Mór Réthy
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Rothbaum 9 novembre 1846 Nagykőrös (Hongria) (en)  |
| Mort | 16 octubre 1925 (78 anys) Budapest (Hongria) |
| Sepultura | Cementiri jueu del carrer Kozma (Budapest) 47° 28′ 46″ N, 19° 10′ 45″ E / 47.479499°N,19.179202°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Heidelberg |
| Director de tesi | Leo Königsberger |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques Física |
| Organització | Universitat de Kolozsvár Universitat Tècnica de Budapest |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Gyula Vályi |
| Família | |
| Cònjuge | Etelka Finály (1870-1883) Steiner Johanna (1887-1924) Julianna Schwarcz (1924-1925) |
| Parents | István Finály (en) (gendre) |
Mór Réthy, també Moritz Réthy, (1845-1921) va ser un matemàtic hongarès.
Vida i Obra[modifica]
Réthy va estudiar a les Universitats Tècniques de Viena i de Budapest; es va graduar a Budapest el 1870. Després de dos anys donant classes a la Escola Tècnica Moderna de Körmöcbánya (actuament, Kremnica a Eslovàquia), va rebre una beca per continuar estudis a Göttingen i a Heidelberg, on va estudiar amb Clebsch, Kirchhoff, Schering i Königsberger, obtenint el seu doctorat a Heidelberg el 1874.[1]
El 1874 va ser nomenat professor extraordinari a la universitat de Kolozsvár (actual Cluj-Napoca a Romania) on s'hi va estar fins al 1886, essent també cap del departament de matemàtiques i degà de la facultat de ciències. El 1886 va començar a donar classes de geometria a la Universitat Tècnica de Budapest; però poc després el seu interès es va inclinar per la física matemàtica i va donar classes de mecànica analítica i física teòrica des de 1892 fins a la seva jubilació.
Réthy va ser memebre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria (1878) i va rebre un doctorat honoris causa de la universitat de Heidelberg (1924).[2] Va rebre el premi Marczibányi el 1904.[3]
Va ser un difusor de l'obra dels Bolyai, pare i fill, editant el Tentamen en dos volums el 1897 i 1904[4] i escrivint articles sobre la seva obra.[5]
Réthy és recordat per la seva obra en mecànica teòrica[5] publicada sobre tot en hongarès i alemany, però també traduïda en bastants casos.
_s%C3%ADrja.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ Szenkovits, 2014, p. 428.
- ↑ Szenkovits, 2014, p. 429.
- ↑ O'Connor & Robertson, MacTutor History of Mathematics.
- ↑ Prékopa, 2006, p. 43.
- ↑ 5,0 5,1 Horvath, 2006, p. 429.
Bibliografia[modifica]
- Tibor, Frank «Teaching and Learning Science in Hungary, 1867–1945: Schools, Personalities, Influences» (en anglès). Science & Education, Vol. 21, Num. 3, 2012, pàg. 355-380. DOI: 10.1007/s11191-011-9344-5. ISSN: 0926-7220.
- Horvath, Janos (ed.). A Panorama of Hungarian Mathematics in the Twentieth Century (en anglès). Springer, 2006. ISBN 3-540-28945-3.
- Prékopa, András. «The Revolution of János Bolyai». A: András Prékopa, Emil Molnár (eds.). Non-Euclidean Geometries (en anglès). Springer, 2006. ISBN 978-0387-29554-1.
- Szenkovits, Ferenc «Remarkable Hungarian mathematicians at the Cluj University» (en anglès). Mathematica. Studia Universitatis Babes-Bolyai, Vol. 59, Num. 4, 2014, pàg. 419-433. ISSN: 2065-961X.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mór Réthy |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Mór Réthy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)