Muixeranga d'Algemesí (colla muixeranguera)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Muixeranga d'Algemesí».
Infotaula d'organitzacióMuixeranga d'Algemesí
MUIXERANGA D´ALGEMESÍ (5).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscolla muixeranguera Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

La Muixeranga d'Algemesí, també coneguda com a Amics de la Muixeranga d'Algemesí, és un grup persones que, des del 1973, dona continuïtat a la centenària tradició muixeranguera d'aquesta població de la Ribera, documentada des de l'any 1733 com a ball de les processons de la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

El nom de muixeranga s'aplica tant a les figures com a les torres humanes valencianes que es construeixen, com als grups de persones que les fan, com a la música que els acompanya, com, fins i tot, a les pròpies festes en alguns llocs. En el cas d'Algemesí, la festa és la de la Mare de Déu de la Salut, i la muixeranga és una de les activitats. A més, i com a cas excepcional, és l'única població on hi ha dues colles muixerangueres, la Muixeranga d'Algemesí –de la que parla este article- i la Nova Muixeranga d'Algemesí.[1]

Origen[modifica]

La Festa de la Mare de Déu de la Salut se celebra de manera solemne a Algemesí des del 1724.[2] Una de les parts de la festa és la muixeranga, que apareixia a les diferents processons. A mitjan segle xx, el nombre de muixeranguers era de trenta.[1]

Tradicionalment els muixeranguers eren gent de pocs recursos econòmics que vivien als barris perifèrics de la ciutat, i que moltes vegades no estaven ben vistos per les gents d'ordre de la població. Alguns estudiosos, com Joaquim Pérez (1998) parlen d'una imatge de gent aficionada a la beguda. Actuar en la festa major, en plena època de collita, suposava per a molts perdre un jornal, i la situació econòmica de la majoria de les famílies convertia en necessària una remuneració, que també rebien altres balls. Però l'any 1973, muixeranguers i festers no s'hi van avenir i, en conseqüència, la Muixeranga  no va eixir en la processó de les Promeses. El fet no va passar desapercebut, ja que a més el dolçainer sí que va fer tota la processó tocant la seua cançó.[1][2]

Aleshores, sense a penes temps d'assajar, un grup d'antics alumnes dels Maristes, encapçalat pel germà Agustín Aisa, salvà la situació formant una nova colla de muixeranguers  que, a les ordres de Tomàs Pla, pogué participar l'endemà en la processó de Volta General.[1][2]

Indumentària[modifica]

La colla original comprenia només trenta membres, sembla que perquè eixa era la quantitat d'uniformes disponible: un vestit arlequinat de tela amb ratlles blaves i roges sobre fons blanc.[1] El teixit és la tela basta i forta, de la vulgarment anomenada de matalàs, i sembla que l'origen és per raó de les disponibilitats dels antics proveïdors del vestuari. La indumentària de l'agrupació consta d'una brusa cenyida i recta, botonada per davant, pantalons llargs, barret orellut i espardenyes de sola prima.[2]

Organització[modifica]

Tradicionalment, la direcció d'una colla muixeranguera la porta un sol home, anomenat mestre. Esta persona vist d'una manera diferent a la resta de membres i porta un gaiato que li serveix per dirigir el desenvolupament de les figures i altres activitats.[1]

Entre els mestres coneguts es troben Enric Francisco Gil “Cabrera” (dècada del 1920), Vicent Borràs Castell, Moreno Gleva (en la postguerra), Vicent Pelechano Esteve “Mona”, Vicent Roma Masià, Elies (1958), Antoni Blay Carbonell “el Barbero” (1959-1969, aproximadament) i Salvador Úbeda Gómez.[2]

A partir del 1973, i de l'aparició del nou grup (Amics de la Muixeranga, primerament, i Muixeranga d'Algemesí, més tard), n'han sigut mestres Tomàs Pla Romaguera (1973-2003), Juan Beltran Garcia (2003-2014), José Donat Castell (2014-2017) i Marcos Castell Colomer (des del 2017).[2]

Un altre càrrec tradicional és el botarga, que recull les aportacions dels espectadors. Tradicionalment, quan algú volia que una figura es realitzara davant de sa casa, ho demanava al botarga a canvi d'un pagament en diners.[1]

Els recursos de les colles eren tradicionalment escassos, cobrint les despeses –vestits, músic, ciris- i generant uns magres ingressos als muixeranguers que els compensaven dels jornals perduts.[1]

Des de 1973, amb la creació dels Amics de la Muixeranga i amb la participació persones d'origen social més diversificat –hi ha estudiants, metges, advocats, ja no es limita a les classes més populars de la població- la quantitat de persones que hi participen s'ha estés molt, fins a tres-cents membres per a la Muixeranga d'Algemesí.[1]

Els assajos es fan per l'agost. Hi ha imatges dels que es feren el 1973, primers dels Amics de la Muixeranga. Es feren al Col·legi Maristes al carrer Nou del Convent, a Algemesí.[2] Altres llocs on s'ha assajat són la placeta de les Tres Moreres, les eres de Cabot i al pati del Patronat.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Bofarull Solé, Joan. Les muixerangues valencianes. Primera edició, Setembre de 2016. ISBN 978-84-16505-34-0. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Història». [Consulta: 3 maig 2021].