Nazla
| نزلة | ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Part del municipi de Jabalia | ||||
| Organització política | ||||
| Governació | Gaza Nord | |||
Nazla, també transcrit al-Nazlah, Nazle, Annazla o en-Nuzleh[1] —en àrab النزلة, an-Nazla— és una vila palestina de la governació de Gaza Nord de la Franja de Gaza. Antigament era un municipi, però es va fusionar amb la propera ciutat de Jabalia.[2] Nazla es troba a pocs quilòmetres al nord de Gaza.
Història[modifica]
Nazla ha estat identificada com el lloc de la vila romana d'Orient d' Asalea (Ασαλέα en grec).[3][4] Durant aquest període Asalea pertanyia a la ciutat de Gaza.[3] Una cèlebre figura cristiana de la Gaza romana d'Orient fou Alafió d'Asalea qui va ser conegut per piadós i va ser una de les primers missioners que va ajudar a difondre el cristianisme a la zona.[5] En el mapa de Madaba del segle vi Asalea és marcada per tres torres, una porta i un segment de muralla.[6]
Època otomana[modifica]
En 1863 l'explorador francès Victor Guérin va visitar la vila, que tenia 150 habitants.[7] Una llista de localitats otomanes de 1870 va mostrar que Nazla tenia 114 cases i una població de 414 habitants, tot i que el recompte de la població va incloure només als homes.[8]
En 1883 el Survey of Western Palestine del Fons per l'Exploració de Palestina va descriure Nazla com un «petit llogaret» i un suburbi de Jabalia. A l'est de Nazla hi havia un pou.[9]
Època del Mandat britànic[modifica]
Al cens de Palestina de 1922 realitzat per les autoritats del Mandat Britànic, Nazla tenia una població de 694 habitants, tots musulmans,[10] incrementats en el cens de 1931 a 944, encara tots els musulmans, en 226 cases[11]
En el cens de 1945 Nazla tenia una població de 1.330 habitants, tots musulmans,[12] amb 4,510 dúnams de terra, segons l'enquesta oficial de terra i de població.[13][14] D'aquests, 36 dúnams eren per als cítrics i plàtans, 547 per a les plantacions i terres de regadiu, 1.141 per als cereals,[15] mentre que 24 dúnams eren de sòl edificable.[16]
1948 i després[modifica]
Durant el govern egipci després de la guerra araboisraeliana de 1948, Nazla era una de les sis localitats per establir un consell de vila per administrar els seus assumptes. Israel va ocupar la franja de Gaza durant la Guerra de Sis Dies el 1967.[17][18] En els anys 1970 i 1980, Israel va desenvolupar projectes de construcció a Nazla, que ofereix subsidis a famílies de refugiats palestins per reassentar-s'hi.[19]
Referències[modifica]
- ↑ significa assentament o caseriu segons Palmer, 1881, p. 361
- ↑ Roy, 1995, p. 16
- ↑ 3,0 3,1 Bitton-Ashkelony and Kofsky, 2004, p. 45[Enllaç no actiu]
- ↑ Kaswalder, 2002, p. 287.
- ↑ Bingham, 1834, p. 137
- ↑ 114. Asalea - (al-Nazlah). Franciscan Cyberspot quoting Michael Avi-Yonah, The Madaba Mosaic Map (1954).
- ↑ Guérin, 1869, p. 177
- ↑ Socin, 1879, p. 158
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 236
- ↑ Barron, 1923, Table V, Sub-district of Gaza, p. 8
- ↑ Mills, 1932, p. 5
- ↑ Govern de Palestina, Departament d'Estadística, 1945, p. 32
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 46
- ↑ Nazla Profile. Jerusalem Media and Communications Center. 2007-02-09.
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 88
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 138
- ↑ Shahwan, 2003, p. 41
- ↑ Dishon, 1973, p. 457
- ↑ United Nations. Yearbook of the United Nations 1987. (1992). p. 340.
Bibliografia[modifica]
- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Bingham, J. Origines Ecclesiasticæ: Or, The Antiquities of the Christian Church, and Other Works, of the Rev. Joseph Bingham ; with a Set of Maps of Ecclesiastical Geography, to which are Now Added, Several Sermons, and Other Matter, Never Before Published. 7. William Straker, 1834.
- Bitton-Askeloni, Bruria; Kofsky, Arieh. Christian Gaza In Late Antiquity. BRILL, 2004. ISBN 978-90-04-13868-1.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883.
- Dishon. Middle East Record 1968. 4. John Wiley & Sons, 1973. ISBN 0470216115.
- Govern de Palestina, Departament d'Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1869.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Roy, Sara M.. The Gaza Strip: The Political Economy of De-Development. Institute for Palestine Studies, 1995. ISBN 0887282601.
- Shahwan, Usama Salim. Public Administration in Palestine: Past and Present. University Press of America, 2003. ISBN 0761826882.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
Enllaços externs[modifica]
- Welcome To Nazla
- Survey of Western Palestine, Map 19: IAA, Wikimedia commons
