Paul du Bois-Reymond
Paul du Bois-Reymond (Berlín, 2 de desembre de 1831 - Friburg de Brisgòvia, 7 d'abril de 1889) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus estudis sobre equacions diferencials i germà petit del fisiòleg Emil du Bois-Reymond.
Vida i Obra
[modifica]Seguint les passes del seu germà (tretze anys més gran que ell), el 1853 va començar a estudiar fisiologia a la universitat de Zúric. Però, un cop traslladat a la universitat de Königsberg, va començar a interessar-se per la física matemàtica, probablement sota la influència de Franz Ernst Neumann. Finalment, va obtenir el seu doctorat. dirigit per Ernst Kummer, a la universitat de Berlín el 1859, amb una tesi sobre dinàmica dels fluids.[1]
Els anys successius va ser professor de secundària a Berlín, fins al 1864, en què va ser nomenat professor de la universitat de Heidelberg. El 1870 va passar a la universitat de Friburg i, finalment, el 1874 va ser nomenat catedràtic a la universitat de Tubinga, substituint el difunt Hermann Hankel.[2] El 1884 va tornar a Berlín per fer-se càrrec de la càtedra a la Universitat Tècnica de Berlín. Va morir el 1889 a Friburg de Brisgòvia mentre estava de viatge.[3]
Tota la obra de du Bois-Reymond és sobre càlcul de variacions, equacions diferencials i fonaments de la matemàtica.[4] El seu objectiu era establir un fonament rigorós de la teoria dels infinitesimals actuals,[5], amb totes les propietats anàlogues a les dels nombres ordinaris com afirmava en el seu article de 1877 Über die Paradoxen des Infinitär-Calcüls.[6]
El 1882 es va publicar la seva obra fonamental: Die allgemeine Functionentheorie (Teoria general de funcions), o més concretament el primer volum (tot i que el segon no va aparèixer mai). En una bona part del llibre es contraposen les concepcions que ell denomina idealista i empiricista de la matemàtica,[7] en el que representa un avançament del que a començaments del segle XX seria la polèmica entre formalisme i intuïcionisme, respectivament. Aquest interès en els fonaments de la matemàtica estava imbuït d'un escepticisme similar al del seu germà en fisiologia, pensant que no tot pot ser demostrat.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Lao i Zhao, 2021, p. 80.
- ↑ McCarty, 2004, p. 522.
- ↑ Weber, 1890, p. 460-461.
- ↑ Bell, 2006, p. 189.
- ↑ Bell, 2006, p. 166.
- ↑ Fisher, 1981, p. 107.
- ↑ Fisher, 1981, p. 113.
- ↑ McCarty, 2004, p. 523.
Bibliografia
[modifica]- Bell, John Lane. The Continuous and the Infinitesimal in Mathematics and Philosophy (en anglès). Polimetrica, 2006. ISBN 978-88-7699-015-1.
- Fisher, Gordon «The infinite and infinitesimal quantities of du Bois-Reymond and their reception» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 24, Num. 2, 1981, pàg. 101-163. DOI: 10.1007/BF00348259. ISSN: 0003-9519.
- Lao, Dazhong; Zhao, Shanshan. Fundamental Theories and Their Applications of the Calculus of Variations (en anglès). Springer, 2021. ISBN 978-981-15-6069-9.
- McCarty, David Charles. «David Hilbert and Paul Du Bois-Reymond: Limits and Ideals». A: Godehard Link (ed.). One Hundred Years of Russell ́s Paradox (en anglès). Walter de Gruyter, 2004, p. 517-532. ISBN 3-11-017438-3.
- Weber, H. «Paul Du Bois-Reymond» (en anglès). Mathematische Annalen, Vol. 35, Num. 4, 1890, pàg. 457-462. DOI: 10.1007/BF02122655. ISSN: 0025-5831.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul du Bois-Reymond» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Novy, Lubos. «Du Bois-Reymond, Paul David Gustav» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 maig 2017].
- Mehl, Serge. «Du Bois-Reymond Paul David Gustav, allemand, 1831-1889» (en francès). Chronomath. [Consulta: 13 maig 2017].
- Matemàtics del segle XIX
- Professors de la Universitat de Friburg de Brisgòvia
- Alumnes de la Universitat Frederic Guillem de Berlín
- Alumnes de la Universitat de Heidelberg
- Morts a Friburg de Brisgòvia
- Matemàtics berlinesos
- Naixements del 1831
- Morts el 1889
- Alumnes de la Universitat de Zúric
- Alumnes de la Universitat de Königsberg