Muàwiya ibn Yazid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Muàwiya ibn Yazid o Muàwiya II (en àrab معاوية بن يزيد, Muʿāwiya ibn Yazīd) (661-684), califa omeia sufyànida de Damasc (683-684). Era fill d'una dona kalbita.

Era fill de Yazid I al que va succeir a la seva mort el novembre del 683. Tenia dos germans més de mares lliures dels quals només Khalid ibn Yazid (fill d'una hashimita de nom Umm Hashim Fakhita bint Abi Hashim) podia estar proper als 20 anys. Yazid I havia estat jurat (bay'a) pel seu prestigi, però ara tots els membres de la família sufyànida eren joves i inexperts i les seves qualitats eren desconegudes.

Yazid I abans de morir també havia obligat al jurament al seu fill gran Muawiya (II) i així aquest va pujar al tron a Damasc amb el suport dels kalbites però les regions que reconeixien al anti-califa Abd Allah ibn al-Zubayr no el van acceptar. El seu regnat va durar segons les fonts entre 20 dies i quatre mesos. De fet no se'n sap res i per tant la durada d'un o dos mesos sembla més probable. El cristià Sadjun ibn Mansur va restar com a ministre principal o cap del diwan (ja havia servit als dos regnats anteriors). El seu principal col·laborador fou el kuraixita kaysita al-Dahbak ibn Kays al-Fihri després derrotat a Mardj Rahit per Marwan ibn al-Hakam . Un altra col·laborador destacat fou al-Walid ibn Utba (fill de Ighkh, germà de Muawiya I i probablement el sufyànida de més edat) però va morir quasi al mateix temps que el califa.

Del seu regnat s'han forjat relats interessats posteriors, però el que se sap segur és ben poc. Va perdonar un terç dels impostos deguts. Una crònica bizantina diu que per la seva mala salut va haver de restar al palau d'al-Khadra deixant els afers a al-Dahbak. La seva autoritat no fou efectiva més que a Damasc i el sud de Síria.

Es diu que va morir d'un engroguiment (al-sufar) que era el nom amb que s'esmentava una malaltia del fetge, però podria ser també que hagués mort de pesta, ja que se sap que hi va haver una epidèmia a l'Iraq i Síria en aquell temps i de la que hauria mort al-Walid ibn Utba pocs dies després abans d'haver pogut fer valdre els seus drets. Un altre sufyànida, Uthman ibn Anbasa ibn Abi Sufuyan, va marxar a l'Hedjaz i va reconèixer a Abd Allah ibn al-Zubayr.

Referència[modifica | modifica el codi]

Henri Lammens, Muawiya II ou le dernier des Sofiánides, a la publicació Études sur le siècle des Omayyades, Beirut 1930



Precedit per:
Yazid I
califa omeia de Damasc
683-684
Succeït per:
Marwan I