Franz Ernst Neumann

Per a altres significats, vegeu «Franz Neumann».

Geheimrat
Franz Ernst Neumann

Franz Ernst Neumann (1798-1895) (1856)
Biografia
Naixement	11 setembre 1798 Joachimsthal (Regne de Prússia)
Mort	23 maig 1895 (96 anys) Königsberg (Regne de Prússia)
Sepultura	Cementiri dels professors (Gelehrtenfriedhof) 54° 42′ 37″ N, 20° 29′ 30″ E
Formació	Universitat Frederic Guillem de Berlín - doctor (1823–1825) Universitat de Jena - ciències naturals, matemàtiques (1818–1822) Friedrichswerder Gymnasium (–1817) Universitat Frederic Guillem de Berlín - teologia (1817–1818)
Tesi acadèmica	De lege zonarum principio evolutionis systematum crystallinorum  (1825 )
Director de tesi	Christian Samuel Weiss
Activitat
Camp de treball	Física teòrica
Ocupació	recluta voluntari (1814–), cristal·lògraf, mineralogista, professor universitari, matemàtic, físic
Ocupador	Universitat de Königsberg, catedràtic (1829–1876) Universitat de Königsberg, professor extraordinari (1825–1829)
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei (soci estranger) (1883–) Acadèmia de Ciències de l'Institut de Bolonya (membre corresponent) (1873–) Acadèmia Bavaresa de Ciències (membre estranger) (1872–) Accademia Nazionale dei Lincei (soci corresponent) (1870–1883) Accademia Pontificia dei Nuovi Lincei (membre corresponent) (1865–) Acadèmia Francesa de les Ciències (membre corresponent) (1863–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1862–) Acadèmia Austríaca de Ciències (membre honorífic) (1860–) Acadèmia Austríaca de Ciències (membre corresponent) (1856–) Acadèmia de Ciències de Göttingen (membre estranger) (1856–) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (1838–) Acadèmia Prussiana de les Ciències (membre corresponent) (1833–) Urburschenschaft
Professors	Christian Samuel Weiss
Alumnes	Leonhard Sohncke
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit prussià
Conflicte	Guerres Napoleòniques (batalla de Ligny)
Obra
Obres destacables Llei de Neumann Llei de Kopp-Neumann
Estudiant doctoral	Gustav Robert Kirchhoff, Georg Hermann Quincke, Alfred Clebsch, Oskar Emil Meyer, Louis Saalschütz, Woldemar Voigt i Albert Wangerin
Localització dels arxius	Biblioteca Estatal i Universitària de Göttingen [ Cod. Ms. F. E. Neumann]
Família
Cònjuge	Wilhelma Neumann (1843–) Florentine Neumann (1830–1838)
Fills	Carl Neumann  () Florentine Neumann Franz Ernst Christian Neumann  () Florentine Neumann Friedrich Julius Neumann  () Florentine Neumann Luise Neumann  () Florentine Neumann
Pares	Franz Ernst Neumann   i Charlotte Frederikke Vilhelmine von Kahlden
Parents	Karl Gottfried Hagen, sogre Henning Alexander Kahlden, avi matern Friedrich Wilhelm von Kannenberg, besavi
Cronologia
1815	ferit en combat
Premis
(1888)  Orde de la Corona, 1a classe (1886)  Medalla Copley (1876)  Orde de la Corona, 2a classe (1872)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (1869)  Creu de Comanador de l'Orde de la Corona (1864)  Orde de l'Àguila Roja, 2a classe (19 juny 1862)  Membre estranger de la Royal Society (1860)  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències (1854)  Orde de l'Àguila Roja, 3a classe (1844)  Doctor honoris causa per la Universitat de Königsberg Conferit per escola de medicina

Franz Ernst Neumann (Joachimsthal, 11 de setembre de 1798 - Königsberg, 23 de maig de 1895) fou un físic i matemàtic alemany.

Vida i obra

Neumann és considerat el fundador de la física teòrica a Alemanya en el segle xix. El seu seminari de física a la universitat de Königsberg va ser un exemple de rigor, de iniciativa i de crítica científica.

Va començar els seus estudis secundaris a Berlin, però els va interrompre el 1814 per allistar-se a l'exèrcit contra Napoleó. Va ser greument ferit a la batalla de Ligny i es va llicenciar de l'armada el 1816. Després de resuperar-se en un hospital de Düsseldorf va tornar per acabar els estudis secundaris i el 1817 va començar a estudiar teologia a la universitat de Berlin seguint el desig del seu pare. El 1818 va deixar Berlin per la universitat de Jena on va iniciar els seus estudis científics, interessant-se sobre tot per la cristal·lografia. Retornat a Berlin l'any següent, va presentar la seva tesi doctoral sobre el tema el 1823, essent immediatament nomenat conservador del gabinet de minerals de la universitat, per recomanació de Christian Samuel Weiss, el seu director de tesi.

El 1829 va ser nomenat professor associat de la universitat de Königsberg, juntament amb Jacobi, amb qui mantindria una gran amistat al llarg del temps. Juntament amb ell va fundar el seminari de física matemàtica l'any 1833, amb el que s'inauguraria una tradició de rigor quantitatiu que es va transmetre al conjunt de les universitats alemanyes.

Cenotafi erigit a l'antic cementiri dels professors de Kaliningrad.

Es va retirar com a professor el 1873, però encara va continuar uns quants anys atenent el seminari. La seva bona salut li va permetre fer muntanyisme amb més de vuitanta anys. En morir el 1895, amb prop de cent anys, va ser enterrat en el conegut com cementiri dels professors (Alte Neuroßgaerterfriedhof) que va ser arrasat durant la Segona Guerra Mundial; l'any 2014 les autoritats municipals van erigir un cenotafi en el mateix lloc on estava el cementiri, commemorant els professors que havien estat enterrats allà.

El 1833 va ser escollit membre de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències.

Els seus principals treballs van ser en els camps de la cristal·lografia, de l'electrodinàmica, de l'òptica i de la inducció electroestàtica. Les seves classes sobre mecànica introductòries a la física teòrica sempre anaven acompanyades d'exercicis pràctics. Fins i tot en presentar els fonaments de la mecànica analítica, s'esforçava per aplicar els principis el més aviat possible a problemes pràctics, com ara la construcció d'instruments.

Neumann només va publicar una petita fracció dels seus descobriments, la major part dels quals els va fer públics en les seves classes. El seu fill, el conegut matemàtic Carl Neumann, va preparar una edició de les seves classes el 1895, però mai va ser publicada..

Bibliografia

• Folkerts, Menso. «Die Begründung der Königsberger Mathematisch-Physikalischen Schule (Bessel - Jacobi - Neumann)». A: Hans Rothe, Silke Spieler (eds.). Die Albertus-Universität zu Königsberg: Höhepunkte und Bedeutung (en alemany). Kulturstiftung der Deutschen Vertriebenen, 1996, p. 63-79. ISBN 978-3-88557-146-9. 
• Hutter, Kolumban; Wang, Yongqi. Fluid and Thermodynamics (en anglès). Springer, 2016. ISBN 9783319336336. 
• Olesko, Kathryn Mary. Physics as a calling: discipline and practice in the Königsberg seminar for physics (en anglès). Cornell University Press, 1991. ISBN 978-0-8014-2248-5. 
• Olesko, Kathryn Mary «Der Physiker als Lehrer: Zur hundertsten Wiederkehr des Todestages von Franz Ernst Neumann (1798–1895)» (en alemany). Physikalische Blätter, Vol. 51, Num. 6, 1995, p. 522-524. DOI: 10.1002/phbl.19950510615. ISSN: 0031-9279.
• Poljak, Dragan «Franz Ernst Neumann (1798.-1895.) prva matematička formulacija zakona indukcije» (en croat). Ei (Zagreb), Vol. 06, 2008, p. 54-56. ISSN: 1846-8977.
• Trunschke, Andreas «Der Königsberger Physiker Franz Ernst Neumann (1798-1895) und die Preußische Akademie der Wissenschaften zu Berlin» (en alemany). NTM : Zeitschrift für Geschichte der Wissenschaften, Technik und Medizin, Vol. 27, Num. 2, 1990, p. 1-11. ISSN: 0036-6978.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Franz Ernst Neumann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Burke, John G. «Neumann, Franz Ernst» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 juliol 2016].
• Macho, M. «Franz Ernst Neumann (1798-1895)» (en castellà). Euskal Herriko Unibertsitatea, 2013. [Consulta: 7 juny 2025].
• Hars, Florian. «Neumann, Franz Ernst» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1999. [Consulta: 8 juny 2025].