Paul Gordan

Paul Gordan

Biografia
Naixement	(de) Paul Albert Gordan 27 abril 1837 Breslau (Regne de Prússia)
Mort	21 desembre 1912 (75 anys) Erlangen (Regne de Baviera)
Sepultura	Cementiri Neustädter 49° 35′ 37″ N, 10° 59′ 59″ E
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat de Breslau - doctorat (1862–) Universitat de Königsberg Universitat Frederic Guillem de Berlín
Tesi acadèmica	De Linea Geodetica  (1862 )
Director de tesi	Carl Gustav Jacob Jacobi
Activitat
Camp de treball	Àlgebra, matemàtiques, àlgebra lineal, lògica matemàtica, teoria de la probabilitat i teoria de nombres
Ocupació	matemàtic, professor universitari
Ocupador	Universitat d'Erlangen-Nuremberg (1874–1910) Universitat de Giessen (1863–1874)
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Bavaresa de Ciències
Company professional	Alfred Clebsch
Obra
Obres destacables Coeficients de Clebsch-Gordan Lema de Gordan Invariant d'una forma binària
Estudiant doctoral	Emmy Noether, Wilhelm Hauser, Harry Tyler, Edward Roe i Sigmund Gundelfinger
Família
Cònjuge	Sophie Deurer
Fills	Paul Gordan
Pares	David Gordan i Friedericke Friedenthal

Paul Gordan (alemany: Paul Albert Gordan) (Breslau, 27 d'abril de 1837 - Erlangen, 21 de desembre de 1912) va ser un matemàtic alemany, que es va especialitzar en la teoria dels invariants.

Vida i Obra

Gordan era fill d'un comerciant jueu, i va estudiar en una escola de negocis abans de treballar un temps en un banc. Però la seva afició per les matemàtiques el va portar a Berlín el 1855 per assistir a les classes d'Ernst Kummer. Va estudiar matemàtiques a les universitats de Breslau i de Königsberg, doctorant-se el 1862 amb una tesi sobre les geodèsiques dels esferoides.

El 1863 va ser nomenat professor de la universitat de Giessen, on va fer amistat amb Alfred Clebsch i es va casar. El 1874 va ser nomenat professor de la Universitat d'Erlangen en la qual coincideix un any amb Felix Klein i coneix i fa amistat amb Max Noether. Gordan es retirà de la docència el 1910.

Gordan va ser conegut a la seva època com el rei dels invariants, ja que el 1868 havia demostrat que els invariants d'un sistema de formes binàries tenen una base finita. Malgrat això, no havia aconseguit demostrar-ho per les formes ternàries o d'ordre superior.

És coneguda l'anècdota (explicada per Max Noether el 1914) que, quan va llegir la demostració de David Hilbert (1888), va exclamar: Das ist keine Mathematik, das ist Theologie! (Això no son matemàtiques. Això és teologia!).

Gordan també havia treballat amb Clebsch, durant els seus primers anys a Giessen, sobre funcions abelianes.

Gordan va ser el tutor de tesi d'Emmy Noether, filla del seu amic Max i la primera dona en rebre un doctorat a Alemanya.

Bibliografia

• Chang, Sooyoung. «Paul Albert Gordan». A: Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Publishing, 2011, p. 21. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Fisher, C.S. «The Last Invariant Theorists A sociological study of the collective biographies of mathematical specialists» (en anglès). European Journal of Sociology, Vol. 8, Num. 2, 1967, pàg. 216-244. DOI: 10.1017/S0003975600001521. ISSN: 0003-9756.
• Mclarty, Colin. «Hilbert on Theology and its discontents: The Origin Myth of Modern Mathematics». A: Apostolos Doxiadis, Barry Mazur (eds.). Circles Disturbed: The Interplay of Mathematics and Narrative (en anglès). Princeton University Press, 2012, p. 105-129. ISBN 978-0-691-14904-2. 
• Noether, Max «Paul Gordan» (en alemany). Mathematische Annalen, Vol. 75, Num. 1, 1914, pàg. 1-41. DOI: 10.1007/BF01564521. ISSN: 0025-5831.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Gordan» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Fisher, C.S. «Gordan, Paul Albert» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 juny 2017].
• Stuloff, Nikolai. «Gordan, Paul» (en alemany). Neue Deutsche Biographie, 1964. [Consulta: 20 novembre 2025].