Nomina sacra
Nòmina sacra, és una locució llatina, plural de nomen sacrum que significa «noms sagrats». Aquest terme designa abreviatures de l'escriptura dels noms de Déu o dels títols d'ús comú a les sagrades escriptures en grec antic. Noms sagrats poden ser Déu, Senyor, Jesucrist, Fill, Esperit, David, Pare, el Salvador...[1]
A partir del segle ii, els nomina sacra en les inscripcions cristianes de vegades s'escurcen, donant lloc a seqüències de lletres gregues com IH (iota-eta), IC (iota-sigma), o IHC (iota-eta-sigma) de Jesús (en grec Iesous), i XC (khi-sigma), XP (khi-ro) i XPC (khi-ro-sigma) de Crist (Christos grec). Aquí «C» representa la forma «semilunar» de la sigma grega. Sigma també podria ser transcrit a l'alfabet llatí pel so, donant IHS i XPS[2]
Aquesta tradició també s'observa en els manuscrits de l'Antiga Núbia i l'Alfabet ciríl·lic.
Llista dels Nomina Sacra grecs
[modifica]| Nom | Paraula grega | Nominatiu (subjecte) | Genitiu (possessiu) |
| Déu | Θεός | ΘΣ | ΘΥ |
| Senyor | Κύριος | ΚΣ | ΚΥ |
| Jesús | Ἰησοῦς | ΙΣ, ΙΗΣ | ΙΥ, ΙΗΥ |
| Crist | Χριστὸς | ΧΣ, ΧΡΣ | ΧΥ, ΧΡΥ |
| Fill | Υἱός | ΥΣ | ΥΥ |
| Esperit | Πνεῦμα | ΠΝΑ | ΠΝΣ |
| David | Δαυὶδ | ΔΑΔ | |
| Creu | Σταυρός | ΣΤΣ | ΣΤΥ |
| Mare | Μήτηρ | ΜΗΡ, ΜΡ | ΜΡΣ |
| Pare | Πατήρ | ΠΗΡ, ΠΡ | ΠΡΣ |
| Israel | Ἰσραὴλ | ΙΗΛ | |
| Salvador | Σωτὴρ | ΣΗΡ | ΣΡΣ |
| Home | Ἄνθρωπος | ΑΝΟΣ | ΑΝΟΥ |
| Jerusalem | Ἱερουσαλήμ | ΙΛΗΜ | |
| Cel | Οὐρανὸς | ΟΥΝΟΣ | ΟΥΝΟΥ |
Referències
[modifica]
- ↑ Fuster, Joan. Les Constitucions del convent de Sant Josep de València (segle xvi). volum 11 de Fonts Històriques Valencianes. València: Universitat de València, 2002, p. 34. ISBN 9788437054322.
- ↑ Trobisch David,Text of the Earliest New Testament Greek Manuscripts, NTOA 31 (Goettingen 1996), 16-31