Nu del blau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaNu del blau
Creador Josep Viladomat Massana
Creació 1936
Material bronze
Dimensions 25 (Alçada) × 18 (Amplada) × 68  (Llargada) cm
Col·lecció Museu d'Art de Cerdanyola, Cerdanyola del Vallès
Modifica les dades a Wikidata

Nu del blau és una escultura de Josep Viladomat de 1936 que es conserva al Museu d'Art de Cerdanyola.

L'Autor[modifica]

Article principal: Josep Viladomat Massanas

Josep Viladomat Massanas és un dels representants de l’escultura postnoucentista catalana. Va participar en el grup dels Evolucionistes, fundat l'any 1917, tractant de reaccionar contra el modernisme a partir de la recerca del realisme basat en el barroc català i l’admiració per Arístides Mallol i els escultors grecs. La seva obra es mou entre el classicisme i el realisme.

Descripció[modifica]

Dona que va fer de model per a Nu del blau

La peça representa una noia jove nua que s'tocant la cuixa. Va ser realitzada l'any 1936 amb el nom de Nu tot i que també es coneixeria com a Nu del blau per les circumstàncies en què va ser feta, ja que no aconseguia trobar cap postura de la model que satisfés a l'artista fins que la noia li va mostrar un blau que tenia a la cuixa.

Viladomat va tornar a repetir aquest gest a l'escultura de Diana Moderna de 1949. Amb aquesta peça, l’any 1936, va obtenir el Premi Campeny, a l’Exposició de Primavera que es va celebrar al Saló de Montjuïc. Aquest Premi va ser instituït per la Generalitat de Catalunya per mitjà del Decret de data 9 de maig de 1934, s’atorgava a l’escultor d’una obra inèdita i el premi era de 5.000 pessetes. Posteriorment l’obra va ser adquirida per la Diputació de Barcelona que en conserva dos exemplars en bronze.

Temàtica[modifica]

El nu femení és un motiu predominant entre els escultors catalans de la generació de Viladomat. S’identifica sovint amb un nou model de nació catalana i amb la idea de la dona com a mare i esposa dedicada i com a transmissora de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. Viladomat seguiria un model clàssic de nu jove, proporcionat, destacant el ritme i l'harmonia. La seva obra també presenta influències formals dels mestres del Quattrocento italià com Donatello i Verrocchio, amb un classicisme que dialoga sovint amb el realisme i l'anècdota.

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1946 - Premi Campeny (Saló de Montjuïc)

Bibliografia[modifica]

  • Alix, Josefina (1985), Escultura Española 1900/1936, Madrid, Ediciones El Viso. ISBN 84 7483 412 0

Enllaços externs[modifica]