Silvestrins
 Emblema de la congregació, amb els tres munts en verd, sobre fons blau, amb un bàcul daurat i dues roses | |
| Tipus | Monàstic, amb elements eremítics |
|---|---|
| Nom oficial | Congregació Silvestrina de l'Orde de Sant Benet |
| Nom oficial llatí | Congregatio Silvestrina Ordinis Sancti Benedicti |
| Sigles | O.S.B. Sil. |
| Altres noms | Orde de Montefano, Orde dels Silvestrins |
| Hàbit | Túnica, escapulari i caputxa blaves |
| Lema | Ora et labora (Prega i treballa) |
| Objectiu | Aplicació de la regla benedictina amb rigor; vida comunitària amb l'austeritat de l'eremítica; gestió de parròquies i apostolat missioner |
| Fundació | 1231, Eremo di S. Silvestro in Montefano (Fabriano, Marques, Itàlia) per Sant Silvestre Guzzolini |
| Aprovat per | Innocenci IV, en 1247 |
| Regla | Regla de Sant Benet (s. VI) |
| Patrons | Sant Benet de Núrsia |
| Supressió | Entre 1662 i 1680 va estar unida als vallombrosins |
| Branques i reformes | És reforma dels benedictins; reforma ca. 1600 (Leonardi) |
| Fundacions destacades | Parrochia S. Benedetto (Fabriano), S. Stefano Protomartire (Roma, cúria general), S. Vicenzo (Bassano Romano, 1942), Santo Volto (Giulianova, 1953), Madonna di Czestochowa (Roma), Navajeewan (Índia), Arcadia (Sidney, Austràlia), Oxford (Michigan, EUA) |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha |
| Persones destacades | Sant Bonfili, beat Giovanni del Bastonn, beat Ugo di Serra San Quirico |
| Lloc web | http://www.silvestrini.org |
L'Orde dels Silvestrins (actualment congregació dins l'Orde de Sant Benet com a Congregació Benedictina Silvestrina) o Orde de Montefano és una congregació religiosa benedictina, nascuda com a orde monàstic que seguia la Regla de Sant Benet. Va ser fundada a Monte Fano, prop de Fabriano (Marques, Itàlia), per Sant Silvestre Guzzolini en 1231.
Història[modifica]
Silvestre Guzzolini era un canonge regular que decidí de fer vida contemplativa i es va retirar com a eremita cap al 1227. Convidat a entrar en un orde religiós, va triar l'Orde de Sant Benet, accentuant-ne el caràcter ascètic d'austeritat i solitud. Per això, va fundar una comunitat on la Regla de Sant Benet s'apliqués de manera més rigorosa i austera.
El 1231 va deixar el seu retir de Grottafucile i marxà al Monte Fano, prop de Fabriano, per fer-hi el nou monestir. El 1247, Innocenci IV va aprovar l'orde, com a congregació benedictina, que va propiciar-ne la difusió. A més de la vida eremítica i de pregària, els monjos feien apostolat i predicació.
Quan Silvestre va morir, el 1267, ja hi havia onze monestirs silvestrins. La congregació va arribar a tenir 56 cases, la majoria d'elles a Úmbria, Toscana i les Marques d'Ancona, amb algunes cases importants com San Benedetto a Perugia i San Marco de Florència. En 1907, però, només en quedaven nou, amb prop de 60 monjos.
En començar el segle xx, els nous propietaris de la muntanya on hi havia Grottafucile van voler fer-hi una pedrera que comportava la destrucció del primer ermitatge de Silvestre, quedant en ruïnes.
Activitats i difusió[modifica]
A diferència d'altres branques benedictines, els silvestrins fan tasques de gestió parroquial, i activitats d'apostolat missioner, mantenint, però, la dimensió monàstica.
Avui, la congregació té cases a Itàlia, Sri Lanka (des de 1855), Índia, Austràlia (a Sidney), Estats Units, Filipines i Congo Kinshasa.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silvestrins |