Museu Nacional de Palau
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu |
| Història | |
| Creació | 1955 |
| Lloc web | belaunationalmuseum.pw |
El Museu Nacional de Palau (en anglès, oficialment, Belau National Museum) és un museu situat a Koror, a la República de Palau. És el museu més antic de la Micronèsia.[1]
Història
[modifica]El museu es va inaugurar el 1955 i es tracta del museu més antic de la Micronèsia en funcionament continu.[1][2] Entre els seus fundadors hi ha els palauaians Indalecio Rudimch, Francisco Morei, Alphonso Oiterong i l'antropòleg Francis M Mahoney.[1] Originalment ubicat a l'antiga Oficina Meteorològica de l'Administració Japonesa, el museu es va traslladar més tard a un nou edifici, que va ser finançat pel govern de la República de la Xina.[3] Des de 1955 fins al trasllat de la seva ubicació el 1970, el museu va ser dirigit per un comitè de museus.[2] L'any 1970 el museu es va traslladar a un edifici de dues plantes al Jardí Botànic de Palau.[2]
El 1973 l'estructura administrativa del museu va canviar a una organització sense ànim de lucre governada per un patronat.[2]
Edifici
[modifica]El museu disposa de dos espais d'exposició, un arxiu fotogràfic climatitzat, oficines i botiga.[2] A partir de 2006, l'espai d'exhibició del primer va mostrar la cultura i les arts tradicionals de Palau, incloent-hi diners de comptes (udoud) i la cerimònia de la compra de cases coneguda com ocheraol.[4]
Al recinte més ampli del museu hi ha una biblioteca de més de 5.000 llibres relacionats amb la història i la cultura de Palau.[5] També hi ha un estatut de Haruo Remeliik, el primer president de Palau.[4]
Col·leccions
[modifica]El museu exposa objectes de tots els aspectes de la vida local de Palau, com ara obres d'art, fotografia, escultures, etc.[6] Tanmateix, segons Philip Dark, a causa de la manca de seguretat el 1988 s'hi havien robat diversos objectes importants.[2]
El 1988 la col·lecció constava de més de 1.000 objectes relacionats amb els temes històrics, antropològics i biològics del país.[2] Hi ha diversos centenars d'imatges a la col·lecció fotogràfica, moltes de les quals són del període de l'ocupació colonial japonesa i alemanya.[5] Aquest arxiu va formar part d'un projecte de recerca dut a terme a mitjans dels anys 2000 per documentar la vida sota el domini colonial japonès. L'any 2003, la col·lecció de mitjans es va sotmetre a un programa de digitalització, finançat amb una beca de lideratge nacional de l'Institut de Serveis de Museus i Biblioteques dels EUA.[7]
El museu també ha estat actiu en l'enregistrament del patrimoni cultural immaterial de Palau, inclòs el conreu de taro. Com a part del procés d'adquisició del museu, els creadors d'obres que s'estan incorporant a la col·lecció són entrevistats i es registra el procés de realització.[8]
El 2017, el departament de ciències naturals del museu va dirigir una enquesta sobre la vida dels ocells a la llacuna sud de les illes Rock, patrimoni de la humanitat.[9] El mateix any el museu va signar un memoràndum d'entesa amb el Museu Nacional de Praga per aprofundir les relacions científiques entre els països.[10]
Col·leccions a l'estranger
[modifica]
A causa del llegat del colonialisme, aspectes importants del patrimoni de Palau es conserven en col·leccions a l'estranger. Això inclou enregistraments de música tradicional conservats al Berliner Phonogramm-Archiv,[11] vestits conservats principalment als Museus de Glasgow[12] o estores de fibra de pandans de Sonsorol als Museus Nacionals d'Escòcia.[13] El Museu Britànic té material de Palau del segle XVIII: un bol de fusta amb incrustacions en forma d'ocell, una pintura a l'oli i una canoa amb incrustacions, entre d'altres.[14]
L'any 2005 els actius digitals d'enregistraments de camp realitzats a Palau als anys 60 van ser repatriats al museu.[15]
Bai
[modifica]
L'any 1969 es va construir una casa de reunions tradicional coneguda com a bai, per tal de mostrar i preservar els estils i les habilitats de construcció tradicionals. Tanmateix, es va incendiar el 13 d'octubre de 1979.[2] A principis de la dècada de 1990, el bai va ser reconstruït amb mètodes tradicionals i és ara una característica clau del museu actual.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Kiste i Marshall, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Dark, 1988, p. 12-20.
- ↑ Iitaka, 2019, p. 227–235.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Hollywood, 2006.
- ↑ 5,0 5,1 Hezel, 2015, p. 213-223.
- ↑ «Belau National Museum & Bai» (en anglès). Lonely Planet. [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ Mad, 2003, p. 406.
- ↑ Putt, 2001, p. 61-72.
- ↑ Olsen i Eberdong, 2017, p. 1-6.
- ↑ «National Museum and Belau National Museum signed the memorandum of understanding» (en anglès). Museu Nacional de Praga, 06-11-2017. [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ Diettrich, 2013, p. 232-233.
- ↑ «Glasgow Museum: Caroline Islands Collection» (en anglès). National Museums Scotland. Arxivat de l'original el 2023-04-04. [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ «National Museum Scotland: Caroline Islands Collection» (en anglès). National Museum Scotland. Arxivat de l'original el 2023-02-03. [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ «Objectes de Palau al Museu Britànic» (en anglès). Museu Britànic. [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ Salvatore, 2018.
Bibliografia
[modifica]- Dark, Philip J.C. «Museums in Micronesia». Pacific Arts Newsletter, 26, 1988, pàg. 12–20. JSTOR: 23408934.
- Diettrich, Brian «Chelitakl: Ongeatel Tekoi er a Belau er a Angaramong / Frühe Tonbandaufnahmen aus Palau / Early Reel-to-Reel Recordings from Palau/Sound Memories of Past Palau: Music in Belau 1965-1966/15 Favorite Japanese-Influenced Palauan Songs / Derrebechesiil». Yearbook for Traditional Music, 48, 2016. JSTOR: 10.5921/yeartradmusi.48.2016.0232.
- Hezel, Francis X. «From the Archives: Resources on Micronesia». The Journal of Pacific History, 50, 2, 2015, pàg. 213–223. DOI: 10.1080/00223344.2015.1046212.
- Hollywood, Mike. Papa Mike's Palau Islands Handbook (en anglès). iUniverse, 2006. ISBN 978-0-595-37607-0.
- Iitaka, Shingo «Positionality of East Asian Anthropologists in Pacific Studies». Japanese Review of Cultural Anthropology, 20, 2, 2019, pàg. 227–235. DOI: https://doi.org/10.14890/jrca.20.2_227.
- Kiste, Robert C.; Marshall, Mac. American Anthropology in Micronesia: An Assessment (en anglès). University of Hawaii Press, 1999. ISBN 978-0-8248-2017-6.
- Mad, Imengel. Palau Community College-Belau National Museum image archives digitization and access project (en anglès). roceedings of the 3rd ACM/IEEE-CS joint conference on Digital libraries, 2003. ISBN 78-0-7695-1939-5.
- Olsen, Alan R.; Eberdong, Milang «Survey of the Non-Migratory Birds of the Rock Islands Southern Lagoon World Heritage Site in Palau». Micronesica, 3, 2017, pàg. 1-6.
- Putt, Neal «Heritage conservation in the Pacific Islands». Studies in Conservation, 46, 2001, pàg. 61–72. DOI: doi:10.1179/sic.2001.46.Supplement-1.61.
- Salvatore, Cecilia Lizama. Cultural Heritage Care and Management: Theory and Practice (en anglès). Rowman & Littlefield, 2018. ISBN 978-1-4422-7218-7.
