Alfred Clebsch

De Viquipèdia
Infotaula de personaAlfred Clebsch
Alfred Clebsch.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Rudolf Friedrich Alfred Clebsch Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 gener 1833 Modifica el valor a Wikidata
Königsberg Modifica el valor a Wikidata
Mort7 novembre 1872 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Diftèria)
SepulturaBartholomäus-Friedhof de Göttingen 51° 32′ 27″ N, 9° 55′ 54″ E / 51.540822°N,9.931583°E / 51.540822; 9.931583
Dades personals
FormacióUniversitat de Königsberg
Tesi acadèmicaDe motu ellipsoidis in fluido incompressibili viribus quibuslibet impulsi (1854)
Director de tesiFranz Ernst Neumann
Activitat
Camp de treballGeometria algebraica i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Giessen
Universitat de Göttingen
Membre de
AlumnesOlaus Henrici
Obra
Estudiant doctoralGottlob Frege
Alexander von Brill
Aurel Voss
Localització dels arxius
Família
CònjugeDorothe Charlote Mathilde Heinel
ParesErnst Friedrich Leopold Clebsch i Pauline Ramberg
Premis
Signatura
Signatur Alfred Clebsch.PNG Modifica el valor a Wikidata

Rudolf Friedrich Alfred Clebsch (1833-1872) va ser un matemàtic alemany, cofundador de la revista Mathematische Annalen.

Vida i obra[modifica]

Després dels seus estudis a l'escola segundària Altstädtisches Institit de Königsberg, on va fer amistat amb Carl Neumann, va ingressar a la universitat de Königsberg on ve rebre classes de Ludwig Otto Hesse, Friedrich Julius Richelot i Franz Ernst Neumann, el pare del seu amic, que li va dirigir la tesi doctoral el 1854.[1]

Després d'uns anys fent de professor de secundària a Berlín, el 1858 va ser nomenat professor de mecànica i geometria del Institut Tecnològic de Karlsruhe. El 1863 es va traslladar a la universitat de Giessen on va romandre cinc anys. El 1868 va ser nomenat per la universitat de Göttingen, on va ser el successor de Bernhard Riemann.[2] Va morir sobtadament de diftèria quatre anys més tard.

Clebsch va conèixer Paul Gordan quan tots dos eren professors a Giessen, amb ell es va introduir en l'estudi de les funcions abelianes, el que va donar com a fruit el seu llibre conjunt de 1866 Theorie der Abelschen Functionen (Teoria de les funcions abelianes).[3]

Tomba de Clebsch al Cementiri de Sant Bartomeu de Göttingen.

El 1869 va fundar, juntament amb el seu amic Carl Neumann, la prestigiosa revista Mathematische Annalen (que encara es publica avui en dia).Amb la seva mort prematura es va perdre un dels talents matemàtics més importants de la seva època.

Va publicar més d'un centenar d'articles, sobre tot en teoria de la representació de superfícies i en teoria d'invariants.[3] Karl Lindemann va publicar de forma pòstuma (1876 i 1891) els dos volums de les seves lliçons de geometria.[4]

Referències[modifica]

  1. Lê, 2017, p. 41.
  2. Chang, 2011, p. 55.
  3. 3,0 3,1 Lê, 2017, p. 42.
  4. Burau, 2008, p. Dictionary.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alfred Clebsch» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Burau, Werner. «Clesch, Rudolf Friedrich Alfred». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 maig 2017].