Nacionalisme (música)

El Nacionalisme en música es refereix a l'ús de materials que són reconeguts com a nacionals. Per exemple, l'ús directe de la música tradicional, i l'ús de melodies, ritmes i harmonies inspirats per aquesta. El nacionalisme també inclou l'ús del folclore com a base d'obres programàtiques o òperes.

Generalment es relaciona el nacionalisme amb el romanticisme musical de mitjan segle xix, però hi ha proves del nacionalisme tant als inicis com a finals del segle xviii. El terme també s'usa sovint per a descriure la música regional del segle xx, sobretot de Llatinoamèrica. Fins molt recentment, el nacionalisme musical del segle xix ha estat considerat com una reacció contra el "domini" de la música romàntica alemanya.

Països sovint relacionats amb el nacionalisme musical són Rússia (Mikhaïl Glinka i el Grup dels Cinc), Bohèmia (Bedřich Smetana i Antonín Dvořák), Noruega (Edvard Grieg), Finlàndia (Jean Sibelius), Catalunya (Isaac Albéniz i Enric Granados), Regne Unit (Edward Elgar i Frederick Delius) i els Estats Units (Horatio Parker i Edward Mac Dowell).

Fonts

• Apel, Willi. 1968. Harvard Dictionary of Music. Boston: Harvard UP.
• Grout, Donald J. 1960. A History of Western Music. Nova York: Norton.
• Stolba, K. Marie. 1990. The Development of Western Music: A History. Dubuque, Iowa: Wm. C. Brown, Inc.
• Taruskin, Richard. N.D. Nationalism, Grove Music Online ed. L. Macy (accés el 8 de desembre de 2005)