Odre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Bots de vi.
Soldat assiri travessant un riu ajudat per un odre.

L'odre o bot era una pell cosida i enganxada que s'utilitzava antigament per a portar líquids, com aigua, oli, llet, i vi, i altres substàncies, com mantega i formatge.

L'odre (gr. a·skós) se solia fer de la pell sencera d'un animal al qual, després de mort, es tallava el cap i les potes, per a després treure'n la pell. El cuir era adobat i es cosien totes les obertures llevat d'una. Aquesta, que podia ser el coll o una de les potes, es tancava amb un tap o cordill. Les pells que s'usaven per a fer odres eren d'ovella, cabra i a vegades de bou. Algun cop es conservava el pèl de l'animal pels odres destinats a portar llet, mantega, formatge i aigua. Es requeria un procés d'adob més complet en els odres utilitzats per a oli i vi. Si els bots destinats per a aigua no estan ben adobats, l'aigua pot prendre una sabor desagradable.

Usos militars[modifica]

Els odres buits I inflats poden ser usats com a flotadors prou efectius. Hi ha constància de soldats assiris travessant un riu amb l’auxili de pells inflades i de Juli Cèsar que comenta el pas del riu Segre per parte de soldats hispans (vegeu el terme “utri”, en llatí, que correspon a odres).[1][2][3]

Referències[modifica]

  1. Juli Cèsar. Comentaris de la guerra civil (vol. I): Llibre I. Fundació Bernat Metge, 1973, p. 97–. ISBN 978-84-7225-074-1. 
  2. José GOYA MUNIAIN. Los Comentarios de Cayo Julio César traducidos. P.J. Pereyra, 1798, p. 58–. 
  3. Cayo Julio César. Los comentarios de C. Julio César de la Guerra Civil. en la Imprenta Real, 1798, p. 52–. 

Vegeu també[modifica]