Nicolau Borràs de Passatemps

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaNicolau Borràs de Passatemps
Biografia
Naixement Santa Maria del Camí
Mort 1662
Activitat
Ocupació Sacerdot
Modifica les dades a Wikidata

Nicolau Borràs (Santa Maria del Camí, Mallorca, s. XVII-1662) va ser un prevere i benefactor social.

Pertanyia a la família dels Borràs de Passatemps que havien adquirit la possessió de Son Borràs, situada a la comarca de Passatemps, a partir de l'any 1541. Va ser prevere beneficiat de la vila.[1] Se l'anomenava mossènyer, títol que no rebien els altres capellans. El 1626 consta que adquirí una casa i una tanca de terra de dues quarterades i mitja, entre el camí que va a la Rectoria i el Camí de Muro.[2]

El llegat de mossènyer Nicolau Borràs[modifica]

A la seva mort instituí un llegat social model, o Manda Pia, reglamentat per ell mateix, dedicat a ajudar els pobres de la vila. Els béns que aportà foren les cases, celler i vaixella per fer vi, amb una tanca de dues quarterades i tres quartons de terra. Els marmessors havien de ser el rector i els jurats de la universitat. El producte dels seus béns s'havia d'invertir entre los pobres més necessitats de dita parròquia de Santa Maria per calsar, vestir y son sustent o comprant algunes peses de burell o estamenya. El rector cada any havia d'elegir quatre pobres i aquests elegien l'almoiner que havia de cobrar les rendes de les propietats, però aquest no podia fer les distribucions sense l'ordre del rector i els jurats. L'almoiner podia rebre cada any 5 lliures per la seva feina.

Les cases de mossènyer Nicolau Borràs tenien la façana principal al carrer de la Rectoria (avui carrer Rector Caldentey) i la tanca s'estenia fins al camí de Muro, confrontant amb la Plaça de la Vila i el camí de Sant Jordi, fins al carrer de la Revolta. En l'actualitat aquest espai, tot i estar urbanitzat, encara és conegut com a sa Tanca. Les cases de mossènyer Nicolau Borràs el 1676 es dedicaren a rectoria i el 1862 a residència de les Germanes de la Caritat.

Els terrenys de sa Tanca es varen anar urbanitzant, donant pas als carrers de Rector Castanyer (carrer de sa Tanca) i del Sòl. L'any 1672 es vengueren 23 trasts que comportaven un cens anual de 35 lliures i 16 sous. El 1792 es posava en venda la part restant que donaria lloc als carrers Nou i de sa Revolta.

La vinya s'arrendava de dos en dos anys en encant públic. mitjançant una crida. El 1798, degut als decrets de "mans mortes", la vinya es posà a la venda, migpartida en 10 porcions.

Les almoines de la Manda Pia[modifica]

El mateix any de la mort de Mn. Borràs es repartiren 64 lliures i 13 sous per roba. Els almoiners havien de ser persones amb recursos per tal que els seus béns servissin de fiança. Cada dos anys els almoiners, 4 jurats i 4 pobres retien comptes. En els llibres conservats hi ha la llista de pobres amb els noms, llinatges i malnoms. El 1719-20 els beneficiaris foren 270 persones. Quan eren vergonyants no es feia constar el nom. A vegades es lliuraven aliments, medecines o altres objectes. La darrera reunió registrada dels marmessors va ser el 29 d'abril de 1850, però els ajuts es mantengueren almenys fins al 1857. La institució havia perdurat 195 anys.

Notes[modifica]

  1. Capó, Josep. La vila de Santa Maria del Camí. Palma: Gràfiques Miramar, 1985. ISBN 84-398-3634-1. 
  2. Capó, Josep. La vila de Santa Maria del Camí. Palma: Gràfiques Miramar, 1985, p. 47. ISBN 84-398-3634-1...