Nothing Personal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngNothing Personal
Poster Nothing Personalklein.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Urszula Antoniak
Protagonistes Lotte Verbeek
Stephen Rea
Guió Urszula Antoniak
Música Ethan Rose
Fotografia Daniel Bouquet
Muntatge Nathalie Alonso Casale
Dades i xifres
País Països Baixos
Irlanda
Data d'estrena 2009
Durada 85 min
Idioma original anglès
Color color
Temàtica
Gènere Drama
Més informació
IMDB Fitxa 7.0/10 stars
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web oficial http://www.nothingpersonalthemovie.com
Modifica dades a Wikidata

Nothing Personal és una pel·lícula dirigida per Urszula Antoniak, estrenada el 2009. Es va presentar al Festival Internacional de Cinema de Locarno, on va guanyar el Lleopard d’Or per a la millor òpera prima i Lotte Verbeek va guanyar el Lleopard d'Or a la millor actriu.[1] La pel·lícula va guanyar quatre Golden Calf al Festival de Cinema Holandès de 2009, incloent-hi el de la millor pel·lícula.[2]

Argument[modifica | modifica el codi]

Una neerlandesa jove i rebel recorre els camins d'Irlanda, convertint-se en rodamón per elecció i gaudint de la solitud que buscava a l'auster paisatge de Connemara. Al seu camí es troba amb un home madur que viu sol en una casa apartada en una illa meravellosa. Ella és una radical intransigent. Ell és savi i irònic. Però a ambdós els uneix la idea que la solitud equival a llibertat. L'home li ofereix treball a canvi de menjar. La noia accepta amb una condició: no hi haurà gens personal, només feina. No triguen a sentir curiositat l'un per l'altre, però no volen trencar el seu tracte de "res personal". La seva vida simple segueix el cicle dels dies i les nits, treball i descans, encara que cada vegada s'apropen més. Qui serà el primer a trencar el tracte?.[3]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

  • Stephen Rea: Martin
  • Lotte Verbeek: Anne
  • Tom Charlfa
  • Fintan Halpenny
  • Ann Marie Horan
  • Sean McRonnel

Rebuda[modifica | modifica el codi]

  • "Antoniak burxa en solituds íntimes amb inspirades imatges. Descarta amb talent concessions al sentimentalisme i cops d'efecte"[4]
  • "Es nodreix de la delicada gestió d'una successió de ritmes i de silencis exquisidament modulats (...) i sobretot de dues magnífiques interpretacions (...) Puntuació: ★★★★ (sobre 5)"[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]