Nefoscopi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Nefoscopi de graella de 1905.
Mirall d’un nefoscopi amb la rosa dels vents marcada.

Un nefoscopi[1] és un instrument meteorològic que permet esbrinar, per observació visual, la direcció de moviment dels núvols i la seva velocitat angular.[2][3]

Fou inventat pel pare escolapi italià Filippo Cecchi el 1859.[4][5]

El jesuita Carl Braun va inventar un altre tipus de nefoscopi el 1865.[6]

Descripció[modifica]

El nefoscopi de Filippo Cecchi constava d’un cercle de metall amb la rosa dels vents marcada a la vora. Al centre del disc hi havia un mirall giratori. El conjunt disc de metall/mirall reposava sobre tres visos regulables. A la vora del disc hi havia una pínula amb un cercle graduat per a apuntar els núvols observats. El cercle de la pínula permetia mesurar l’angle determinat per l’elevació dels núvols.[7]

Variants[modifica]

  • Nefoscopi de Besson. Anomenat de pinta.[8][9]
  • Nefoscopi de mirall. Ideat per Carl Gottfrid Fineman.[10]
  • Nefoscopi de graella, xarxa o retícula.
  • Nefoscopi de Mikhail Pomortsev (1894).

Referències catalanes[modifica]

  • Frederic Faura. Inventor d'un instrument per a detectar huracans, que va anomenar "ciclonoscopio de las Antillas".[11]
  • Josep Algué i Sanllehí.[12][13] Aquest jesuita fou un gran estudiós del núvols, especialment al seu observatori de Filipines. En l'obra Las nubes en el archipiélago filipino, va tractar els nefoscopis amb prou detall. I descrigué un nefoscopi de refracció de construcció pròpia. Alguns dels temes exposats són els següents:
    • Nefoscopi Cecchi
    • Nefoscopi de Carl Gottfrid Fineman
      • universal
      • de marina
    • Nefoscopi Abbe
    • Nefoscopi Marvin
    • Nefoscopis de refracció
      • Vetin
      • Ekholm
    • Nefoscopi de refracció de construcció pròpia
    • Concepte dels nefoscopis de reflexió complets
    • Altres nefoscopis esmentats en l'obra del P. Algué.
      • 1846. G. Aimé.
      • 1855. Stevenson
      • 1864. Braun
      • 1877. Lins.
      • 1880. Clement Ley.
      • 1881. Celso Fornioni (nefodoscopio). Segons una altra referència, el nefoscopi Fornioni era un instrument portàtil de 15 centímetres de diàmetre.[14]
      • 1884. Cory .
      • 1886. Francis Galton[15] i Richard Strachey
      • 1886. P.Garnier.
      • 1887. Cleveland Abbe.
      • 1891. Sprung.

Servei Meteorològic de Catalunya[modifica]

Al final de la guerra civil espanyola, aquest servei fou suprimit i tot el seu material fou requisat, inclosos arxius públics i documents privats. Algunes instal·lacions, inclosa la peanya de marbre del nefoscopi Besson emprat en les observacions del Servei, foren destruïdes.[16]

Referències[modifica]

  1. DCVB: Nefoscopi.
  2. Sir Norman Lockyer. Nature. Macmillan Journals Limited, 1874, p. 473–. 
  3. Accademia olimpica d'agricultura, scienze, lettere ed arti, Vicenza. Atti del Accademia olimpica di Vicenza, 1873, p. 255–. 
  4. Atti Della Fondazione Giorgio Ronchi Anno LIX N.6. Lucia Ronchi, p. 891–. GGKEY:3ZTKX8QLFPS. 
  5. Ecured. Nefoscopio.
  6. Carl Braun: Das Nephoscop. Instrument zur Bestimmung der Richtung und der Geschwindigkeit des Windes in höheren Regionen. Wigand, Leipzig 1865
  7. Nefoscopi de Filippo Cecchi.
  8. G. Oscar Villeneuve. Glossaire de météorologie et de climatologie. Presses Université Laval, 1980, p. 299–. ISBN 978-2-7637-6896-0. 
  9. MichaelAllaby-Fact on File. Encyclopedia of Weather and Climate. Bukupedia, 21 abril 2007, p. 316–. ISBN 978-0-8160-6350-5. 
  10. Steven Neil Toleikis; Andrew Weaver; KnowledgeQuest Associates Destination Discovery : the Weather Zone : a Science Teaching Kit. KnowledgeQuest Associates, 2005, p. 94–. ISBN 978-0-9739751-0-9. 
  11. Antonio Gil Olcina; Jorge Olcina Cantos Tratado de climatología. Universidad de Alicante, 1 juny 2017, p. 53–. ISBN 978-84-9717-519-7. 
  12. Joan Garrabou. Presència catalana a les Filipines. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 24–. ISBN 978-84-8415-024-4. 
  13. Las nubes en el archipiélago filipino. José Algué, S.J.
  14. [1]</ref L'Agricoltura coloniale. Anno X. 1916.
  15. Report of the Board of Regents. The Institution, 1800, p. 220–. 
  16. Institut d'Estudis Catalans; Publicacions generals; Batlló, Josep 1939, els núvols confiscats : relat d'Eduard Fontserè sobre els últims dies del Servei Meteorològic de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 10 gener 2018, p. 61–. ISBN 978-84-9965-390-7. 

Vegeu també[modifica]