Negrón

Església de Sant Antoni de Pàdua

Negrón és un llogaret de Vallanca, municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús. En 1792, el botànic Antoni Josep Cavanilles i Palop en mencionava 30 veïns,[1] però la gran majoria de la seva població va emigrar a Barcelona o València durant el segle xx, quedant actualment menys d'una desena d'habitants.[2]

Llocs d'interès[modifica]

Chopo de Negron
  • Església de Sant Antoni de Pàdua. Situada al llogaret de Negrón, és una petita i senzilla construcció de nau única amb arcs diafragmàtics de pedra incomplets, del 1700. El seu exterior és també d'una simplicitat franciscana: portalada de llinda i petit campanar construït el 1952, substituint l'antic. Des del 1868 l'ermita de Negrón va esdevenir església parroquial, amb un rector depenent de l'església mare de Vallanca.[3] Fou espoliada durant la Guerra Civil espanyola.[4]
  • Cementiri municipal, amb la inscripció més antiga datada en 1922.
  • Font de Negron, amb un ampli frontis triangular i un abeurador.
  • Font del Canalón, o Font del Chopo, font que es troba als peus del Pinar, enfront del llogaret.
  • Chopo de Negrón, àlber de 250 anys, es troba a la Font del Canalón, un dels quatre supervivents del reportatge de 1914 de Rafael Janini i Janini Algunos árboles y arbustos viejos de la provincia de Valencia.[5]
  • Carrasca de Negrón, alzina morta de 400 anys, es troba a la Hoya Tomás, partida de Somonegrón, arbre catalogat com a monumental de la Comunitat Valenciana amb referència 1631.40° 2′ 4.6″ N, 1° 21′ 40.18″ E / 40.034611°N,1.3611611°E / 40.034611; 1.3611611.[6]

Referències[modifica]

  1. Cavanilles i Palop, Antoni Josep. Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y frutos del reyno de Valencia (en castellà). vol.2. Imprenta Real, 1797, p. 74. 
  2. Institut nacional de estadística [Enllaç no actiu]
  3. Font: Raúl Eslava Blasco: Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7. Pp. 89-96.
  4. Alfredo Sánchez Garzón, Del Paisaje, Alma del Rincón de Ademuz (II parte), 2008, p. 377.
  5. «Cuatro árboles centenarios fotografiados en 1914» (en castellà). ABC, 21-12-2013. [Consulta: 18 agost 2015].
  6. ORDE 22/2012, de 13 de novembre, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual es publica el Catàleg d'arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana amb ref 1413.40° 2′ 4.6″ N, 1° 21′ 40.18″ E / 40.034611°N,1.3611611°E / 40.034611; 1.3611611 [2012/10729]. Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient. 

Bibliografia[modifica]

  • (castellà) Eslava Blasco, Raúl: Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7