Organització del Tractat de Cooperació Amazònica
(pt) Organição do Tratado de Cooperação Amazônica (es) Organización del Tratado de Cooperación Amazónica (nl) Organisatie van de Overeenkomst voor Amazonische Samenwerking (en) Amazon Cooperation Treaty Organization 
| |||||
|
|||||
| Epònim | riu Amazones | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | ACTO, OTCA, OTCA i OOAS | ||||
| Tipus | organització internacional grup ecologista | ||||
| Camp de treball | conservació de la natura | ||||
| Objectius | deforestation of the Amazon Rainforest (en)  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1995 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Amèrica del Sud | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | otca.org | ||||
      | |||||
Localització geogràfica  | |||||
L'Organització del Tractat de Cooperació Amazònica (abreujat OTCA) és un organisme intergovernamental constituït per vuit països membres: Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, Perú, Surinam i Veneçuela i és l'únic bloc sòcioambiental de països dedicat a l'Amazònia.[1]
Història[modifica]
L'OTCA és instituïda com a conseqüència del Tractat de Cooperació Amazònica (TCA) signat el 3 de juliol de 1978. Els objectius del tractat són la preservació del medi ambient i l'ús racional dels recursos naturals de l'Amazònia. El 1995, els vuit països membres van decidir crear l'OTCA i el 2003 van establir a Brasília la Secretaria Permanent de l'OTCA per a enfortir i implementar els objectius del Tractat.[2][3]
L'OTCA té la convicció que l'Amazònia constitueix una reserva estratègica i que les seves particularitats la fan única i una de les més riques del planeta. Un dels objectius fonamentals de l'OTCA, és impulsar el desenvolupament harmònic de la Regió Amazònica, per mitjà de la coordinació, desenvolupament, promoció i execució de programes, projectes i activitats. Les àrees d'acció que els països han definit per a treballar, van íntimament lligades als tresors que l'Amazònia posseeix i la necessitat de conservar-los i procurar la seva gestió integral.[1][4]
Eixos de treball[modifica]
.jpg)
Entre els seus principals eixos de treball es troben:[4][5]
- La protecció, conservació i gestió sostenible dels boscos i de la biodiversitat.
- La inclusió i participació dels pobles indígenes i comunitats tribals en la gestió dels seus recursos i en la protecció dels seus coneixements tradicionals.
- El maneig integrat i l'ús sostenible dels recursos hídrics com a recurs estratègic.
- Millorar la qualitat de vida de les poblacions amazòniques i promoure-hi accions inclusives que millorin la salut a la regió.
- Gestió del coneixement i intercanvi d'informació.
- Accions conjuntes per a fer front als impactes del canvi climàtic a la regió.
Per a aquest treball i execució conjunta d'accions, els països estan compromesos financerament, no obstant això, per poder ampliar i millorar l'abast de les seves actuacions, l'OTCA busca finançament amb aliats i socis estratègics, per a generar un impacte major amb efectes multiplicadors per als seus habitants i per a la naturalesa.[6]
L'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, entre altres acords internacionals, són elements que s'integren en les accions definides com a part de l'estratègia en el treball de l'OTCA.[7]
Estats membres[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització del Tractat de Cooperació Amazònica |
- ↑ 1,0 1,1 Piedra-Calderón, Andrés Fernando. A organização do tratado de cooperação amazônica e a consolidação do processo de integração sul-americana (tesi) (en portuguès). Porto Alegre: Universidade Federal do Rio Grande do Sul, 2007.
- ↑ Chillitupa, Rodrigo. «Tratado de Cooperación Amazónica: ¿En qué consiste y cuál es la importancia del evento al que Dina Boluarte asistirá en Brasil?» (en castellà). Infobae, 04-08-2023. [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Pereira, Dylan J. «El sueño amazónico» (en castellà). El Universal, 08-12-2023. [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Pio Zorzi, Rita Beatriz. La Organización del Tratado de Cooperación Amazónica (OTCA): Un análisis crítico de su funcionamiento (tesi) (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2020.
- ↑ «2. El tratado de cooperación amazónica». A: Programas Binacionales de Cooperación Fronteriza - Un Modelo para el Desarrollo de la Amazonía (en castellà). Washington D.C.: Organització d'Estats Americans, 1993.
- ↑ Betancourt Vélez, Ricardo; Simmonds Pachón, Oscar «OTCA: el Amazonas en el horizonte de la política exterior colombiana» (en castellà). Papel Político, 18, 1, 2013, pàg. 343–365. ISSN: 0122-4409.
- ↑ Guevara López, Yoselina. «Declaración de Belém Do Pará: Una hoja de ruta para salvar la Amazonía» (en castellà). Diario Vea, 10-08-2023. [Consulta: 12 agost 2023].