Nergal
  | |
| Tipus | déu |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia sumèria |
| Dades | |
| Sexe | home |
| Ocupació | deïtat de la mort |
| Família | |
| Cònjuge | Ereixkigal |
| Mare | Ninlil |
| Pare | Enlil |
| Germans | Ninurta |
| Altres | |
| Equivalent | Melcart |
En la mitologia sumerobabilònica, Nergal (𒀭𒄊𒀕𒃲) és el rei de l'infern i espòs d'Ereixkigal, segon fill d'Enlil i Ninlil, i podria ser el segon governant de Kur (el món dels morts) amb Ereshkigal; a l'inframón tenia un palau on rebia homenatge dels que el visitaven. El lloc principal de culte era Kutha.
Atributs[modifica]
Nergal és el déu de la guerra, la pestilència i l'inframón però també el de la posta de sol.[1] Se l'anomena "el furiós" o "el qui crema" pel seu caràcter destructiu. Es relaciona amb el planeta Mart i amb el desert.[2][3]
Evolució[modifica]
Al final del període imperial babiloni Nergal es va barrejar amb Ninurta. Va ser adorat dins l'àmbit hel·lènic fins i tot després de l'adveniment del cristianisme,[4] creença que el va dotar de tints demoníacs.[5]
Nergal i la catàbasi[modifica]
Existeix un cert sincretisme en els mites de Nergal i altres figures que protagonitzen catàbasis o baixades als inferns. En la història més coneguda, Ereixkigal rep una ofensa de Nergal i exigeix que baixi a l'infern per demanar-li disculpes. Aquest accepta però es fa acompanyar de diversos dimonis poderosos i acaba amenaçant la vida d'Ereixkigal. Ella li suplica clemència a canvi de casar-se amb ell i compartir el seu poder a l'inframón. Llavors ell com a consort passa temporades amb la seva muller a sota terra i d'altres al món dels vius, en una associació amb els cicles de la natura que en altres mites té a veure amb Inanna i Dumuzi o amb Namtar.
Referències[modifica]
- ↑ Zolyomi, Gabor (2010). "Hymns to Ninisina and Nergal on the Tablets Ash 1911.235 and Ni 9672" dins Your Praise Is Sweet: A Memorial Volume for Jeremy Black from Students, Colleagues, and Friends. London: British Institute for the Study of Iraq. pp. 413–428
- ↑ Munnich, Maciej M.. The God Resheph in the Ancient Near East. Tubingen, Germany: Mohr Siebeck, 2013, p. 62–63.
- ↑ Zolyomi, Gabor. "Hymns to Ninisina and Nergal on the Tablets Ash 1911.235 and Ni 9672" in Your Praise Is Sweet: A Memorial Volume for Jeremy Black from Students, Colleagues, and Friends. Londres: British Institute for the Study of Iraq, 2010, p. 413–428.
- ↑ E. Lipiński, Dieux et déesses de l'univers phénicien et punique, Louvain, 1995, p. 242-243
- ↑ Encyclopædia of Religion and Ethics, Volume 6 – edited by James Hastings, John Alexander Selbie, Louis Herbert Gray – p.645