Període Nanboku-chō

Història del Japó
	;
	Paleolític (35.000–14.000 aC; Període Jōmon (14.000-400 aC); Període Yayoi (400 aC-250 dC); Període Yamato (250-710); – Període Kofun (250-538); – Període Asuka (538-710); Període Nara (710-794); Període Heian (794-1185); Shogunat Kamakura (1185–1333); – Restauració Kemmu (1333–1336); Shogunat Ashikaga (1336–1573); – Període Nanboku-chō (1336–1392); – Període Sengoku (1477-1573); Període Azuchi-Momoyama (1568–1603); – Període del comerç Nanban; Període Edo (1603–1868); – Bakumatsu (1853-1867); Període Meiji (1868–1912); – Restauració Meiji (1866-1869); Període Taishō (1912–1926); – Japó en la 1a Guerra Mundial (1914-1917); Període Shōwa (1926–1989); – Expansionisme japonès; – Japó ocupat (1945–1952); – Japó postocupat; Període Heisei (1989-2019) ; – Dècada perduda (1991–2000); Període Reiwa (des del 2019);

Capitals de les Corts durant l'era Nanobukchō (Kioto al Nord, Yoshino al Sud).

El període Nanbokuchō (南北朝時代, Nanbokuchō-jidai, conegut també com l'era de les Corts del Nord i del Sud) és un període de la història del Japó, que abastà des de 1336 fins a 1392, en els primers anys de l'era Muromachi. En aquest període, estaren en conflicte dues Corts Imperials, el del Nord, establert per Ashikaga Takauji en Kioto, i la del Sud, establert per l'Emperador Go-Daigo en Yoshino.^[1]

Durant el conflicte, la Cort del Sud va tractar d'ocupar la capital de la Cort del Nord en diverses ocasions durant un període de 50 anys, no obstant això aquest objectiu causà un desgast ràpid de les forces del sud sobre les forces del nord, que estaven protegits pel shogunat Ashikaga.

Finalment, en 1392, l'Emperador Go-Kameyama de la Cort del Sud, va cercar la reconciliació de les parts i decidí abdicar a favor de l'emperador Go-Komatsu de la Cort del Nord. Després d'aquesta reunificació, els emperadors de la Cort del Nord es perpetuaren en el poder i van deslegitimar als emperadors de la Cort del Sud que havien governat; no obstant això, en 1911 es va decidir reconèixer als emperadors del sud com legítims i als emperadors del nord com pretendents, pel fet que els emperadors del sud posseïen els tresors sagrats durant aquest conflicte.

Emperadors de la Cort del Sud (legítims)

Emperadors de la Cort del Nord (pretendents)

Emperador Kōgon (1331 – 1333)
Interregne (1333 – 1336)
Emperador Kōmyō (1336 – 1348)
Emperador Sukō (1348 – 1351)
Interregne (1351 – 1352)
Emperador Go-Kōgon (1352 – 1371)
Emperador Go-En'yū (1371 – 1382)
Emperador Go-Komatsu (1382 – 1412, legítim des de 1392)

Referències

↑ Sansom, George. A History of Japan, 1334–1615 (en anglès). Stanford University Press, 1961, p. 22, 42. ISBN 0804705259.

Bibliografia

Kenneth Alan Grossberg: Japan Renaissance. The Politics of the Muromachi Bakufu. Harvard University Press, Massachusetts 1981 (en inglés)
John Whitney Hall: Das japanische Kaiserreich. Fischer Weltgeschichte, Frankfurt am Main 2003 (en alemán)
Pierre Francois Souyri: The World Turned Upside Down. Columbia University Press, New York 2001
H. Paul Varley: Imperial Restoration in Medieval Japan. Columbia University Press, New York 1971

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Període Nanboku-chō

[1] Sansom, George. A History of Japan, 1334–1615 (en anglès). Stanford University Press, 1961, p. 22, 42. ISBN 0804705259.

[1]