Alfred Clebsch
  | |
| Nom original | (de) Rudolf Friedrich Alfred Clebsch |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 19 gener 1833 Königsberg |
| Mort | 7 novembre 1872 (39 anys) Göttingen |
| Causa de mort | Causes naturals (Diftèria) |
| Sepultura | Bartholomäus-Friedhof de Göttingen 51° 32′ 27″ N, 9° 55′ 54″ E / 51.540822°N,9.931583°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Königsberg |
| Tesi acadèmica | De motu ellipsoidis in fluido incompressibili viribus quibuslibet impulsi (1854) |
| Director de tesi | Franz Ernst Neumann |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria algebraica i matemàtiques |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Giessen Universitat de Göttingen |
| Membre de | |
| Alumnes | Olaus Henrici |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Gottlob Frege Alexander von Brill Aurel Voss |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Dorothe Charlote Mathilde Heinel |
| Pares | Ernst Friedrich Leopold Clebsch i Pauline Ramberg |
Premis
| |
 | |
Rudolf Friedrich Alfred Clebsch (1833-1872) va ser un matemàtic alemany, cofundador de la revista Mathematische Annalen.
Vida i obra[modifica]
Després dels seus estudis a l'escola segundària Altstädtisches Institit de Königsberg, on va fer amistat amb Carl Neumann, va ingressar a la universitat de Königsberg on ve rebre classes de Ludwig Otto Hesse, Friedrich Julius Richelot i Franz Ernst Neumann, el pare del seu amic, que li va dirigir la tesi doctoral el 1854.[1]
Després d'uns anys fent de professor de secundària a Berlín, el 1858 va ser nomenat professor de mecànica i geometria del Institut Tecnològic de Karlsruhe. El 1863 es va traslladar a la universitat de Giessen on va romandre cinc anys. El 1868 va ser nomenat per la universitat de Göttingen, on va ser el successor de Bernhard Riemann.[2] Va morir sobtadament de diftèria quatre anys més tard.
Clebsch va conèixer Paul Gordan quan tots dos eren professors a Giessen, amb ell es va introduir en l'estudi de les funcions abelianes, el que va donar com a fruit el seu llibre conjunt de 1866 Theorie der Abelschen Functionen (Teoria de les funcions abelianes).[3]
El 1869 va fundar, juntament amb el seu amic Carl Neumann, la prestigiosa revista Mathematische Annalen (que encara es publica avui en dia).Amb la seva mort prematura es va perdre un dels talents matemàtics més importants de la seva època.
Va publicar més d'un centenar d'articles, sobre tot en teoria de la representació de superfícies i en teoria d'invariants.[3] Karl Lindemann va publicar de forma pòstuma (1876 i 1891) els dos volums de les seves lliçons de geometria.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Lê, 2017, p. 41.
- ↑ Chang, 2011, p. 55.
- ↑ 3,0 3,1 Lê, 2017, p. 42.
- ↑ Burau, 2008, p. Dictionary.
Bibliografia[modifica]
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Lê, François «Alfred Clebsch’s “Geometrical Clothing” of the theory of the quintic equation» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 71, Num. 1, 2017, pàg. 39-70. DOI: 10.1007/s00407-016-0180-5. ISSN: 0003-9519.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alfred Clebsch» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Burau, Werner. «Clesch, Rudolf Friedrich Alfred». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 maig 2017].