Oenanthe aquatica
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 167934 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Apiales |
Família | Apiaceae |
Gènere | Oenanthe |
Espècie | Oenanthe aquatica (L.) Poir. (1798) |
Nomenclatura | |
Basiònim | Phellandrium aquaticum |
Oenanthe aquatica (sinònim: Oenanthe phellandrium) és una espècie de planta aquàtica apiàcia.
A Espanya figura dins la llista de plantes de venda regulada.
Descripció
[modifica]Fa fins a 1,5 m d'alt. Es diferencia de l'espècie Oenanthe fluviatilis per tenir un fruit ovat de menys de 4,5 mm de llarg (fruit de 5 mm de llarg en el case de l'espècie Oenanthe fluviatilis). La majoria de les fulles que es troben per sobre de l'aigua són tripinnades; les fulles submergides tenen els lòbulslinears. Flors blanques en umbel·les de 5-15 radis primaris. Floreix a l'estiu. Viu en basses i séquies de tota Europa excepte Islàndia.[1]
Sinònims
[modifica]- Oenanthe phellandrium Lam.
- Phellandrium aquaticum L.
- Oenanthe gigantea Zumagl. [1849, Fl. Pedem., 1 : 421]
- Ligusticum phellandrium Crantz [1767, Class. Umb. Emend. : 83]
- Phellandrium divaricatum Gray [1821, Nat. Arr. Brit. Pl., ? : ?] [nom. illeg.]
- Phellandrium divaricatum Gilib. [1782, Fl. Lituan., 2 : 93] [nom. invalid.][2]
Ús
[modifica]Les parts que s'utilitzen en medicina són els fruits i les llavors.
El fruit és diaforètic, diürètic, expectorant i pectoral. En homeopatia es fa servir per a problemes respiratoris, la tos i la bronquitis. Tanmateix aquesta planta s'ha d'usar amb molta precaució donat que també és verinosa i en cas d'ús excessiu produeix vertigen intoxicació.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Polunin, O. Guía fotográfica de las flores silvestres de España y de Europa. Barcelona:Omega, 1989. ISBN 84-282-0857-3.
- ↑ «Oenanthe aquatica». Tela Botánica. Arxivat de l'original el 2011-07-07. [Consulta: 27 setembre 2010].
- ↑ health-from nature
Bibliografia
[modifica]- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.