Murta (revista)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesMurta
SubtítolMensuario de arte Modifica el valor a Wikidata
Tipuspublicació periòdica Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Data d'inicinovembre 1931 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalitzaciófebrer 1932 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióValència Modifica el valor a Wikidata

Murta (subtitulada «mensuario de arte») va ser una revista literària mensual en castellà que es va publicar a la ciutat de València des del novembre de 1931 al febrer de 1932: quatre números en total.[1]

Els joves escriptors que la van promoure (Ramón Descalzo, Rafael Duyos i Pascual Pla y Beltrán) pretenien proporcionar un mitjà d'expressió a un petit grup d'intel·lectuals valencians de llengua castellana ideològicament molt divers (des de la militància comunista de Pla y Beltrán i el liberalisme progressista de Descalzo al dretanisme de Rafael Duyos, que ingressà en la Falange tres anys després), amb el propòsit de renovar l'ambient literari i artístic valencià incorporant-hi els nous corrents desenvolupats per la generació del 27, en oposició al tradicionalisme localista i a la persistència del sorollisme. La diversitat dels promotors de la revista es va reflectir també en les estètiques dels col·laboradors, des de la deshumanització avantguardista de Benjamín Jarnés i Max Aub al compromís social de Juan Gil-Albert i Antonio Espina, al costat de la línia més tradicional i humanitzada representada per Leopoldo Panero, Alejandro Gaos, Bernardo Clariana, José Luis Cano, i altres en qui es combinaven ambdues tendències, com el mateix Gil-Albert i Juan Chabás, a més d'autors de la generació del 27 com Vicente Aleixandre, Juan José Domenchina, Enrique Díez Canedo, Gerardo Diego i Luis Cernuda. El contingut de la revista no era sols literari, sinó que incloïa també la crítica d'art, amb col·laboracions de Feliu Dosart, José Antonio Maravall, Sebastià Gasch i el mateix Aub; comentaris sobre cinema, anàlisis literàries, i un parell d'il·lustracions (un dibuix i un fotomuntatge) de Josep Renau. La seua influència va ser escassa fora de cercles minoritaris, a causa de la reacció desfavorable o el silenci amb què va ser acollida per la premsa local, i per la seua extinció motivada per l'agreujament de les dissensions polítiques i estètiques entre els seus promotors.[2]

Referències[modifica]

  1. Blasco Laguna, Ricard. «Murta». A: Gran Enciclopedia de la Región Valenciana. València: Mas Ivars, 1973, vol. 7, p. 257-258. ISBN 9788430055395. 
  2. Peiró Barco, José Vicente. «Max Aub y la revista Murta». A: Max Aub, testigo del siglo XX. Congreso internacional del centenario, València, del 7 al 12 d'abril de 2003.