Nomina sacra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
IHS o JHS Cristograma del cristianisme occidental

Nòmina sacra, és una locució llatina, plural de nomen sacrum que significa «noms sagrats». Aquest terme designa abreviatures de l'escriptura dels noms de Déu o dels títols d'ús comú a les sagrades escriptures en grec antic. Noms sagrats poden ser Déu, Senyor, Jesucrist, Fill, Esperit, David, Pare, el Salvador...[1]

A partir del segle ii, els nomina sacra en les inscripcions cristianes de vegades s'escurcen, donant lloc a seqüències de lletres gregues com IH (iota-eta), IC (iota-sigma), o IHC (iota-eta-sigma) de Jesús (en grec Iesous), i XC (chi-sigma), XP (chi-ro) i XPC (Chi-Rho-sigma) de Crist (Christos grec). Aquí «C» representa la forma «semilunar» del sigma grega. Sigma també podria ser transcrit a l'alfabet llatí pel so, donant IHS i XPS[2]

Aquesta tradició també s'observa en els manuscrits de l'Antic Núbia i l'Alfabet ciríl·lic.

Llista dels Nomina Sacra grecs[modifica]

Nom Paraula grega Nominatiu (subjecte) Genitiu (possessiu)
Déu Θεός ΘΣ ΘΥ
Senyor Κύριος ΚΣ ΚΥ
Jesús Ἰησοῦς ΙΣ ΙΥ
Crist Χριστὸς ΧΣ ΧΥ
Fill Υἱός ΥΣ ΥΥ
Esperit/Fantasma Πνεῦμα ΠΝΑ ΠΝΣ
David Δαυὶδ ΔΑΔ
Creu/Estaque Σταυρός ΣΤΣ ΣΤΥ
Mare Μήτηρ ΜΗΡ ΜΗΣ
Pare Πατήρ ΠΗΡ ΠΡΣ
Israel Ἰσραὴλ ΙΗΛ
Salvador Σωτὴρ ΣΗΡ ΣΡΣ
Home Ἄνθρωπος ΑΝΟΣ ΑΝΟΥ
Jerusalem Ἱερουσαλήμ ΙΛΗΜ
Cel/Cels Οὐρανὸς ΟΥΝΟΣ ΟΥΝΟΥ

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nomina sacra
  1. Fuster, Joan. Les Constitucions del convent de Sant Josep de València (segle XVI). volum 11 de Fonts Històriques Valencianes. València: Universitat de València, 2002, p. 34. ISBN 9788437054322. 
  2. Trobisch David,Text of the Earliest New Testament Greek Manuscripts, NTOA 31 (Goettingen 1996), 16-31