Moviment social del 2017 a la Guaiana Francesa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentMoviment social del 2017 a la Guaiana Francesa
Data 20 març 2017 –
Lloc Guaiana Francesa
Modifica les dades a Wikidata

Es coneix com a Moviment social de la Guaiana francesa les protestes que tenen llocs als carrers de la Guaiana Francesa des del 20 de març del 2017. Les protestes van començar a Kourou però s'han estès per tot el territori. El descontent es deu a la inseguretat i a la manca d'infraestructures del departament francès -el més gran de tot l'estat. Els manifestants demanen més autonomia i millores com introduir un programa d’inversió, millorar el sistema sanitari, l’educació i la protecció social.

Antecedents[modifica]

Històricament poc poblada, la colònia francesa ha experimentat un fort augment demogràfic a finals del segle XX. La immigració, principalment provinent del Brasil, Suriname i Haití, fa aparèixer dificultats a l'hora d'afrontar les tensions intercomunitàries, avocant en una crisi econòmica i de protecció.[1] La població voldria seguretat personal, des que el crim ha crescut a nivells que són quotidianament insuportables i que gangrenen constantment a la societat local. Només cal constatar que a l’aeroport internacional de la Guaiana francesa no hi ha “escàners” actius que assegurin un mínim de vigilància respecte del trànsit i del transport aeri. Cal també considerar la creixent preocupació pel notable augment del narcotràfic a la Guaiana francesa. Com a conseqüència previsible d’això últim, la màfia de les drogues, sumada ara també a aquella de l’or, s’ha apoderat dels carrers de Cayenne i a més controla -de fet- bona part de la jungla, a l’interior de la Guaiana francesa. Tot aquest quadre ha provocat la insòlita aparició d’una força, autodenominada: “Els 500 germans”, sense armes, però amb les cares emmascarades i absolutament vestits de negre pretén mantenir un mínim d’ordre. Des de la intimidació i la por.[2]

Davant la situació el col·lectiu dels Toukans decideix sortir a Kourou el 20 de març per protestar. Acompanyats del sindicat Unió de Treballadors de la Guaiana, la intenció és fer-se visible. La vaga continua en peu fins al 28 de març moment en què líders locals s'avoquen i protesten alhora. S'estén i les manifestacions donen lloc a la sol·licitud d'un estatut especial vist que el poder central és massa lluny per atendre a les necessitats dels guaianesos. Per tot plegat el govern francès s'avé a negociar amb els col·lectius responsables de les manifestacions. A més, els col·lectius que representen els manifestants decideixen redactar un acord comú, que després haurà de ser aprovat per la població local. Les autoritats franceses anuncien llavors la disposició del Govern d’invertir 1.000 milions d’euros en l’economia de la Guaiana Francesa; un dels departaments més pobres de França, segons Reuters.[2]

Referències[modifica]