Notari romà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula ocupacióNotari romà
Tipus d'ocupació
professió
Modifica dades a Wikidata

Un notari romà (plural llatí notarii) era un escriptor a mà romà, generalment esclau o llibert, que aixecava les actes públiques del senat romà a diferència de l'actuari que recollia la resta d'actes públiques.

Després, sota l'Imperi, els notaris (notarii) també foren emprats pels emperadors per recollir les seves indicacions i van acabar esdevenint secretaris privats; en aquest temps notari fou equivalent a secretari imperial privat i qualsevol altra significació del terme s'havia perdut; els notarii ja no eren esclaus ni lliberts sinó que eren persones d'alt rang. Les seves funcions anteriors van ser ocupades pels exceptores.

En temps de Constantí I el Gran els notarii van constituir una espècie de cancelleria imperial que servia a l'emperador en diverses missions diplomàtiques i administratives, sense perdre el seu caràcter de secretaris privats. El de més rang era anomenat Primicerius Notariorum, i el segon Secundicerius Notariorum; després seguien els tribuni et notarii i els domestici et notarii; finalment uns altres servien al prefecte del pretori i eren anomenats Notarii Praetoriam.