O magnum mysterium
O magnum mysterium és un responsori de les Matines de Nadal. A més de la versió en cant gregorià, un gran nombre de compositors n'han fet versions polifòniques, entre els quals en destaquen els següents: Byrd, Victoria, Gombert, Giovanni Gabrieli, Palestrina, Poulenc, Judith Bingham, John Harbison, La Rocca, Mäntyjärvi, Pierre Villette, Morales, Javier Busto, Louie, Maw, David Conte, Miskinis, Antognini, Da Rold, Gjeilo, Memley i Morten Lauridsen.
Text
[modifica]- Text en llatí
- O magnum mysterium,
- et admirabile sacramentum,
- ut animalia viderent Dominum natum,
- jacentem in praesepio!
- Beata Virgo, cujus viscera
- meruerunt portare
- Dominum Christum.
- Alleluia.
- Traducció al català
- Oh gran misteri,
- i meravellós sagrament,
- Que els animals van veure el Senyor acabat de néixer
- Ajagut en una menjadora!
- Benaurat el ventre de la Verge,
- el qual fou digne de portar
- Crist el Senyor.
- Al·leluia!
Història
[modifica]La primera part del text parla dels animals presents en el naixement de Jesús, i com aquest jau en una menjadora. La referència als animals que acompanyen Jesús la trobem al llibre d'Isaïes:
| « | Un bou coneix el seu amo i un ase l'estable dels seus senyors; però Israel no coneix, el meu poble no entén. | » |
| — Isaïes 1:3 | ||
És a l'Evangeli apòcrif del Pseudo-Mateu on se situen explícitament els dos animals a l'escena de la nativitat:
| « | Al tercer dia després del naixement del Senyor, Maria sortí de la gruta, i entrà a un estable, i va depositar el nen al pesebre, i el bou i l'ase l'adoraren. Llavors s'acomplí el que havía anunciat el profeta Isaïes: el bou ha conegut el seu amo i l'ase el pesebre del seu senyor. | » |
| — Pseudo-Mateu XIV:1 | ||
A l'Evangeli segons Lluc, on l'escena de la nativitat es descriu tal com es coneix tradicionalment, no s'hi parla d'animals, però sí que s'hi menciona la menjadora:
| « | [...] i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se. | » |
| — Lluc 2:7 | ||
Aquesta imatge es va estendre a partir del segle xiii quan es va incloure a la col·lecció Llegenda àuria. Es va convertir en al símbol més popular del misteri de l'encarnació i la humiliació de Déu (Fl 2:6-7).
L'aparició del mot sagrament no s'ha de confondre amb l'ús actual que fa el cristianisme d'aquesta paraula, emprada per referir-se als ritus cerimonials destinats a buscar la conjunció amb Déu. Aquí, sagrament indica la presència operativa del Déu revelat en Jesús.[1]
La segona part del responsori es refereix a les paraules d'Elisabet quan acull a Maria durant la Visitació (Lc 1:39-45).
Referències
[modifica]- ↑ «Sagrament | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 octubre 2017].
Enllaços externs
[modifica]