Muntanyesa puntejada pirinenca
Erebia sthennyo  | |
|---|---|
.jpg) Imago recol·lectat prop de l'estany d'Alet, Uston, Occitània, França | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 7984 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Satyrini |
| Gènere | Erebia |
| Espècie | Erebia sthennyo Graslin, 1850 |
La muntanyesa puntejada pirinenca (Erebia sthennyo)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Taxonomia[modifica]
El reconeixement d'aquest tàxon com a espècie està sotmès a debat i alguns autors la tracten com a subespècie de la muntanyesa puntejada (Erebia pandrose) per l'existència d'individus amb caràcters intermedis als Alps, fet que podria indicar la manca d'isolament reproductor.[3] Tot i això, s'han trobat diferències genètiques i morfològiques constants entre ambdós tàxons, i les seves distribucions són al·lopàtriques, tot i que existeixen observacions que indicarien contacte a l'Arieja.[4]
Distribució[modifica]
Espècie endèmica dels Pirineus centrals, on és present des d'aproximadament el Portalet fins al Port de Salau i Andorra.[5][6] A Catalunya sembla que només es troba a les muntanyes elevades que envolten la Vall d'Aran.[4]
Descripció[modifica]
Envergadura alar d'entre 33 i 43 mm.[3] Sense dimorfisme sexual. Anvers de color bru fosc amb una banda taronja difuminada a la part exterior de l'ala anterior que conté quatre punts negres. L'anvers de l'ala posterior presenta un mínim de tres punts negres a la part exterior envoltats de taques taronges. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però amb el marge grisós. Revers de l'ala posterior de color gris clar, amb una fina línia més fosca, poc visible o, de vegades, fins i tot absent. També pot presentar petits punts negres a la part exterior.[4]
Hàbitat[modifica]
Vessants herbosos amb presència de roques.[6] Rang altitudinal per damunt dels 1800 m.[6] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, com ara Festuca, Nardus o Sesleria.[3]
Període de vol i hibernació[modifica]
Vola en una única generació entre finals de juny i principi d'agost.[6] Hiberna com a eruga.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Muntanyesa puntejada pirinenca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ «Erebia sthennyo» (en anglès). [Consulta: 29 març 2024].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
Enllaços externs[modifica]
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)