Vés al contingut

Paul du Bois-Reymond

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPaul du Bois-Reymond
Imatge
Fotografia feta entre 1870 i 1877. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Paul David Gustav du Bois-Reymond Modifica el valor a Wikidata
2 desembre 1831 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Regne de Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1889 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Friburg de Brisgòvia (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri antic de sant Mateu 52° 29′ 24″ N, 13° 22′ 03″ E / 52.489891°N,13.367365°E / 52.489891; 13.367365 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Heidelberg (–1864)
Universitat Frederic Guillem de Berlín (–1859)
Universitat de Königsberg (1855–)
Universitat de Zúric - fisiologia (1853–) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmica:
De Aequilibrio fluidorum  (1859)
Dissertació presentada a: Universitat Frederic Guillem de Berlín.
Beiträge zur Interpretation der partiellen Differentialgleichungen mit drei Variabeln  (1864)
Dissertació presentada a: Universitat de Heidelberg. Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, teoria d'equacions diferencials i Sèrie de Fourier Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTechnische Hochschule Charlottenburg-Berlin, catedràtic (1884–1889)
Universitat de Tübingen (1874–1884)
Universitat de Friburg de Brisgòvia (1870–1874)
Universitat de Heidelberg (1865–1870) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralOtto Hölder, Rudolf Mehmke, Carl Cranz, Otto Dziobek, August Haas i Carl Reuschle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesFelix-Henri du Bois-Reymond Modifica el valor a Wikidata  i Minette Henry Modifica el valor a Wikidata
GermansEmil du Bois-Reymond Modifica el valor a Wikidata


Paul du Bois-Reymond (Berlín, 2 de desembre de 1831 - Friburg de Brisgòvia, 7 d'abril de 1889) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus estudis sobre equacions diferencials i germà petit del fisiòleg Emil du Bois-Reymond.

Vida i Obra

[modifica]

Seguint les passes del seu germà (tretze anys més gran que ell), el 1853 va començar a estudiar fisiologia a la universitat de Zúric. Però, un cop traslladat a la universitat de Königsberg, va començar a interessar-se per la física matemàtica, probablement sota la influència de Franz Ernst Neumann. Finalment, va obtenir el seu doctorat. dirigit per Ernst Kummer, a la universitat de Berlín el 1859, amb una tesi sobre dinàmica dels fluids.[1]

Els anys successius va ser professor de secundària a Berlín, fins al 1864, en què va ser nomenat professor de la universitat de Heidelberg. El 1870 va passar a la universitat de Friburg i, finalment, el 1874 va ser nomenat catedràtic a la universitat de Tubinga, substituint el difunt Hermann Hankel.[2] El 1884 va tornar a Berlín per fer-se càrrec de la càtedra a la Universitat Tècnica de Berlín. Va morir el 1889 a Friburg de Brisgòvia mentre estava de viatge.[3]

Tota la obra de du Bois-Reymond és sobre càlcul de variacions, equacions diferencials i fonaments de la matemàtica.[4] El seu objectiu era establir un fonament rigorós de la teoria dels infinitesimals actuals,[5], amb totes les propietats anàlogues a les dels nombres ordinaris com afirmava en el seu article de 1877 Über die Paradoxen des Infinitär-Calcüls.[6]

El 1882 es va publicar la seva obra fonamental: Die allgemeine Functionentheorie (Teoria general de funcions), o més concretament el primer volum (tot i que el segon no va aparèixer mai). En una bona part del llibre es contraposen les concepcions que ell denomina idealista i empiricista de la matemàtica,[7] en el que representa un avançament del que a començaments del segle XX seria la polèmica entre formalisme i intuïcionisme, respectivament. Aquest interès en els fonaments de la matemàtica estava imbuït d'un escepticisme similar al del seu germà en fisiologia, pensant que no tot pot ser demostrat.[8]

Referències

[modifica]
  1. Lao i Zhao, 2021, p. 80.
  2. McCarty, 2004, p. 522.
  3. Weber, 1890, p. 460-461.
  4. Bell, 2006, p. 189.
  5. Bell, 2006, p. 166.
  6. Fisher, 1981, p. 107.
  7. Fisher, 1981, p. 113.
  8. McCarty, 2004, p. 523.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]