Odre
L'odre o bot era una pell cosida i enganxada que s'utilitzava antigament per a portar líquids, com aigua, oli, llet, i vi, i altres substàncies, com mantega i formatge.
L'odre (gr. a·skós) se solia fer de la pell sencera d'un animal al qual, després de mort, es tallava el cap i les potes, per a després treure'n la pell. El cuir era adobat i es cosien totes les obertures llevat d'una. Aquesta, que podia ser el coll o una de les potes, es tancava amb un tap o cordill. Les pells que s'usaven per a fer odres eren d'ovella, cabra i a vegades de bou. Algun cop es conservava el pèl de l'animal pels odres destinats a portar llet, mantega, formatge i aigua. Es requeria un procés d'adob més complet en els odres utilitzats per a oli i vi. Si els bots destinats per a aigua no estan ben adobats, l'aigua pot prendre una sabor desagradable.
Usos militars[modifica]
Els odres buits i inflats poden ser usats com a flotadors prou efectius. Hi ha constància de soldats assiris travessant un riu amb l'auxili de pells inflades i de Juli Cèsar que comenta el pas del riu Segre per part de soldats hispans (vegeu el terme “utri”, en llatí, que correspon a odres).[1][2][3]
Referències[modifica]
- ↑ Juli Cèsar. Comentaris de la guerra civil (vol. I): Llibre I. Fundació Bernat Metge, 1973, p. 97–. ISBN 978-84-7225-074-1.
- ↑ José GOYA MUNIAIN. Los Comentarios de Cayo Julio César traducidos. P.J. Pereyra, 1798, p. 58–.
- ↑ Cayo Julio César. Los comentarios de C. Julio César de la Guerra Civil. en la Imprenta Real, 1798, p. 52–.