Calau gris de Malabar
Ocyceros griseus  | |
|---|---|
♀ | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 3 |
| Període d'incubació de l'ou | 40 dies |
| Estat de conservació | |
| UICN | vulnerable |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Bucerotiformes |
| Família | Bucerotidae |
| Gènere | Ocyceros |
| Espècie | Ocyceros griseus (Latham, 1790) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Buceros griseus |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El calau gris de Malabar (Ocyceros griseus) és una espècie d'ocell de la família dels buceròtids (Bucerotidae). És un ocell endèmic dels Ghats occidentals i els turons associats del sud de l'Índia.[1] Tenen un bec gros, però no tenen el casc que és prominent en algunes altres espècies de calau. Es troben principalment en boscos densos i al voltant de plantacions de cautxú, nou d'areca o cafè.[2] Es mou en parelles o grups petits, alimentant-se de figues i altres fruits del bosc. El fort riure i crit els fa familiars a les persones que viuen a la regió.
Descripció
[modifica]
El calau gris de Malabar és un ocell gros, però amb una longitud de 45 a 58 cm sent el més petit dels calaus asiàtics. Té una cua de 23 cm i un bec pàl·lid o groguenc a taronja.[3] Els mascles tenen un bec vermellós amb la punta groga, mentre que les femelles tenen un bec groc llis amb negre a la base de la mandíbula inferior i una franja negra al llarg del culmen. Mostren una ampla banda superciliar blanquinosa per sobre de l'ull, que baixa fins al coll.
Volen amb un fort aleteig i un vol planejant i salten pesadament per les branques exteriors dels grans arbres fruiters. Tenen ales marró-grises, una taca carpiana blanca i plomes de vol primàries negres amb punta blanca. El calau gris de l'Índia (O. birostris), que es troba principalment a les planes adjacents, es distingeix fàcilment pel casc prominent i, en vol, per la vora posterior blanca de tota l'ala. El calau gris de Malabar té l'esquena grisa i la cloaca de color canyella. La cua llarga és negrosa amb la punta blanca, i les parts inferiors són grises amb ratlles blanques. El bec llarg i corbat no té casc. Els ocells immadurs tenen les parts superiors més marrons i el bec groc.[4] Els ocells joves tenen l'iris blanc o groc apagat.[5][6]
Els crits forts són distintius i inclouen "riures histèrics", "rialles" i crits o "xiscles".[7]
Distribució
[modifica]L'espècie és endèmica de la serralada dels Ghats Occidentals de l'Índia, des d'aproximadament Nasik al nord fins als turons més meridionals.[7][8] L'espècie té un rang de distribució en altitud des d'uns 50 m prop de la costa (per exemple, el Santuari de Vida Silvestre de Phansad, Maharashtra) fins a uns 1.500 m a les muntanyes.[9] Als Ghats Occidentals del sud, es van registrar individus en boscos de fulla perenne entre 500 m i 900 m (esporàdicament fins a 1.100 m) d'altitud a la Reserva de Tigres de Kalakad-Mundanthurai, però sovint fins a 1.200 m als turons d'Anamalai, més al nord.[10] En ambdós llocs, la densitat estimada de calaus grisos de Malabar disminuïa amb l'altitud, i la densitat de població en fragments de selva tropical als turons d'Anamalai també està positivament relacionada amb la riquesa d'espècies d'arbres que els són font d'aliment. L'espècie es troba principalment en hàbitats forestals densos; l'hàbitat de bosc sec de les planes està típicament ocupat pel calau gris de l'Índia. En el passat, el calau gris de Sri Lanka (O. gingalensis) s'incloïa en aquesta espècie, però ara es consideren espècies diferents.[4]
Comportament i ecologia
[modifica]Aquest calau es troba en grups petits principalment en hàbitats amb bona cobertura arbòria. En ser grans frugívors, són importants com a agents de dispersió de llavors per a moltes espècies d'arbres forestals fruiters.[11] També s'alimenten de petits vertebrats i en captivitat mengen carn fàcilment.[12]
Reproducció
[modifica]La temporada de reproducció és de gener a maig. En ser nidificants en cavitats secundàries (incapaços d'excavar els propis nius), busquen arbres amb grans cavitats. Un estudi als turons d'Anaimalai va mostrar que l'espècie preferia els llocs de nidificació que tenien arbres grossos. Els forats del niu es trobaven normalment en arbres grossos amb buits causats per la podridura del cor, on s'havia trencat una branca.[13] Es va trobar que els arbres de les espècies Lagerstroemia microcarpa, Terminalia bellirica i Terminalia crenulata contenien gairebé el 70% de tots els nius de la zona de Mudumalai.[14] L'espècie és monògama i la parella utilitza els mateixos llocs de nidificació any rere any. La femella s'encarcara dins de la cavitat segellant-ne l'entrada amb un ciment fet amb els propis excrements. La femella pon tres o de vegades quatre ous blancs i comença una muda completa de les plomes de vol. L'entrada del niu conserva una estreta obertura a través de la qual la femella buida els excrements i rep menjar del mascle. El mascle porta tot el menjar necessari per a la femella i les cries. Baies, insectes, petits rosegadors i rèptils s'inclouen en la dieta. Els mascles colpegen l'arbre per cridar la femella quan arriba amb menjar.[15] Les baies es regurgiten d'una en una i es desplacen a la punta del bec abans de ser passades a la femella.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 21 octubre 2025].
- ↑ Ranganathan, Jai; Daniels, R. J. Ranjit; Chandran, M. D. Subash; Ehrlich, Paul R.; Daily, Gretchen C. «Sustaining biodiversity in ancient tropical countryside» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 105, 46, 18-11-2008, pàg. 17852–17854. DOI: 10.1073/pnas.0808874105. ISSN: 0027-8424. PMC: 2577706. PMID: 18981411.
- ↑ Ali, Sálim. The book of Indian birds. 12th ed., Sálim Ali centenary ed. rev. and enlarged (Febr. 1996), reprint May 1997. Mumbai Delhi Calcutta Madras Oxford [etc.]: Bombay natural history society Oxford university press, 1997. ISBN 978-0-19-563731-1.
- ↑ 4,0 4,1 Rasmussen, Pamela C.; Anderton, John C. Birds of south Asia. 2: Attributes and status. 2. ed. Washington, DC: Smithsonian National Museum of Natural History, 2012, p. 272. ISBN 978-84-96553-85-9.
- ↑ Blanford, W. T.. Fauna of British India. vol.3. Londres: Taylor and Francis, 1889-98, p. 156–157 (Birds).
- ↑ Baker, ECS. Fauna of British India. vol.4. Londres: Taylor and Francis, 1889-98, p. 303–304 (Birds).
- ↑ 7,0 7,1 7,2 {{{títol}}}. 2a edició.títol=Handbook of the birds of India and Pakistan: together with those of Bangladesh, Nepal, Bhutan and Sri Lanka|editorial=Oxford university press|data=2001|lloc=Nova Delhi|isbn=978-0-19-565934-4|nom=Sálim|cognom=Ali|nom2=Sidney Dillon|cognom2=Ripley|nom3=T. J.|cognom3=Roberts|url=https://www.amazon.com/-/es/Salim-Ali/dp/0195659376%7Cpàgines=132–133}}
- ↑ «Ocyceros griseus: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2020, 24-08-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t22682421a182384253.en..
- ↑ Mudappa, D.; Raman, T. R. S. «https://web.archive.org/web/20220120164052/http://indianbirds.in/pdfs/IB.5.4_90-102.pdf». https://web.archive.org/web/20220120164052/http://indianbirds.in/pdfs/IB.5.4_90-102.pdf,+2009. Arxivat de l'original el 2022-1-20. [Consulta: 20 octubre 2025].
- ↑ Raman, T.R. Shankar; Mudappa, Divya «Correlates of hornbill distribution and abundance in rainforest fragments in the southern Western Ghats, India» (en anglès). Bird Conservation International, 13, 3, 9-2003, pàg. 199–212. DOI: 10.1017/S0959270903003162. ISSN: 0959-2709.
- ↑ Mudappa, Divya. Breeding biology of the Malabar Grey Hornbill (Ocyceros griseus) in southern Western Ghats, India. v.97 (1). Bombay: Bombay Natural History Society, 2000, p. 15–24 (The journal of the Bombay Natural History Society).
- ↑ Abdulali, Humayun. Some notes on the Malabar Grey Hornbill [Tockus griseus (Bath.)]. v.50 (2). Bombay: Bombay Natural History Society, 1951, p. 403–404 (The journal of the Bombay Natural History Society).
- ↑ Mudappa, D.C.; Kannan, R. «Nest-site characteristics and nesting success of the Malabar Gray Hornbill in the southern Western Ghats, India». vol.109 (l) p. 102-111. Wilson Bull., 1997. [Consulta: 21 octubre 2025].
- ↑ Balaraman, Maheswaran; Balasubramanian, Paramasivam «Nest Tree Utilization by the Malabar Grey Hornbill Ocyceros griseus in the Semi-Evergreen Forest of Mudumalai Wildlife Sanctuary (S India)» (en anglès). Acta Ornithologica, 38, 1, 7-2003, pàg. 33–37. DOI: 10.3161/068.038.0108. ISSN: 0001-6454.
- ↑ Abdulali, Humayun «The nesting of the Malabar Grey Hornbill» (en anglès). The journal of the Bombay Natural History Society, v.43 (1), 1942, pàg. 102–103. Arxivat de l'original el 2021-11-22. ISSN: 0006-6982.
