Nashla Bogaert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNashla Bogaert
Biografia
Naixement11 maig 1986 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
San Francisco de Macorís (República Dominicana) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat2006 Modifica el valor a Wikidata –

Lloc webnashlabogaert.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2265898 Allocine: 620533 Allmovie: p805962 TMDB.org: 232262
Twitter (X): nashlabogaert Instagram: nashlabogaert Modifica el valor a Wikidata

Nashla Bogaert Rosario (San Francisco de Macorís, 11 de maig de 1980) és una actriu, ballarina i presentadora de televisió dominicana. És reconeguda pels seus papers en les pel·lícules ¿Quién Manda? (2013), Código Paz (2014), Reinbou (2016), i Hotel Coppelia (2020).

Bogaert es coproductora de Dominicana's Got Talent, la versió dominicana del format televisiu de telerealitat britànic Got Talent de Simon Cowell.

Biografia[modifica]

Bogaert va néixer a San Francisco de Macorís. Besneta de Libert Louis Bogaert (1866–1935), enginyer belga qui va emigrar a la República Dominicana i es va assentar a El Cibao (posteriorment nomenat Cònsol de Bèlgica), oriünd de Saint-Josse-ten-Noode, i es va casar amb Dolores de Jesús Román Grullón.[1][2] El seu pare va ser Alberto Bogaert (m. 2012) i la seva mare és Carmen Rosario Hazim.

Carrera[modifica]

En 2004, Nashla Bogaert va començar la seva carrera en la televisió dominicana en el popular programa sabatí de varietats "Divertido con Jochy" conduït pel comunicador social Jochy Santos, on es va destacar molt ràpidament aconseguint nivells importants de popularitat. La presentadora va renunciar en 2012.[3] Al costat d'un grup de presentadors com Luis Manuel Aguiló, Bolívar Valera (El Boli) i Hony Estrella va conduir de 2012 a 2014 com a presentadora i host de "Ahora Es" per Antena Latina.

Des de 2006 és actriu de cinema i de teatre.

Vida personal[modifica]

A l'agost de 2013, Bogaert es va casar amb l'actor, director de pel·lícula i músic argentí-dominicà David Maler, fill de l'artista argentí Leopoldo Maler.[4][5]

PPremis i nominacions[modifica]

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Any Pel·lícula Personatge Director
2006 Viajeros Romelia Carlos Bidó
2007 Yuniol Carmen Alfonso Rodríguez
2008 Enigma Laura Robert Cornelio
2009 Cristiano de la Secreta Débora Archie López
2013 ¿Quién manda? Natalie Ronni Castillo
2014 Código Paz Laura Pedro Urrutia
2015 Ladrones María Elena Joe Menendez
2015 La Gunguna La Maeña Ernesto Alemany
2016 Todos los Hombres son Iguales Yoli Manuel Gómez Pereira
2016 Reinbou Inma Andrés Curbelo y David Maler
2017 Colao Laura Matos Frank Perozo
2017 Todas las Mujeres son Iguales Yoli David Maler
2018 Trabajo sucio Claribel David Pagán
2018 Lo que siento por ti Diana Raúl Camilo
2020 Nadie muere en Ambrosía Bocanegra Héctor Valdez
2020 No es lo que parece Valeria David Maler
2020 Hotel Coppelia Gloria José María Cabral

Referències[modifica]

  1. Espinal Hernández, Edwin Rafael. «Inmigrantes y adelantos tecnológicos (3 de 7)» (en español). Instituto Dominicano de Genealogía, 05-05-2012. Arxivat de l'original el 7 de maig de 2014. [Consulta: 7 maig 2014].
  2. Llenas, Alejandro. Andrés Blanco Díaz. Apuntes históricos sobre Santo Domingo (en español). Santo Domingo: Archivo General de la Nación, 2007. ISBN 978-9945-020-27-4 [Consulta: 7 maig 2014].  Arxivat 2014-05-17 a Wayback Machine.
  3. Peguero, José. «Nashla Bogaert sale de Divertido con Jochy para irse al medio día con Aguiló», 17-02-2012. [Consulta: 6 desembre 2016].
  4. «La historia de David Maler, el esposo de Nashla» (en español). Casa de Campo, La Romana: MásVIP, 23-08-2013. Arxivat de l'original el 21 de maig de 2014. [Consulta: 21 maig 2014].
  5. «Boda de Nashla Bogaert causa revuelo» (en español). Imágenes Dominicanas, 24-08-2013. [Consulta: 21 maig 2014].
  6. «Nashla Bogaert, nominada para los premios Platino». [Consulta: 6 desembre 2016].
  7. «Nashla Bogaert gana premio del público en Premios Platino». [Consulta: 6 desembre 2016].
  8. DGCINE «Ganadores Premios La Silla 2015». [Consulta: 6 desembre 2016].

Enllaços externs[modifica]