Carl Neumann

Carl Neumann

Biografia
Naixement	(de) Carl Gottfried Neumann 7 maig 1832 Königsberg (Regne de Prússia)
Mort	27 març 1925 (92 anys) Leipzig (República de Weimar)
Sepultura	Neuer Johannisfriedhof 51° 19′ 40″ N, 12° 23′ 41″ E
Geheimrat
1909 – 1925
Dades personals
Formació	Universitat de Königsberg - doctor (–1856) Universitat de Halle - habilitació universitària (1856–1858) Liceu de la Ciutat Vella de Königsberg (–1850)
Tesi acadèmica	De problemate quodam mechanico, quod ad primam integralium ultraellipticorum classem revocatur  (1856 )
Director de tesi	Friedrich Julius Richelot i Ludwig Otto Hesse
Activitat
Camp de treball	Equació integral i matemàtiques
Lloc de treball	Leipzig Tübingen
Ocupació	matemàtic, professor universitari
Ocupador	Universitat de Leipzig (1868–1911) Universitat de Tübingen (1865–1868) Universitat de Basilea (1863–1865) Universitat de Halle (1858–1863)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1910–) Accademia Nazionale dei Lincei (soci estranger) (1896–) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1869–) Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Acadèmia Prussiana de les Ciències
Obra
Obres destacables Condició de frontera de Neumann Mètodes de Neumann-Neumann Sèries de Neumann Operador de Neumann-Poincaré Mètode de Neumann-Dirichlet polinomi de Neumann (1873) Die elektrischen Kräfte
Estudiant doctoral	Emil Weyr, William Edward Story, Robert Fricke, Ernst Richard Neumann, Victor Schlegel, Friedrich Dingeldey, Henry Burchard Fine, Georg Helm, Heinrich Friedrich Gretschel, Alwin Reinhold Korselt, Arthur Korn, Guido Weichold, Hermann Hartenstein, Carl Meyer, Georg Schiller, Karl Rosenhauer, Max Karl Richter, Rudolf Böger, Johannes Weickert, Johannes Karl Binder, Curt Reinhardt, Fritz Hofmann, Friedrich Wehner, Paul Meutzner, Eberhard Böttcher, Rudolf Besser, Orest Khvolson i Eduard Dolezal
Localització dels arxius	Biblioteca Estatal i Universitària de Göttingen [ Cod. Ms. K. Neumann]
Família
Cònjuge	Hermine Mathilde Elise Klose
Pares	Franz Ernst Neumann   i Florentine Neumann
Germans	Friedrich Julius Neumann Luise Neumann Franz Ernst Christian Neumann
Premis
(1903)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (1897)  Pour le Mérite  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències

Carl Neumann (alemany: Carl Gottfried Neumann) (Königsberg, 7 de maig de 1832 - Leipzig, 27 de març de 1925) va ser un matemàtic i físic alemany.

Vida i obra

El seu pare era el físic Franz Ernst Neumann i la seva mare era cunyada del matemàtic Friedrich Bessel. Va fer els seus estudis a Königsberg, on va establir relacions d'amistat amb els seus professors universitaris, Richelot i Hesse. Després d'obtenir el doctorat el 1855, va llegir la seva tesi d'habilitació a la universitat de Halle el 1858, sota la supervisió d'Eduard Heine.

A continuació va estar fent de professor ajudant a les universitats de Halle (1858-1863), Basilea (1863-1865) i Tubinga (1865-1868). El 1869 va ser nomenat catedràtic de la universitat de Leipzig, substituint el difunt Moebius. La resta de la seva carrera acadèmica serà en aquesta universitat de la que es va retirar el 1911.

El 1864 es va casar amb Hermine Mathilde Elise Klose, qui va morir el 1875 sense haver tingut descendència.

Des de 1869, Neumann va ser fundador i editor (juntament amb Alfred Clebsch) de la prestigiosa revista Mathematische Annalen, que encara es publica avui en dia.

La seva lliçó inaugural a la universitat de Leipzig el 1869, va ser tota una declaració de principis, en la que establia la necessitat d'axiomatització de la física, de tal forma que les matemàtiques permetin el desenvolupament d'una teoria.

Tot i dedicar gairebé tota la seva recerca a la física matemàtica, Neumann no va entrar mai en les discussions dels principis sinó que només va estar interessat en el seu vessant matemàtic, deixant als físics l'experimentació. Els seus treballs més importants van ser en electrodinàmica, fent ús del concepte de potencial.

Bibliografia

• Archibald, Thomas «Carl Neumann versus Rudolf Clausius on the propagation of electrodynamic potentials» (en anglès). American Journal of Physics, Vol. 54, Num. 9, 1986, p. 784-790. DOI: 10.1119/1.14851. ISSN: 0002-9505.
• Disalle, Robert «Carl Gottfried Neumann» (en anglès). Science in Context, Vol. 6, Num. 1, 1993, p. 345-353. DOI: 10.1017/S0269889700001411. ISSN: 0269-8897.
• Jungnickel, Christa; McCormmach, Russell. «Carl Neumann's Lectures and Researches». A: Intellectual Mastery of Nature (en anglès). University of Chicago Press, 1986, p. 181-185. ISBN 0-226-41581-3. 
• Kolak, Daniel. «Neumann, Carl Gottfried». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 1557-1558. ISBN 978-0-387-31022-0. 
• Schlote, Karl Heinz «Carl Neumann Contributions to Electrodynamics» (en anglès). Physics in Perspective, Vol. 6, Num. 3, 2004, p. 252-270. DOI: 10.1007/s00016-003-0192-9. ISSN: 1422-6944.
• Schlote, Karl Heinz. «The Emergence of Mathematical Physics at the University of Leipzig». A: Evelyne Barbin, Raffaele Pisano (eds.). The Dialectic Relation Between Physics and Mathematics in the XIXth Century (en anglès). Springer, 2013, p. 121-137. ISBN 978-94-007-5379-2. 

Vegeu també

• Polinomi de Neumann

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Carl Neumann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Wussing, H. «Neumann, Carl Gottfried» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 maig 2017].