Nicèfor Brienni el Vell
Nom original | (el) Νικηφόρος Βρυέννιος ο πρεσβύτερος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle XI Edirne (Imperi Romà d'Orient) |
Mort | 1095 (Gregorià) Edirne (Imperi Romà d'Orient) |
Estrateg | |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit romà d'Orient |
Família | |
Pare | Nicèfor Brienni |
Germans | Joan Brienni |
Nicèfor Brienni fou un famós general romà d'Orient que es va revoltar contra l'emperador Miquel VII Ducas i es va proclamar emperador a Dirràquion el 1077.
En l'Alexíada, la historiadora Anna Comnena el descriu com «un guerrer consumat que descendia d'un dels llinatges més il·lustres [i] destacava per la seva grandària, la seva cara formosa, el seu enteniment, que era superior al dels seus contemporanis, i la força dels seus braços, qualitats que el feien mereixedor d'exercir l'imperi».[1]
Encara que tenia el poble al seu favor, va sorgir un tercer pretendent, Nicèfor Botaniates, que tenia el suport del clergat i de l'aristocràcia i va aconseguir prendre el poder sota el nom de Nicèfor III Botaniates.
Aquest va enviar forces contra Nicèfor Brienni dirigides per Aleix Comnè (més tard emperador). Brienni fou derrotat i fet presoner prop de Calàbrie, a Tràcia, i encara que fou tractat amablement al començament, Boril, un dels cortesans de l'emperador Nicèfor, el va fer cegar.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Comnena, A. «Alexíada». Viquitexts, 2021-2024.