Vés al contingut

Oberto II de Biandrate

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Oberto II da Biandrate)
Plantilla:Infotaula personaOberto II de Biandrate
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata

Oberto II, també Uberto o Umberto, (fl. segle xiii), va ser comte de Biandrate (Blan-Dras),[1] al Piemont, i trobador. Va participar en la Quarta Croada.

Biografia

[modifica]
Coronació de Bonifaci I de l'Aleramici, oli sobre tela, d'Henri Decaisne, vers 1840 (Palau de Versalles, França).

Oberto va acompanyar Bonifaci I de Monferrat a la quarta croada. Després de la coronació de Bonifaci com a rei de Tessalònica i la seva mort, Oberto va esdevenir el regent del seu fill Demetri (1207-1209).

De seguida, Oberto i Amadeo Buffa, el conestable de Tessalònica, van començar a complotar per enderrocar Demetri i van reeixir fer pujar al tron Guillem de Montferrat, el fill gran de Bonifaci. Tot i això, Enric, l'emperador de Constantinoble, se'n va anar cap a Tessalònica per obligar els senyors llombards a retre-li homenatge a favor de Demetri, però Oberto va tancar les portes de la ciutat i va demanar tot l'Epir sencer, des de Vardar fins a l'Adriàtic, i un corredor cap a la mar Negra que arribés a l'oest de Plovdiv. Enric va acceptar amb la condició que Margarita, vídua de Bonifaci, també hi estigués d'acord. Tanmateix, a l'entrar a la ciutat l'emperador la va convèncer perquè s'hi negués, i així va eliminar el poder d'Amadeo i Oberto.

Oberto da Briandate va ser empresonat al castell de Serres sota custòdia de Bernhard von Katzenelnbogen, que després el va alliberar. Oberto va arribar a Negrepont maquinant contra l'emperador, però Ravano dalle Carceri, senyor d'aquella illa i exconfederat de Biandrate, va prendre partit en defensa de l'emperador i Oberto es va veure obligat a desistir en tornar a Montferrat, on intenta convèncer Guillem de reclamar Tessalònica. Més tard, Oberto va ser acusat d'enverinar Enric, que va morir a Tessalònica el 1216. El 1224, segons el papa Honori II, Oberto i Guillem es van dirigir a l'est per ajudar Tessalònica durant el setge, però va caure en mans del Despotat de l'Epir abans de la seva arribada.

Trobador i mecenes

[modifica]

Hi ha un trobador documentat amb el nom de Coms de Blandra, Comte de Biandrate o Comte Ubert de Blandra, que s'ha identificat, encara que no amb absoluta certesa, amb Oberto II di Biandrate (potser el mateix Uberto celebrat per Nicoletto da Torino)[2] o menys probablement amb el seu germà Giuffredo (fl. 1201-1229). Se li atribueix un intercanvi de cobles (181,1)[3] amb Folquet de Romansː[4]

[OBERTO]

Pois vezem qu'el tond e pela,

Falkez, e no gara cui,

s'eu era no.m gart de lui,

serai folz, zo poira[n] dire;

e consell li darai gen

et er folz s'el no l'enten:

c'ades tegna viatge

dreit lai vas son estatge;

qe zai van las genz disen

qe per cinc cenz marcs d'argen

no.ill calria metre gage.

[RESPOSTA DE FOLQUET][5]

Aissi com la clara'stela

guida las naus e condui,

si guida bos pprez selui

q'es valens, francs e servire

e sel fai gran faillimen

que fo pros e s'en repen

per avol corageː

q'un sai tal c'a mes en gage

prez e valor e joven

si qe·l febres lo repren

qi lenqer, tant l'es salvage

Referències

[modifica]
  1. Burigny, 1750, p. 419.
  2. «Coms de Blandra {PC 181}» (en francès). Trobar. [Consulta: 18 març 2020].
  3. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  4. Bertoni, 1915, p. 260.
  5. Billy, Clément i Combes, 2006, p. 29-30.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]