Vés al contingut

Museu Històric de l'Alliberament de Roma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMuseu Històric de l'Alliberament de Roma
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu d'història
arxiu
museu d'una entitat pública Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Utilitzabiblioteca digital Modifica el valor a Wikidata
Superfícieexposició: 500 m² (2018)
exposició: 444 m² (2015) Modifica el valor a Wikidata
Mida de la col·lecció o exhibicióexposició: 500 peces (2018)
exposició: 140 peces (2015) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals1.280 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de voluntaris22 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • Via Tasso, 145 - Esquilino (rione di Roma)
  • Roma
Persona rellevantAngelo Polli Modifica el valor a Wikidata
Treballadors10 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Altres
Número de telèfon+39-06-700-3866 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webviatasso.eu Modifica el valor a Wikidata

El Museu Històric de l'Alliberament de Roma és un museu de Roma (Itàlia) ubicat en un edifici tristament famós durant el període de l'ocupació nazi d'Itàlia. El palau de Via Tasso va ser la seu de la SS a Roma i entre les seves parets van ser empresonats, torturats i assassinats molts membres de la resistència italiana. El 4 de juny de 1944, durant l'alliberació de Roma, la població va entrar al palau, símbol del nazisme, i van saquejar-lo i alliberar-ne els presoners. L'edifici durant un temps també va ser la seu de l'Associació Nacional de Partisans d'Itàlia, i no va ser fins a l'any 1950 que la seva propietària el va donar a l'Estat i es creà el Museu Històric de l'Alliberament de Roma, un museu commemoratiu que recull documents, objectes, fotografies… relacionades amb l'ocupació nazi de la capital italiana i també mostra el que van viure les persones que van ser empresonades per la SS en el palau.[1]

L'ocupació alemanya d'Itàlia, com en la resta de països ocupats, també es va caracteritzar per la forta repressió contra els moviments dissidents al règim i la deportació de milers de jueus italians als camps d'extermini. La vida sota l'ocupació nazi va ser especialment dura pels ciutadans de Roma, que van veure com els soldats alemanys els requisaven el menjar i el carbó, fet que va provocar que molts romans patissin la fam i el fred de l'hivern. L'ocupació de Roma finalitzà el 4 de juny de 1944, quan la Wehrmacht es retirava davant de l'avanç de les tropes aliades. Un any després de l'alliberació, el cineasta Roberto Rossellini amb la seva pel·lícula Roma, ciutat oberta va fer un fantàstic retrat de la vida a la capital italiana durant el domini nazi.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Museu Històric de l'Alliberament de Roma». Gencat.cat. Memorial Democràtic de Catalunya. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2016. [Consulta: 26 setembre 2016].