Ottava rima

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Octava rima)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una ottava rima o octava reial és una de les estrofes més utilitzades al llarg de la Història de la Literatura Universal. Normalment decasíl·labs isosil·làbics. Els sis primers versos de rima encadenada i els dos darrers apariats (ABABABCC).

Inicis italians[modifica | modifica el codi]

L'octava reial parteix de la vuitena toscana, al seu torn hereva[1] de l'strambotto medieval (són composicions populars líriques). Apareix consignada al segle XIV en Giovanni Boccaccio que n'obtingué provatures satisfactòries i l'utilitzà en algun dels seus poemes narratius (Ninfale fiosolano, Teseida, Filostrato...); però fou al Renaixement on es refermà com estrofa preferent per a la poesia narrativa. Trobem Ludovico Ariosto i Torquato Tasso que bevien de les lliçons reeixides de Matteo Maria Boiardo i que, en conjunt, varen donar-li un prestigi indiscutible com a estrofa èpica. Es tractava d'una novetat considerable perquè aquest gènere literari sempre havia exigit tradicionalment un tipus de versificació menys encotillada formalment.

Malgrat els seus orígens no l'hem de confondre amb l'Octava italiana que té característiques mètriques pròpies i diferents forma i origen. L'efervescència literària italiana va atraure els literats d'arreu i les seves formes i estil foren ràpidament incorporats a les tradicions literàries de tot Europa.

Introducció a la península Ibèrica[modifica | modifica el codi]

Es considera l'autor barceloní Joan Boscà iniciador i propagador de la renovació estilística italiana a Castella, via el seu amic, poeta i militar, com ell, Garcilaso de la Vega, amb tot un seguit de noves formes mètriques,[2] especialment del Sonet i l'Octava reial.

Francisco Sá de Miranda, escriptor portuguès i estudiós a fons de la literatura castellana i també de la literatura italiana, descobrí d'aquesta última els autors del Renaixement i va introduir-los a Portugal,[3] com a un nou estil poètic i, contra les formes tradicionals, incorporà el Sonet i la Cançó de Petrarca, els tercets encadenats de Dante Alighieri i l'Octava reial apresa personalment de Jacopo Sannazaro i Angelo Poliziano, amb trets peculiars i personals.[3]

Després d'aquí s'incorporà a la Mètrica Catalana en ple Renaixement amb Pere Serafí (1505-1567) a Càntic d'Amors, Desperada...i, posteriorment, al Barroc, sobretot per mimetisme amb la castellana.[4]

Al llarg d'Història de la Literatura moltes obres són les que s'han servit d'aquest metre, algunes d'elles com:

Poesia narrativa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Poesia narrativa

Poesia lírica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Lírica

Teatre[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sevillano,, p. 75.
  2. Brunel, 1988, p. 74.
  3. 3,0 3,1 Perés, 1969, p. 559.
  4. Bargalló Valls, 1991, p. 138.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bargalló Valls, Josep. Manual de Mètrica i versificació catalanes. Empúries, 1991. 
  • Brunel, Pierre. Diccionario de los escritores del Mundo (en castellà). Everest, 1988. 
  • OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
  • OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1980): Mètrica catalana, Barcelona, Quaderns Crema, 1980.
  • Perés, Ramon D. Historia Universal de la Literatura (en castellà). Ramon Sopena SA, 1969. 
  • VALENTIN, A. i BARINCOU, E. (1946): La Litterature Italienne. Librarie A. Hatier. París.
  • Roig, Adrien: Correlaciones entre Sá de Miranda y Garcilaso de la Vega
  • ROSSICH, ALBERT (1986): La Introducció de la mètrica italiana en la poesia catalana. Article de la Revista Els Marges, núm. 35.
  • Sevillano, Rose M. Poeta portugués y clásico castellano: Luís Vaz de Camões (c. 1524-1580). Edición con introducción y notas de sus sonetos castellanos (en castellà). 
  • BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  • BRUNEL, PIERRE (1988): Diccionario de los escritores del Mundo. Ed. Everest. Leon.
  • OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
  • PERÉS, RAMON D. (1969): Historia Universal de la Literatura. Ed. Ramon Sopena SA. Barcelona.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]