Northrop P-61 Black Widow

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'aeronauNorthrop P-61 Black Widow
Northrop P-61 green airborne.jpg
Un P-61A-1NO del 419.º Esquadró de Combat Nocturn en vol (Anys 1940).
Tipus Caça Nocturn. Avió de reconeixement estratègic.
Fabricant Estats Units Northrop
Estat Estats Units d'Amèrica
Primer vol (XP-61) 26 de maig del 1942
En servei 1944. - 1952.
Estat Retirat.
Operador/s Estats Units USAAF
Construïts 742.
Cost unitari 190.000 $ EUA
Variants Northtrop F-15 Reporter
Modifica les dades a Wikidata

El Northrop P-61 Black Widow, fou un avió bimotor completament metàl·lic i amb dues cues que fou utilitzat com a caça nocturn per les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units a Europa, a la guerra del Pacífic i al Front del mediterrani durant la Segona Guerra Mundial. Fou el primer avió nord-americà operacional en ser dissenyat específicament per a utilitzar el radar en combat nocturn.[1]

Historial[modifica]

El P-61 fou considerat com un avió de caça nocturn molt efectiu, no obstant a Europa no va obtenir bones valoracions, ja que se li considerava un aparell lent i vulnerable als avions ràpids de la Luftwaffe i principalment per ser usat en operacions diürnes; en efecte i per cert, en ser comparat seu similar, el bimotor britànic de Havilland DH.98 Mosquito, aquest últim avió el superava en velocitat, maniobrabilitat i taxa d'ascens; però no en l'armament en el qual el P-61 era un veritable eriçó artillat;[2] fou destinat a tasques d'intercepció de les bombes voladores V-1, atac a nusos ferroviaris i emplaçaments enemics a partir de juliol de 1944.[3]

No obstant això, al Pacífic el P-61 tingué millor historial i un ús més versàtil en derrocar avions japonesos en missions nocturnes, atacs a bases i vaixells i missions de reconeixement. El P-61 va tenir moltes dificultats tècniques (principalment amb l'artilleria dorsal) que van ser esmenades en versions posteriors; però també tenia característiques de maniobrabilitat superiors en atac a vol rasant causa de la seva ranurament en les aletes i els seus alerons retràctils, les seves tripulacions el consideraven un avió mortal per l'enemic en combat nocturn.

Característiques[modifica]

Tancament de vista de la cabina de l'operador de radar d'un P-61 a la part posterior del fuselatge, Illes Mariannes, 20 de juliol del 1944.

El Northrop P-61 Black Widow va ser considerat un avió d'una grandària bastant poc usual per al tipus de missions per a les que fou concebut, la seva tripulació constava de tres homes, un pilot, 1 radarista i un artiller de cua. La disposició de la tripulació no era usual, ja que s'asseien en tàndem en diferents nivells per facilitar les operacions individuals de cada membre de la tripulació.[4] Amb un llarg empenatge de doble cua, amb dos timons de deriva unit a un ampli estabilitzador horitzontal, de disseny molt ergonòmic, el P-61 tenia una grandària i aspecte molt imponent.

Una de les característiques del Black Widow era la seva panoràmica i aerodinàmica cabina de vidre, tant a la part frontal com posterior, encara que el vidre del darrere era propens a les fissures en vols a alta velocitat. Posseïa flaps ranurats i alerons retràctils que li van conferir notables característiques de vol rasant. Generalment estaven pintats en negre mat o en color oliva suau. Com gairebé tots els avions de guerra nord-americans.

Després d'immediatament acabada la guerra es van cancel·lar les comandes a la Northrop i les unitats supervivents fouen retirades el 1952. Actualment alguns pocs exemplars s'exhibeixen en museus com el Museu Dayton d'Ohio.


Armament[modifica]

El seu armament era molt contundent, estava armat amb canons Hispano M2 amb visió de tret, muntats en el fuselatge inferior, a la zona dorsal comptava amb una torreta radiocontrolada de forma de semidom aplatat amb 4 metralladores de 12,7 mm, a més de 4 metralladores en fuselatge ventral amb sortida lateral de 20 mm i 4 bombes de 725 kg. Com aviònica, estava dotat d'un radar de recerca SCR-720 (AI Mk.X) situat al nas i un radar posterior d'alerta SCR-695. Tant l'artiller de cua com el radarista estaven dotats de visors òptics de visió nocturna.

Motor[modifica]

Estava armat amb dos motors radials Pratt & Whitney R-2800 Double Wasp de 18 cilindres de doble estrella. Dos R-2800-10 de 2.000 hp -65 de 2.00 hp i dos R-2800-73 de 2.800 CV.

Radar[modifica]

El Radar d'un P-61 Black Widow.

El model de producció del SCR-720A muntat a un transmissor de ràdio d'escaneig al nas de l'aeronau; en la manera de Intercepció Aèria, tenia una gamma de gairebé 8 km (5 milles). També podia funcionar com un dispositiu a l'aire, ajuda a la navegació, o en concert amb unitats FIB interrogador-responedor. L'operador de radar del XP-61, situat en el seu abast dirigia la unitat de seguir-los la pista, vectorització i dirigir el pilot a l'objectiu de radar a través de la instrucció oral. Un cop dins el rang, el pilot utilitzava un àmbit més petit integrat en el panell d'instruments principal de l'aeronau per fer el seguiment i tancament en l'objectiu

Ús civil[modifica]

Els avions sobrevivents fouen oferits a les agències governamentals civils, o declarats i posats a la venda al mercat comercial. Cinc fouen finalment posats registres civils

P-61B-1No, AAF Ser. No. 42-39419, havia estat tret per dificultats a Northrop durant la major part de la seva carrera militar, el govern va comprar l'aeronau al final de la guerra. Tenia el número NX30020 de registre civil assignat, s'utilitzava com a transport executiu, com un avió caça de proves de vol, i per a les proves amb equips de navegació avançada. Més tard fou comprat pels Jack Ammann fotogramètrics Enginyers, una empresa fotogràfica de mapatge a Texas; a continuació, el 1963, va ser venut a una companyia aèria petroliera i s'utilitza per a la lluita contra incendis forestals. No obstant això, es va estavellar mentre combatia un incendi el 23 d'agost de 1963, matant al seu pilot.

Operadors[modifica]

Estats Units Estats Units

Especificacions[modifica]

Els plànols d'un P-61B Black Widow

Característiques generals[modifica]

  • Tripulació: 2 o 3, pilot, operador de radar, i artiller opcional.
  • Longitud: 20,12 m
  • Envergadura: 20,12 m
  • Altura: 4,47 metres.
  • Pes en buit: 10 637 kg.
  • Pes carregat: 13 471 kg.
  • Pes màxim a l'enlairament: 16 420 kg
  • capacitat de combustible:
    • Intern: 2423 Litres (640 Gal).
    • Extern: Fins a quatre dipòsits de combustible extern de 625 o 1.173 litres.

Rendiment[modifica]

  • Velocitat màxima operativa: 589 km/h a 6100 metres.
  • Abast a en combat: 982 km.
  • Alcanç en ferri: 3060 Km, amb 4 tancs de combustible externs.
  • Sostre de servei: 10 600 m.
  • Règim d'ascens: 12,9 metres per segon.
  • Càrrega alar: 219 kg/m²

Armament[modifica]

  • Metralladores: 4× Browning M2 de 12,7 mm (.50) en torreta superior controlada remotament, 560 projectils.
  • Canons: 4× Hispano M2 de 20 mm muntades al fuselatge ventral, amb 200 projectils.
  • Bombes: Per a atac a terra, 4 bombes de fins a 726 kg (1600 lb) cada una o 6 coets HVAR de 127 mm sota les ales. Alguns avions també podien portar una bomba de 454 kg (1000 lb) sota el fuselatge.

Aviònica[modifica]

  • Radar: Radar de recerca SCR-720 (AI Mk.X).
  • Altres: Radar posterior d'alerta SCR-695.

Fonts[modifica]

Referències[modifica]