Paul Gordan
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 abril 1837 Breslau |
| Mort | 21 desembre 1912 (75 anys) Erlangen |
| Sepultura | Cementiri Neustädter Friedhof (Erlangen) 49° 35′ 36″ N, 11° 00′ 00″ E / 49.593470°N,10.999918°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Breslau |
| Tesi acadèmica | De Linea Geodetica (1862) |
| Director de tesi | Carl Gustav Jacob Jacobi |
| Activitat | |
| Camp de treball | Àlgebra, matemàtiques, àlgebra lineal, lògica matemàtica, teoria de la probabilitat i teoria de nombres |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Giessen Universitat d'Erlangen |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Emmy Noether Wilhelm Hauser |
| Família | |
| Cònjuge | Sophie Deurer |
| Fills | Paul Gordan (en)  |
| Pares | David Gordan i Friedericke Friedenthal |
Paul Albert Gordan (1837-1912) va ser un matemàtic alemany, que es va especialitzar en la teoria dels invariants.
Vida i Obra[modifica]
Gordan era fill d'un comerciant jueu, i va estudiar en una escola de negocis abans de treballar un temps en un banc. Però la seva afició per les matemàtiques el va portar a Berlín el 1855 per assistir a les classes d'Ernst Kummer. Va estudiar matemàtiques a les universitats de Breslau i Königsberg, doctorant-se el 1862 amb una tesi sobre les geodèsiques dels esferoides.[1]
El 1863 va ser nomenat professor de la universitat de Giessen, on va fer amistat amb Alfred Clebsch i es va casar. El 1874 va ser nomenat professor de la Universitat d'Erlangen en la qual coincideix un any amb Felix Klein i coneix i fa amistat amb Max Noether. Gordan es retirà de la docència el 1910.[1]
Gordan va ser conegut a la seva època com el rei dels invariants,[2] ja que el 1868 havia demostrat que els invariants d'un sistema de formes binàries tenen una base finita. Malgrat això, no havia aconseguit demostrar-ho per les formes ternàries o d'ordre superior.
És coneguda l'anècdota (explicada per Max Noether el 1914)[3] que, quan va llegir la demostració de David Hilbert (1888), va exclamar: Das ist keine Mathematik, das ist Theologie! (Això no son matemàtiques. Això és teologia!).
Gordan també havia treballat amb Clebsch, durant els seus primers anys a Giessen, sobre funcions abelianes.
Gordan va ser el tutor de tesi d'Emmy Noether, filla del seu amic Max i la primera dona en rebre un doctorat a Alemanya.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Chang, 2011, p. 21.
- ↑ Mclarty, 2012, p. 105.
- ↑ Noether, 1914, p. 18.
Bibliografia[modifica]
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en (anglès)). World Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Fisher, C.S. «The Last Invariant Theorists A sociological study of the collective biographies of mathematical specialists» (en (anglès)). European Journal of Sociology, Vol. 8, Num. 2, 1967, pàg. 216-244. DOI: 10.1017/S0003975600001521. ISSN: 0003-9756.
- Mclarty, Colin. «Hilbert on Theology and its discontents: The Origin Myth of Modern Mathematics». A: Apostolos Doxiadis, Barry Mazur (eds.). Circles Disturbed: The Interplay of Mathematics and Narrative (en (anglès)). Princeton University Press, 2012, p. 105-129. ISBN 978-0-691-14904-2.
- Noether, Max «Paul Gordan» (en (alemany)). Mathematische Annalen, Vol. 75, Num. 1, 1914, pàg. 1-41. DOI: 10.1007/BF01564521.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Gordan» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Fisher, C.S. «Gordan, Paul Albert». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 juny 2017].