Odiló
|
Per a altres significats, vegeu «Odiló de Baviera». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VIII  Girona |
| Mort | segle IX |
| Comte de Girona | |
| 811 (Gregorià) – 817 (Gregorià) ← Rostany – Berà → | |
| Altres | |
| Títol | Comte |
Odiló (? - ?) fou el segon comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i Empúries) d'una data posterior al 801 a una d'anterior al 817. Va ser nomenat per Lluís I el Pietós, llavors rei d'Aquitània, en nom de l'Emperador Carlemany. Va succeir al comte Rostany.[1]
No se'n sap gairebé res d'aquest comte. Ni tan sols les dates d'inici i fi del seu govern es coneixen amb precisió. En qualsevol cas, va ser a partir de l'any 801, potser en una data pròxima al 811, ja que se'n fa esment per primer cop el 2 d'abril del 812. El seu origen també és dubtós però és probable que fos un got, ja que la majoria dels primers comtes de la regió n'eren.[2] Se sap que va succedir Rostany, mencionat por última vegada el 801.[3] La seva designació probablement va ser feta per en Lluís el Pietós, llavors rei d'Aquitània, i qui tenia autoritat delegada pel seu pare, en Carlemany, a les regions fronteres.[4]
L'any 812, diversos comtes de Septimània i Gòtia, entre ells el comte de Girona i Besalú (probablement Odiló), van viatjar fins a la cort de Carlemany a Aquisgrà per assistir a un judici referent a una acusació d'imposició de tributs excessius sobre la terra que un grup de terratinents hispans feia contra ells. Carlemany va donar la raó als acusadors.[5][6] Cap al 813, el pagus d'Empúries es va separar del comtat de Girona i va obtenir un comte privatiu de nom Ermenguer.[7]
El fet més destacat que pot suposar-se en el govern d'Odiló és la participació en les lluites del 815 quan els musulmans, acabada la treva de tres anys pactada el 812, atacaren Barcelona.[8]
El seu govern va acabar en una data no determinada entre el 812 i el 817. Després d'Odiló, el títol de comte de Girona (amb Besalú) va passar a Berà, comte de Barcelona.[9][10] Un suposat comte Ragonfred, que apareix documentat el 817, era quasi amb tota certesa, un funcionari imperial i no el comte de Girona o de Besalú.[11]
Referències
[modifica]- ↑ The Development of Southern French and Catalan Society, 718-1050. University of Texas Press, 1965.
- ↑ «Monumenta Germaniae Historica». MGH. [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ Historical Essays. Macmillan and Co., 1886.
- ↑ Charlemagne's Early Campaigns (768–777): A Diplomatic and Military Analysis. Brill, 2013.
- ↑ The Development of Southern French and Catalan Society, 718-1050. University of Texas Press, 1965.
- ↑ Charlemagne and Louis the Pious: Lives by Einhard, Notker, Ermoldus, Thegan, and the Astronomer. Pennsylvania State University Press, 2009.
- ↑ The Frankish Kingdoms under the Carolingians 751-987. Longman, 1983.
- ↑ Charles the Bald: Court and Kingdom. Routledge, 2002.
- ↑ Visigothic Spain 409–711. John Wiley & Sons, 2008.
- ↑ «Medieval Lands: Catalonia». Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ The Development of Southern French and Catalan Society, 718-1050. University of Texas Press, 1965.
| Precedit per: Rostany |
Comte de Girona 801 (o 811) - 812 (o 817) |
Succeït per: Berà |