Vés al contingut

Nikolai Iàkovlevitx Sonin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNikolai Iàkovlevitx Sonin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Николай Яковлевич Сонин Modifica el valor a Wikidata
22 febrer 1849 Modifica el valor a Wikidata
Gubèrnia de Tula Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 1915 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou
Universitat de Varsòvia
Universitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSobre la integració de les equacions amb derivades parcials de segon ordre Modifica el valor a Wikidata (1874 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiNikolai Bugàiev Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia de Ciències de Rússia (1893–)
Universitat de Varsòvia (1872–1893) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Nikolai Iàkovlevitx Sonin (Gubèrnia de Tula, 22 de febrer de 1849 - Moscou, 14 de febrer de 1915 (Julià)) rus: Никола́й Я́ковлевич Со́нин va ser un matemàtic rus, conegut pels seus treballs sobre polinomis ortogonals.[1]

Vida i Obra

[modifica]

Sonin va fer els seus estudis secundaris i universitaris a Moscou, i es va graduar en la seva universitat el 1872. A partir d'aquesta data va ser professor de la universitat de Varsòvia. El 1874 va obtenir a Moscou el seu doctorat amb una tesi dirigida per Nikolai Bugàiev. El 1892 va ser escollit membre correspondent de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg i, l'any següent, es va traslladar a aquesta ciutat on va ser professor de la universitat, superintendent del districte educatiu, membre del consell ministerial d'educació pública i president del seu comitè curricular.[2]

Va ser un continuador de la tasca de Laguerre, estudiant els polinomis ortogonals i demostrant-ne moltes propietats característiques;[3] per això, a vegades, se'ls denomina "polinomis de Laguerre-Sonin".[4] També va fer importants contribucions en la teoria de les funcions especials, fonamentalment en l'estudi de les funcions de Bessel.[5]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]