Nikon F2
  | |
| Marca | Nikon |
|---|---|
| Tipus | càmera rèflex d'una òptica |
| Objectiu de càmera | |
| Muntura d'objectiu | Muntura Nikon F |
| Enfocament | |
| Visor | Intercanviable |
| Àrea d'enfocament | enfocament manual |
| Exposició, Obturador, Enregistrament | |
| Obturador | obturador de pla focal |
| Modes de disparament | Manual |
| Temps d'exposició | 10 (màxim) 1/2000 (mínim) |
| Pel·lícula fotogràfica | 35 mm |
| Sensibilitat ISO | 100 (6-6.400) |
| Característica | |
| Font d'energia | bateria elèctrica, LR44, SR44 |
| Flaix | Sòcol |
| Mida | 65 ( ) × 152,5 ( ) × 102 ( ) mm |
| Pes | 627 g |
| Cronologia | |
| Data de comercialització | 1971 |
| Data de fi de disponibilitat | 1980 |
| Lloc de producció | Japó |
Sèrie sèrie Nikon F ← Nikon F Nikon F3 → | |
La Nikon F2 és una càmera reflex que utilitza pel·lícula de 35 mm. Va ser produïda, de 1971 a 1980, per la companyia japonesa Nippon Kogaku K. K (filial de Nikon des de 1988). La càmera utilitza un obturador de pla focal horitzontal equipat amb cortines de titani que ofereixen una velocitat d'obturació màxima d'1/2000 de segon, i ofereix una sincronització de flaix a 1/80 s.[1]
Estava disponible a la venda en color negre amb parts cromades, o tota en negre.
Descripció[modifica]
La F2 va ser el segon model d'una llarga llista de la sèrie Nikon F de nivell professional. Aquesta línia de productes comença amb la Nikon F (produïda de 1959 a 1974). Li succeiran, com en una dinastia, les grans de la marca: F3 (1980 - 2001), F4 (1988 - 1996), F5 (1996 - 2005) i F6 (2004 - 2020).[2]
La F2 va ser la darrera càmera professional Nikon amb una carcassa totalment mecànica. Basada en el mateix principi modular que la seva predecessora, la F2 ha estat capaç de mantenir-se fins ara, a la part superior de la jerarquia gràcies al seu cos mecànic i el visor intercanviable. El DP-1, visor estàndard a la seva sortida, va ser un visor FTN redissenyat. L'últim visor llançat el 1978 per a la F2, el DP-12 posseeix el nou acoblament AI d'obertura a la cèl·lula, amb els díodes del sensor d'exposició al visor, un rang de mesurament d'exposició fins a vuit segons, i una connexió amb el DS-12, un accessori per automatitzar el diafragma. Amb un simple conjunt d'accessoris, es passa d'una carcassa minimalista, purament mecànica i sense cèl·lula sensora, a una caixa automàtica amb control remot, que pot funcionar independentment, gràcies a una backpack de gran capacitat, i als sistemes d'activació automatitzats.[3]
Característiques[modifica]
[[Fitxer:Nikon F2 Module.jpg |miniatura|Parts de la Nikon F2]]Les seves característiques més destacades són:[4]
- Tipus de pel·lícula: 135 (35 mm)
- Mida de la imatge: 24 x 36 mm
- Velocitat de l'obturador: 10-1/1000 (sincronització de flaix a 1/80)
- Sensibilitat ISO de la pel·lícula: 6-6.400
- Bateria: 2 piles LR44 o SR44
- Visor intercanviable
Accessoris[modifica]
Particularment, la F2 ha estat sens dubte la càmera de Nikon professional amb més accessoris inclosos, dedicats específicament a aquest model. L'usuari tenia accés a:
- Cinc visors fotomètrics: DP-1, DP-2 i DP-3 No-AI i els DP-11 i DP-12 del 1978 per als nous objectius Ai. El DP-12, el més avançat, permetia el mesurament de llum de fins a vuit segons, ja que el temporitzador de l'autodisparador també es feia servir per a llargues exposicions per sobre del segon.[5]
- Tres unitats de servo diafragma: el DS-1 i DS-2 no AI, utilitzable amb els prismes DP-2 i DP-3, i el DS-12 de 1978 per al seu ús amb el prisma DP-12. Permetien el funcionament de la càmera en mode de prioritat d'obturació, accionant l'anell de diafragmes de l'objectiu.[6]
- Quatre visors específics, a més dels pentaprismes fotomètrics: visor esportiu, pentaprisma no fotomètric, el visor astrofotogràfic DW-2 i el visor plegable de cintura DW-1.
- Vint pantalles d'enfocament: gelat, clares, amb telèmetre o sense amb stigmomètres sobre tota la superfície del vidre o no, i de diferents grandàries, amb la configuració de la pantalla de TV, etc.[7]
- Dos motors: el MD-1, més endavant substituït pel MD-2 i MD-3. Aquests motors tenien, alhora, el seu propi sistema de subministrament d'energia, els disparadors amb cable, els intervalòmetres, etc.[8]
- Quatre respatllers diferents: un respatller datador, de gran capacitat (MF-1 250 fotos, i MF-2 750 fotos), a més d'un respatller 3 MF per al seu ús amb el motor MD-2 per permetre tensar la pel·lícula quan es rebobina cap enrere. També tenien el seu propi sistema de font d'alimentació, cassets de pel·lícula (AM-1, MZ-1 MZ-2) i equip de càrrega de cambra fosca.[9]
- Un sistema de flaix específic, a causa del flaix de muntatge especial en aquesta càmera (per sobre de la maneta de rebobinat) i sistemes de reflectors, fonts d'alimentació i accessoris especials a aquests centelleigs.[10]
La F2, amb carcassa totalment mecànica de notable disseny, alta fiabilitat i qualitat de fabricació, sovint és vista pels fotògrafs professionals i pels tallers de reparació com la més bella i millor dissenyada SLR mecànica, juntament amb la Pentax LX i la Olympus OM3. Continua sent, anys després de la fi de la seva fabricació, una màquina popular i apreciada pels aficionats.
Després de la F2, la F3 adoptarà l'automatisme de velocitat nadiu i el display de cristall líquid. A partir de la F4, els models seran autofocus.
Les Nikon de la sèrie F no posseeixen cap component en comú, exceptuat la utilització contínua de la muntura Nikon F.[2]
Estat actual[modifica]
A causa de la durabilitat de la F2, perquè se'n van fabricar moltes (816.000 unitats) i perquè les rèflex de pel·lícula s'han substituït en gran part per equivalents digitals en molts mercats, la F2 encara és relativament comú avui dia i està disponible al mercat de 2ª má a preus baixos—EUA. 200–400 $ [11]
La F2 s'ha convertit en una alternativa "assequible" i popular a les càmeres de la mateixa època, com ara les càmeres de la sèrie Leica M. Diversos fotògrafs moderns, com ara el youtuber Christopher Sturm (The Photo Dept.) assenyalen la durabilitat i fiabilitat de la F2 com un veritable contrapunt a la popular Leica M6. La F2 també es pot col·leccionar. Si es troba un cos i un visor F2 impecables amb números de sèrie compatibles amb la data, seran articles de col·leccionisme. La versió de cos negre del model F2AS, en condicions gairebé noves, pot superar els 1.100 dòlars a una subhasta.[12]
Referències[modifica]
- ↑ «Nikon F2 Cameras» (en anglès). Kenrockwell.
- ↑ 2,0 2,1 «Nikon F» (en anglès). Lens DB.
- ↑ «Nikon F2 History» (en anglès). MIR.
- ↑ «Nikon F2» (en anglès). Lens DB.
- ↑ «Nikon Interchangeable Prisms for F2 Series bodies - Index Page» (en anglès). MIR.
- ↑ «Nikon EE Aperture Control Attachment Unit DS-12» (en anglès). MIR.
- ↑ «Focusing Screens for Nikon F2 Series Bodies- Index Page» (en anglès). MIR.
- ↑ «Nikon Motor Drive Units - MD-1/MD-2/MD-3/MD-100 - Index Page» (en anglès). MIR.
- ↑ «Film Back for Nikon F2 Series bodies - Index Page» (en anglès). MIR.
- ↑ «Nikon F2 - Flash Units and/or Speedlights» (en anglès). MIR.
- ↑ «Nikon F2» (en anglès). Collecti blend.
- ↑ «Nikon F2AS Photomic» (en anglès). Collecti blend.
Bibliografia[modifica]
- Mengen, Paul. Magic Lantern Guides: Nikon Classic Cameras; F, FE, FE2, FA i Nikkormat F sèries. First Edition. Magic Lantern Guides. Rochester, NY: Silver Pixel Press, 1996. ISBN 1883403316
- Mengen, Paul. Magic Lantern Guides: Pentax Classic Cameres; K2, KM, KX, LX, M sèries, Spotmatic sèries. Magic Lantern Guides. Rochester, NY: Silver Pixel Press, 1999 ISBN 1883403537
- Keppler, Herbert. "Keppler's SLR Notebook: Good Grief! Three Series 1 70-210 Vivitar Zooms???" p. 35, 74. Modern Photography, volum 48, número 8; août 1984.
- Massey, David; Bill Hansen & Larry Hicks. KEH.com catalogue Volume 12, 2005. Atlanta, GA: KEH.com, 2005.
- Matanle, Ivor. Collecting and Using Classic SLRs. First Paperback Edition. New York, NY: Thames and Hudson, 1997 ISBN 0500279012
- Peterson, B. Moose. Magic Lantern Guides: Nikon Classic Cameras, Volume II; F2, FM, EM, FG, N2000 (F-301), N2020 (F-501), EL sèries. First Edition. Magic Lantern Guides. Rochester, NY: Silver Pixel Press, 1996 ISBN 1883403383
- Richards, Dan. "F Is For Family Tree" p 67. Popular Photography & Imaging, Volume 68 Número 11; novembre 2004.
- Schneider, Jason. "How The Japanese Camera Took Over" p. 56-57, 78, 86. Modern Photography, volum 48, número 7; juillet 1984.
- Schneider, Jason. "The Camera Collector: Four classic Japanese SLRs they made em put under glass for Modern's 50th Anniversary Party." p. 74-75, 91-92. Modern Photography, volum 51, número 5; mai 1987.
- Schneider, Jason. "A Half Century of The World's Greatest Cameres!" p. 56-59, 76, 124. Modern Photography, volum 51, número 9; setembre 1987.
- Schneider, Jason. "Bokeh: Splendor In The Glass" p. 60, 62-63. Popular Photography & Imaging, Volume 69, Número 3; mars 2005.
- Shell, Bob translator and Harold Franke. Magic Lantern Guides: Cànon Classic Cameres; A-1, AT-1, AE-1, AE-1 Program, T50, T70, T90. Sixth Printing 2001. Magic Lantern Guides. Rochester, NY: Silver Pixel Press, 1995 ISBN 188340326X
- Stafford, Simon i Rudi Hillebrand & Hans-Joachim Hauschild. The New Nikon Compendium: Cameres, Lenses & Accessories since 1917. 2004 Updated North American Edition. Asheville, NC: Lark Books, 2003 ISBN 1579905927
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikon F2 |
- (anglès) Gandy, Stephen. "Nikon F2 Dató"
- (anglès) Gandy, Stephen. "Nikon F2 High Speed 10 FPS"
- (anglès) Gandy, Stephen. "Nikon F2 Titanium"
- (anglès) Nikon F2 Professional Series SLR camera
- (anglès) Nikon EM informazioni Nikon Corp
- (francès) Photos et histoire des NIKON séries S et F Arxivat 2020-01-28 a Wayback Machine.