera del bulevard Sebastopol, i a les seves mans tenia el paper d'expulsió del seu habitatge". Així comença la insurrecció de la Bondat, i en els dies següents es recullen més de dues mil tones de donacions.
El poble francès va respondre i Emaús va passar d'una organització benèfica nacional a una internacional.
Durant els anys 50 van sorgint en diferents països comunitats que imiten l'exemple de l'Abat Pierre, i el segueixen com a model. El 1969, a Berna, Suïssa, 70 grups provinents de 20 països adopten el Manifest universal del Moviment Emaús, i decideixen crear una secretaria internacional d'enllaç. Les comunitats d'Emmaus començaven a aparèixer a Europa, a l'Àfrica occidental francesa, a l'Extrem Orient i a Amèrica del Sud.
Al 2017 hi havia 400 organitzacions d'Emmaús a 44 països;[3] En 2020, hi havia 410 en 41 països.[4]
Emaús al Regne Unit
[modifica]La primera comunitat britànica d'Emaús va aparèixer a Cambridge el 1992. Va ser creada per Selwyn Image, que havia estat voluntària estudiantil en una comunitat d'Emmaus a París. La caritat proporciona a les persones sense sostre una llar i feina, normalment recollint, ordenant i revenent mobles i articles domèstics donats. Emmaus UK actua com a recurs central per a les comunitats locals d'Emmaus a tot el Regne Unit.[5] Des de febrer de setembre de 2016, hi ha 28 comunitats d'Emaús que operen al Regne Unit, amb altres en desenvolupament. Aquestes comunitats ofereixen allotjament i treball digne a les persones sense llar.
Emaús a Espanya
[modifica]Les comunitats Emaús existents en juny de 2020 són quatre al País Basc i Navarra i una a Múrcia. Segons la web oficial, les comunitats d'Euskalerria van néixer quan la UACE (Unió d'Amics i Companys d'Emaús) de França que organitzava a l'estat veí des de 1963 Camps Internacionals de Treball, creuen els Pirineus la Setmana Santa de 1970. Alguns joves bascos prenen el relleu i comencen a celebrar camps de treball cada estiu fins que neixen les dues primeres comunitats, Bilbao i Pamplona.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «emmaus Cambridge». Arxivat de l'original el 2021-07-27. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Emmaus co-founder Lucie Coutaz remembered on International Women's Day», 07-03-2018.
- ↑ Lavelle, Daniel «I was vulnerable and wanted a home. What I got was a workhouse | Daniel Lavelle» (en anglès). The Guardian, 28-03-2017.
- ↑ 4,0 4,1 «Inicio-Quiénes somos-Emaús en el mundo-Europa-España» (en castellà). Emaús Internacional. Arxivat de l'original el 2015-02-05. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Plantilla:EW charity